14/nov/08

Caminar de Shigati-Jagat (5h)
1er dia de caminar.
Sortim la Nuria, en Genis i en Kim, amb els 4 portejadors(Dorje, Whongshu, Pasang, Shankar) en direccio a Jagat. El cami es bo i al cap de 5 hores de caminar arribam a Jagat. En Pasang en ensenya a dir "anem,anem" en llengua sherpa, es diu "zom, zom". Durant molts dies, uns 50, no hem parat de repetir aquestes paraules.

13/nov/08

Bus fins a Shigati.
Per a fi arrivem al poble on inicarem el trekking pel Rolwaling.
Dicidim dedicar el dia a preparar les maletes i petates.
El dia de marxar de KTM vam ensenyar els petates als portejadors i els hi vam demanar explicitament si creien que els podien dur i van dir que no hi havia problema pero al arrivar al punt d'inici del trek ja no ho veien tant clar i ens van demanar si podiem llogar un 4rt protejador. Hi vam accedir ja que no teiem gaires mes opcions. El 4rt portejador es un nepali que viu a Shigati i es diu Shankar.
Vam quedar-nos a dormir a Shigati. L'home del lodge anava fent el pallaso pero ens volia treure tants diners com pogues. Ens va dir que mataria un pollastre i ens el menjariem per a sopar pero quan vam tenir el plat a taula vam veure que allo era una sopa d'ossos i la carn te l'havies d'imaginar. Pero despres alhora de pagar la factura pujava massa aixi que vam marxar d'alla forsa descontents. Encara no ho saviem pero aquesta seria la tonica en tot el Rolwaling ja que al no haver-hi carta de menu s'ha de negociar cada cosa que compres ja que si demanes el preu despres de menjar o dormir el preu puja de manera desorbitada.

12/nov/08

Bus KTM-carretera
Primer contacte amb els nostres portejadors: Dorje, Whongshu, Pasang.
El trajecte en bus es agotador, si tot va be son unes 10 hores encabut en una llauna de tonyina, pero sovint hi ha sorpreses...
Haviem d'arrivar a Charikot, des d'on haviem de sortir caminant pero al Nepal les coses van al seu ritme i per pressa que tinguis no aniras mes rapid.
En el cami de Charikot vam trobar la carretera tallada, primerament no saviem per que pero al demanar-ho la gent ens va dir que hi havia hagut un accident entre un bus i motorista local. Pensavem que potser hi hauria hagut mes ferits ja que al cap d'una bona estona encara continuava tallada pero anaven arrivant cotxes plens de policies(amb metralletes, armilles i cascos) aixi que ens vam quedar amb el dubte del que passava. La gent baixava dels busos, anaven a menjar en alguna paradeta de prop de la carretera, o compraven menjar alla mateix, ja que es va organitzar rapidament un mercadet a la carretera (la gent local aprofita per a vendre els seus productes, sobretot fruita. Al cap d'unes hores mes vam tornar a demanar que passava i ens van dir que la gent local estaven molt empipats per la mort del motorista i havien tallat la carretera i que la policia havia vingut a posar pau. M'entrestant nosaltres haviem d'estar al sostre del bus per a vigilar els petates i maletes perque ningu ens els robes(ja que els nostres portejadors no vigilaven res). Al final no vam poder arribar al desti i vam de fer nit a un poble per esperar que se solucionesin els problemes.El dia seguent faltaven coses de les maletes (altaveus, frontal den Pasang i alguns cosa mes), mira que vam vigilar pero no n'hi va haver prou. A dins e bus hi va molta gent, de manera que si portes una maleta grossa l'has de deixar al sostre del bus, juntament amb una multitud de gent que puja i baixa continuament. Pertant es quasi impossible tenir-la controlada. Encara sort que no ens van agafar res esscencial per a poder seguir amb els plans.

Langtang-Gosaikund-Helambu

Langtang-Gosaikund-Helambu


22/oct/08

Em vaig llevar a les 5 per estar a les 6 a l'estacio de bus. Alla havia comprar el tiquet per anar fins a Syabrubensi pero resulta que no hi havia lloc en l'autobus que hi anava directe, de manera que vaig haver de comprar el billet per anar a Tirsuli Bazar. Em van dir que un cop alla podria comprar un altre billet per anar fins a Syabrubensi.
L'autocar es va parar en cert poble, al cap d'unes 3 hores de sortir de KTM, i la gent de l'autobus em va dir que havia de baixar en aquest punt, jo no ho vaig veure clar pero de totes maneres vaig baixar.

Vaig comensar a demanar a la gent a on podia comprar un billet per anar a Syabrubensi i uns nanos em van dir que havia d'anar al poble del costat per a comprar el billet.
Tenien una moto i em van dir que m'hi portaven. Jo no les tenia totes pero hi vaig accedir. Vam pujar a la moto els 2 nanos i jo amb la maleta d'almenys 10kg., i vam comensar a anar cap al poble del costat (suposo). Llavors de sobte la moto es va parar a mitja carretera. Jo ja no sabia gaire que pensar (he acabat pansant que va ser una sort).

Vam tornar tots junts al lloc on m'havia deixat el primer bus i li vaig demanar a altre gent on podia comprar el billet cap a Syabru. Llavors un home em va dir que el bus que anava a Syabru estava just darrera meu i que valia 200 Rs. Llavors ja em vaig veure salvat, li vaig pagar i em vaig disposar a entrar al bus pero quan vaig mirar dins l'autobus vaig veure clar que no hi cavia ni una agulla. L'unica opcio era anar sobre el bus.

En principi em va fer gracia pero al cap d'una estona em pensava que no ho podria suportar, m'esperava un viatge sobre cami de carro d'unes 6 hores, en ple sol, i amb el bus cada cop ms carregat. Com que a dins no hi cabia ningu mes, tota la gent que volia pujar (que era molta al llarg del cami) havien d'anar a dalt (sobre el sostre hi havien els equipatgs de la gent lligats amb bagues i la gent havia d'anar a sobre dels equipatges).
Els cables de la llum et passaven rascant el cap (esta calculat que sobri 1 mm, si t'ajups). Era l'unic turista que anava al sostre. Al cap d'una estona jo els hi deia a la gent "We'll die" mig en broma. Pero mes amunt venien les esllavissades i alla vaig agrair d'anar a dalt ja que en mes d'un punt semblava que l'autocar se n'havia d'anar barranc avall, i jo ja tenia pensat com saltar per salvar-me.

Al cap de 6 terribles hores vam arribar a Dunche on hi ha un control de policia. Alla vaig pagar les 1000Rs per entrar el parc natural i vaig tornar a pujar al bus que ens deixava, al cap d'un hora mes a Syabrubensi.

Alla vaig dormir en un lodge, on vaig trobar a un california i a un frances que portaven 1 mes voltant per alla, per la zona Tamang.



23/oct/08 (pujada 1000m)

Vaig comensar la caminada pel Langtang.

Vaig decidir agafar el cami que guanya rapid desnivell, tot i que no es el mes habitual. Aixi que vaig anar cap a Khangjung i Sherpagaon. Unes 5 hores de caminar i uns 1000m de desnivell. La vaig ensertar perque el cami era molt maco i molt mes tranquil que el que puja seguint el riu.



24/oct/08 (pujada 1000m )

Llarga pujada a traves de la vall del Langtang fins a Langtang Gomba, on hi vaig arribar al vespre enmig d'una nuvolada. Vaig dormir al Tibetan Family Lodge, que es den Pema i la seva familia. Jo volia fer algu pic que necessita permis pero no volia dir-ho de bones a primeres pero en Pema m'ho va proposar directament dient-me que si hi anava amb ell no hi havia cap problema. Jo no ho tenia clar i li vaig dir que m'ho havia de pensar. Al vespre hi vaig reflexionar i vaig dicidir que li diria que si, pero que no li diria que volia anar a fer el Yala peak fins al cap de 2 dies.
Quan em vaig posar a dormir vaig comensar a sentir sorolls prop de l'habitacio. Al cap d'una estona vaig veure en Pema que sortia cridant per espantar alguna cosa. Per molt que pensava no s'em acudia quina bestia podia fer aquell soroll, aixi que em vaig quedar una mica intranquil. L'anydema al mati li vaig dir mitj en broma a en Pema a veure si a la nit havia vingut el Yeti. Va riure molt i em va explicar que hi havia 2 yaks baratllant-se al voltant de la petita casa i que ell tenia por que li xafesin algu.


25/oct/08 (pujada 1100m ; baixada 600m)

Vam sortir de Langtang Gomba amb en Pema, al cap de 2 hores erem a Kyanging Gompa(3700m). No li vaig deixar carregar res del meu material, en cap dels dies de caminar, ja que crec que aixi aclimatare millor, i li vaig dir que mentre pugues ho portaria jo i si no podia li passaria algu de pes. Vam agafar una habitacio al Mountain View Lodge, on vaig deixar el material que no feia falta, i vam anar a fer el Kyanjin Ri (4500m), vam trigar prop d'1h i mitja en arribar al cim. Com que era la tarda estava forsa tapat pero de totes maneres el paisatge es impressionant. Llavors vam baixar tranquilament a dormir a Kyanjin Gompa.



26/oct/08 (pujada 1500m ; baixada 1500m)

Pujada al Tsergo Ri (5000m), vam trigar unes 3h i mitja a fer una pujada de 15000m. El panorama des del cim del Tsergo es magnific. Tens pics impressionants a la vista en els 360 graus. Pots veure>Langtang Lirug, Kymjung, Yala Peak, Dorje Lhakpa, Langshisha Ri, Gangchempo i Naya Kanga. Mente erem al cim li vaig dir que l'anydema volia anar a fer el Yala Peak i en Pema em va dir que no hi havia cap problema aixi que vam acordar que descansariem 1 dia a Kyanjin Gompa i llavors aniriem a fer el Yala Peak amb un dia (unes 10 hores de caminar sense parar). En Pema sempre ho havia fet parant a dormir a mig camir pero va dir que ell i jo ho podiem fer d'aquesta manera. Vam estar mes de 3 hores al cim i llavors vam vaixar a dormir a Kyanjin Gompa, amb el pacte que no diriem on anavem a ningu.

A la nit em ve en Pema i em diu que m'ha de dir una cosa. Resulta que un seu amic havia trobat un israelita que pagaba 3500Rs/dia per anar a fer el Yala Peak, mentre que jo en pagava 1000Rs/dia, de manera que van dicidir d'anar els 4 junts. Jo preferia fer-ho a la nostre manera pero com que en Pema hi guanyava mes diners hi vaig accedir. D'aquesta manera no hi havia dia de descans pero jo em sentia fort per a fer-ho. Pero els hi vaig dir molt clar que jo anava amunt segur (perque vaig veure que aquest noi no feia mai muntanya i no estava preparat en absolut per a pujar el Yala peak). En Pema em va dir que OK aixi que vam quedar amb aixo.



27/oct/08 (pujada 1300m; 5h)

Em vaig llevar a les 5 del mati, vaig anar a la cuina per acabar d'agafar el menjar que ens feien per endur-nos a fer el peak. Llavors vam reunir-nos amb l'israelita que no volia dir on anava i es pensava que jo no sabia res ni anava a fer el Yala peak. Vam quedar que ens trobariem passat el riu, i l'israelita ja va estar apunt de caure al riu. Llavors van venir el Pema i el seu amic i vam anar cap a Yala Kharka (4700m) on va dormir. "Kharka vol dir cabanya de cuidadors de yaks". La veritat es que al marxar el sol hi fa molt fred i nomes hi ha merda de yak per a cremar, pero el lloc es maco i les vistes son fenomenals. Vam fer menjar i ens vam disposar a intentar dormir.
El Pema i el seu amic duien nomes un sac i es van ficar dins la tenda, que vam parar dins la cabanya. I l'israelita i jo dormiem dins la cabanya, sobre una petita esterilla.
Jo em vaig ficar tota la roba, llavors em vaig ficar dins el sac i els peus dins la motxilla per intentar minimitzar el fred (en aquest moments m'arrepentia de no portar el sac Galvez, que sempre ens ha anat tant be) i passar les hores intentant descansar.
Al cap d'una estona vaig sentir l'israelita que deia que tenia mal d'alsada. L'hi vaig donar un paracetamol pero el seu maldecap anava a mes i van dicidir baixar. Pero el seu guia volia que baixesim tots 4 cap avall. Jo vaig dir que de cap manera i que si m'explicaven be el cami ja hi aniria sol pero en Pema va dir que es quedava amb mi (vaig estar molt content de que es quedes). Pero havien de baixar per un cami on mes val no caure durant unes 4 o 5 hores, en plena nit, trobant-se malament, i a mes eren 2 i nomes tenien 1 frontal; jo en tenia 2 per si 1 no funciona i li volia deixar amb en Pema per anar cap al cim pero davant aquesta situacio vaig decidir deixar-li a l'amic den Pema per a poder baixar.


28/oct/08 (pujada:700m ; baixada: 2000m)

A les 3:30 de la nit ja no podia aguantar mes el fred i vaig dicidir llevar-me i cremar tot lo que trobes mentre esperava l'hora de sortir. A les 4 es va llevar en Pema i despres de menjar algu vam sortir de la kharka en direccio al Yala peak, pero era plena nit, no hi havia lluna i nomes teniem un frontal. Haviem d'anar de nit ja que hi ha molta gent que puja al Tsergo Ri i des d'alla et poden veure a l'ultima part de la pujada del Yala peak.
Vam caminar una estona cap amunt i no es veia res. No teniem cap mes opcio que esperar alla que comenses a haver-hi llum, pero eren les 4:30 del mati i fins a les 5:30 no comensa a haver-hi una mica de llum, aixi que ens esperava 1 hora d'esperar en plena foscor, a 5000m, i amb un fred que pelava.
Ens vam acorrocar en una petita depressio del terreny i vam esperar una estona que es va fer molt llarga. Quan va comensar a haver-hi una mica de llum vam proseguir el cami, de mica en mica per a no perdre la trassa. Al cap d'un parell d'hores de pujar en Pema em va dir que tenia mal de cap degut al fred i vam quedar que aniria un tros avall i m'esperaria on li toques el sol.
Em sentia prou fort i tenia el gran alicient de veure de costat a costat el ShishaPagma.
En aquest punt el cami fa una baixada d'uns 50 o 100 metres, atrabessar una tertera d'uns 200 de desnivell i pujar una aresta (grimpada facil) durant uns 400m. Em vaig afanyar a pujar ja que no volia que em veiguessin desde el Tergo Ri. En Nima m'havia dit que llogues els grampons a Kyanjin Gompa pero em pensava que no em farien falta i no els vaig llogar, quin fallo!!!. Quan ja veia el cim a tocar el cami facil anava cap a unes repises gelades, jo tenia un piolet pero sense grampons no podia pas fer filigranes aixi que vaig continuar per la roca, fent petites grimpades i petits flanquejos (pensava que encara que no pogues arrivar al cim potser podia arrivar a l'aresta per a poder veure el ShishaPagma). Pero vaig arribar a un punt, a 5400m, en que havia de triar rampa de gel o roca descomposta i vaig pensar que potser podia pujar pero que no veia gens clara la baixada en aquest punt aixi que molt cansat i una forsa desepcionat vaig comensar el descens, tambe amb presa ja que tenia por de que em veigues algun grup.
Finalment vaig arribar on m'esperava en Pema. Estava content de trobar-me be pero molt desepcionat ja que m'havia esforsat molt i per molt poc no havia vist el Shisha, i li vaig dir amb en Pema que l'havia de veure. Ell em va dir que hi havia un lloc alla aprop on es veia i vam dicidir d'anar-hi. Per fi el vaig poder veure, encara que nomes parcialment, pero jo vaig estar molt content i la desepcio inicial va quedar reduida en part.
Ens vam estar una estona descanant, menjant i fent alguna foto i llavors ens vam disposar a tornar a Yala Kharka. Ens esperava una llarga baixada ja que vam anar primer fins a Yala Kharka (4700m), seguidament fins a Kyanjin Gompa (3700m) i despres de menjar i veure una mica fins a Langtang Gompa (3400m), aixi que van ser uns 2000m de baixada. Vam arribar molt cansats pero contents de no haver de passar mes fred, aquell vespre vaig menjar com un llop i vaig dormir com un angel.



29/oct/08

Dia de descans a casa de la familia d'en Pema (Langtang Gompa: Tibetan Family Lodge).

Durant aquests dies tambe he apres algunes paraules en tibeta, cosa que m'ha fet molta il.lusio, i a la gent tibetana tambe:
-Hola = Teisidele
-Yabudu = es molt maco ; Yabu yabudu = es molt molt maco (el paisatge)
-Shimbudu = es molt bo (el menjar)
-Nye ro = nosaltres som amics
-Orche = gracies
I alguna cosa mes( com per exemple:com es va cap a ...., com de lluny es ....., pero no gaire mes.

Aquest dia vaig menjar com 3 o 4 persones, la gana no s'em acabava.
Em van regalar una bufanda tipica del Langtang (Galpande) que van fer per a mi mentre erem a la muntanya, i un collaret tibeta (que em van dir expressament que era per la meva mare), i que consta de 3 peces, 2 "churu" i al mig un "zii" que es molt antic i que ve del tibet. Vaig estar molt content pels regals i pels bons dies que vaig passar alla.
Em vaig endur com a record el ganivet tradicional tibeta (Kapti) ja que en Pema m'el venia pel preu que ell l'havia comprat que es molt mes varat del que jo podia trobar. Tambe vaig comprar 2 Kg de formatge, un per a la familia den Pema i un altre per endur-me en la ruta cap a Gosiakung i Helambu.


30/oct/08

Llarga baixada, a llarg de tota la vall del Langtang, desde Langtang Gompa(3400m) fins a Thulo Syabru(2400m). Em pensava que tot era baixada pero em vaig trobar que havia de baixar fins a 2000m i llavors pujar uns 400m de desnivell. Vaig arribar molt cansat a Thulo Syabru i no sabia a quin Lodge entrar aixi que em vaig dicidir per un cualsevol. L'unic problema era que la dona estva ben constipada i no parava de fer estosecs i estornuts, a mes era molt pesada i no parava de xerrar ni un minut, demanant que li fes un "Sponsor"(600 euos/any) i intentant desacreditar la familia den Pema.


31/oct/08

Em vaig llevar amb la sensacio que estava mig refredat pero no em sentia del tot malament i vaig pensar que si pujava metres em sentiria millor, aixi que vaig dicidir continuar cap a Goisakund.
Larga pujada, d'uns 1500m de desnivell, desde Thulo Syabru(2400m) fins a Laurebina Yak(4000m ).
Vaig dormir al Maya Hotel and Lodge.
No em notava malament pero tampoc del tot be, pero no tenia ni mal de cap ni cap dels altres signes de mal d'alsada, aixi que tenia clar de continuar.



01/nov/08 (pujada 600m ; baixada 200m)

De Laurebian Yak(4000m) fins a Gosiakund(4400m), poc tros pero aqui em sentia molt cansat.
Aqui tenia un problema ja que tenia poques rupies i veia que no en tindria prou per arribar a KTM. Els hi vaig explicar amb la gent que estava alla pensant que algun turista m'en deixaria pero els turistes no van dir res, i en canvia va sortir un nepali que em va canviar un travel de 50 euros (tot i que no tenia clar de poder cobrar-lo). Aixo em va donar la tranquilitat de no haver de correr pels diners. Vaig quedar amb l'home d'alla que l'anydema aniriem junts a fer el Suria peak (5100m). Vaig pujar fins a un petit pic de 4600m, que esta molt aprop de Gosiakund i te unes vistes esplendides, i em vaig esperar unes 2 o 3 hores alla dalt. Llavors vaig baixar cap a Gosiakund altre vegada, i un cop alla vaig menjar algu. Aqui entre l'altura, el fred i el constipat no em trobava gaire be, aixi que em vaig prendre un Parazetamol i al cap d'una estona em vaig sentir mes be. Els ha vaig dir que no em trovaba be per si la cosa empitjorava durant la nit. A la nit no vaig descansar gaire pero tampoc va anar a pitjor aixi que vaig pensar que el millor era deixar estar lo del Suria peak i baixar a cotes inferiors, pero no volia tornar pel mateix cami i em feia molta mandra haver de fer 10 hores d'autobus. Per aixo vaig dicidir passar el coll:Laurebiana La(4600m) i baixar per Helambu, aixi almenys veuria una altre zona. A Gosiakund hi havia un noi d'eslovaquia, anomenat Matei, que anva sol i va dir que podiem anar junts, ell havia de tornar rapid a KTM ja que els seus amics l'esperaven per agafar l'avio cap a Lukla, i com que a mi tambe m'interessava d'anar rapid vam dicidir de compartir el cami.


02/nov/08 (pujada 500m ; baixada 1500m) (5h)

Gosiakund(4400m) - Laurebian La(4600m) - Gopte (3430m)

Unes 5 hores de caminar, molt cansat(notant el constipat), pero el fet d'estar caminant i baixar d'altura, juntament amb les sopes d'all, els tes de gingebre, i els 3,2L de te que ens vam veure per a sopar van ajudar a guanyar el maleit constipat. Vam sopar i dormir el Menda Hotel n Lodge, que es d'uns nois mots simpatics que em van ensenyar a fer pa tibeta i altres variants (ja tinc ganes de provar de fer-ne ja que es molt facil i molt bo).
A la nit em vaig sentir una mica tapat pero al l'anydema mati ja em sentia millor.



03/nov/08 (pujar 500m ; baixar 1650m) (8h)

Gopte(3430m) - Tharepati - Gul Bhanjang(2140m)

Llarga "baixada", acompanyat de'n Matei. El recorregut tota l'estona va fer pujades i baixades i no hi ha manera de perdre desnivell. Pero el cami es molt maco ja que al anar perdent cota el paisatge va canviant, desde terreny "alpi", passant per boscs de rododendre i bambu, fins a selva tropical (amb monos incluits).


04/nov/08 (pujada: 1000m ; baixada: 1600m) (8h)

Gul Bhanjang(2140m) - Sundarijal(1600m)

Aquest recorregut, segons el llibre es fa en 2 dies(6-7h/dia), pero nosaltres (Quim i matei) teniem presa per arribar a KTM i el voliem fer en un. Ens voliem llevar pero no va ser possible, el cansament de tants dies sense parar el comensava a notar i vam sortir una hora mes tard del previst. No teniem clar de poder-hi arribar aixi que vam afanyar-nos durant unes 4 h. i llavors vam veure que haviem abansat forsa i que segur que arribavem be, pertant ens ho vam agafar mes amb calma. Els genolls feia estona que es queixaven, i els tormells, i l'esquena,etc.. Pero per fi haviem arribat a Sundarijal, que esta a 7 Km. de KTM. Al acostar-te a KTM veus un canvi, en general a pitjor en tots els sentits, aixi que nomes arribar vam pactar de pagar 500Rs pel taxi que ens duria a Thamel, vam pujar-hi i al cap d'una hora ja hi erem. Per fi!! Molt cansats pero molt contents. En Matei va trobar els seus amics pel carrer, ens vam despedir i tot seguit vaig anar a trucar a casa. La seguent missio era trobar en Genis i la Nuria aixi que vaig mirar a Internet per a localitzar-los, no va ser possible el mateix dia aixi que vaig buscar un Lodge per a passar-hi la nit.



05/nov/08

dia a KTM
Actualitzar el blog(penjar fotos),
Dia en que ens trobem amb en Genis i la Nuria, i tambe amb en Marti i la Sira.
Ens expliquem les aventures i ens despedim d'ells ja que marxen cap a la India altre vegada.


06,07,08/nov/08

Retrobada, descans i preparacio del nou plan.

Sembla que anirem cap al Khumbu, ja que no volem agafar avio (almenys per ara), i ens sembla que aqui hi podrem fer una mica de tot (trek, pics). En principi intentarem enviar material a Lukla i nosatres hi anirem caminant (uns 7-8 dies). Llavors anirem cap a Gokyo, estarem uns dies per alla fent el que poguem i tornarem prop de Lukla a descansar algun dia. Llavors volem passar cap al Rolwaling per un coll forsa elevat( Tesi Lapche La, 5700m) i intentar escalar alguna de les muntanyes que trobem per alla. Avui hem d'anar a parlar amb en Kami/Nima per a que ens donin les indicacions pertinents i solucionar alguns dubtes que tenim.

Suposem que tota la volta ens pot tenir ocupats durant mes o menys 1 mes.

Noves fotos al Picasa

Per a fi he trobat un lloc (CyberCafe) on he aconseguit penjar algunes fotos al picasa.
He hagut de reduit la seva definicio perque ocupen molt pero em penso que es veuen be.
Espero que des d'aquest lloc (a KTM) podre anar penjant les noves fotos.
Hi he afegit comentaris perque em sembla que aixi tenen mes sentit.

Espero que us agradin.

Pike peak

Ha sigut una gran expriencia!!

11/oct/08

Primer de tot l'anada a Jiri amb ''nepali bus'', ple a rebosar, durant unes 11 o 12 hores, per una carretera revirada i pena de bots. Pero be, al final s'arriva.
Vaig fer nit a Jiri Bazar (em sembla que cansen mes els dies de bus que els de caminar).

12/oct/08

Primer dia de caminar. En principi en Nima m'havia aconsellat que anes fins a Shivalaya(1810m), unes 3 o 4 hores, pero al arrivar-hi no em va acabar de fer el pes i al sentir-me amb forces vaig dicidir arrivar a Deurali (2770m), una forta pujada de casi 1000m de desnivell.
Pero va ser una gran pensada, la recompensa va ser gran: Un lloc fenomenal, amb grans vistes , i a una alsada considerable (aixo m'interessa per aclimatar-me). Aixo si les cames ja deien prou als ultims metres de la llarga pujada.

13/oct/08
Despres d'haver dormit i menjat les coses ja es veuen d'un altre color.
Ara em tocava uns llarga baixada, tambe d'uns 1000m, passant per Bhandar i Tharo Khola. No hi va haver problema, tot i que ''no vaig agafar el cami mes curt''(vaig fer una bolta de collons).
Fins aqui el cami esta molt marcat i s'hi troba molta gent(turistes i nepalis), ja que esta dins la antiga ruta d'aproximacio al CB Everest. Pero d'aqui endavant la cosa canvia (a millor), ja que surto d'aquesta ruta i cada vegada, els pobles son mes petits i aillats. Alhora m'endinso en zones habitades per tibetans, cosa que em fa molta il.lusio. Pero per altre banda el cami no es clar(al Nepal no hi ha cartells que indiquin direccions) i la muntanya que he de pujar esta coberta per vegetacio abundant(ells en deien jungle). Aqui ja em vaig perdre una mica, pero llavors la solucio es demanar a la gent. Vaig demanar-li a un home(Shivi) i em va indicar cap a una direccio. Al cap d'una estona, i mirant al mapa, vaig pensar que no podia ser i vaig tornar enderrera. Al tornar-me a veure va flipar. Vaig anar fins a on era per demanar-hi una altre vegada, i em va oferir una fruita que tenen al Nepal(molt refrescant). Despres em va acompanyar un tros del cami, fins a Kaphlechur, i alla em va dur a casa una parents. Mentre el seguia em va dir unes paraules que jo no entenia i em pensava que eres pregaries, pero jo les anava repetint, i resulta que m'estava ensenyant com dir: Com es va cap a Pike: ''Pike dane bato katoho''. Aixi que aquestes son les primeres paraules, despres de ''Dhanebat''que vol dir gracies. A casa den Raju, en Dambar i la seva familia; una gent molt maca que em van acollir mo0lt be. Van flipar perque anava sol (no havien vist mai un turista anant sol), tothom, a tot arreu em deien si volia porter o guia pero jo sempre deia que no). Vaig sopar amb ells i vaig dormir a casa seva.

14/oct/08
Una pujada desde Kaphlechr(2300m) fins a Gompa(2700m), que continua fins a Naur(3200m) seguint una aresta ample a traves de la seva (unes 2 hores). Alla s'em va posar a ploure primer i a pedregar despres pero ja estava tant apunt d'arrivar que no vaig voler tirar enrrera, i vaig arribar ben xop i en plena tempesta. La gent de Naur van flipar. Em van acollir com un fill. Em van fer posar al millor lloc de la sala, al costat del foc perque m'asseques, em van donar menjar i vaig dormir alla amb ells. Tots son tibetants que han marxat del tibets per temor als xinos. QUINA PASSADA DE GENT!!!

15/oct/08
El dia de fer pic. M'espera una pujada d'uns 800m desde Naur fins al cim del Pike Peak. Una caminada molt maca, tambe cansada, pero en cap moment perillosa. Al cap de 2 hores arribo al cim. Missio conseguida. Un lloc molt maco, encara que hi fa forsa fred i els nuvols van rondant per alla. M'hi estic una estona i faig unes fotos.

Llavors m'esperava una llarga baixada, primer cap a Naur. Vaig menjar algu i vaig descansar una mica.

A Naur nomes hi ha 2 cases, i un temple, i en la casa que em van acollir hi viu una familia. En primer lloc l'avia que es una dona molt gran (de cap manera pot marxar de Naur aquella dona, aixi que fa vida alla), al despedirme de ella vaig demanar a un home que es metge tibeta i esta alla per a curar a l'home de la casa que li dones les meves gratituds i que l'hi digues que eren grans persones i em va fer molta il.lusio perque ella va dir que sentia el mateix per a mi. Tambe hi viu l'home de la casa amb la seva dona, molt bona gent i molt riallers. Tambe hi han els fills, en totals 3, un de molt petit que no para de plorar pero es molt maco i els altres 2 que son uns trapelles pero tambe son molt macos i educats. Per ultim hi havia dos homes mes (no se si eren veins o amics) i el metge, que es diu Tsewang J.Tsarong (Ha escrit un llibre de medicina Tibetana que intentare comprar). Gracies a que ell sap una mica d'angles em podia comunicar una mica amb tots ells. El menjar era senzill pero molt bo (patates i bolets bullits amb herbes medicinals recollides per el metge), em van donar molta energia. Tambe em va dir que si volia comprar les seves medicines, potser n'hi comprare algunes abans de tornar.

Llavors vaig continuar baixant fins a Gompa(on pnsava quedar-me a dormir, pero no va poder ser), vaig continuar baixant dins a Kaphlechur, on vaig sopar i dormir a casa en Raju altre vegada. Alla hi va haver una mica de ''lio'' perque hi havia una persona propera a la famila que dominava mes l'angles i pertant jo parlava amb ell pero quan els hi vaig voler pagar per l'allotjament i el menjar es volia quedar una comisio i la familia el va enfadar molt. En principi jo vaig intuir que hi havia cert mal rotllo pero no savia si anava per mi (sempre vaig ser molt respectuos). Vaig parlar tranquilament amb en Raju i les coses es van aclarir, el problema no era jo sino la comisio que es volia quedar en Chhimi, i el va fer fora. Jo soc amic de la familia i aixi m'ho van fer saber.

16/oct/08
Baixada fins a Tharo Khola i altre cop llarga pujada fins a Deurali (mes de 1000m de desnivell). Deurali es molt maco, hi m'he allotjat en un Lodge on m'he sentit molt be.

17/oct/08
Deurali-Shivalaya-Jiri Bazar.

18/oct/08
Bus de Jiri fins a KTM, aquest cop amb un expres bus, que triga unes 6 hores en comptes de 12, pero son 6 hores horroroses, l'autocar va a fondo i allo sembla el dragon kan (reparteixen bosses de plastic per a vomitar). Mes val no menjar res abans de sortir. El noi que seu al meu costat no va parar de vomitar.
Ja torno a ser a KTM, m'he afanyat a tornar pensant que en Genis i la Nuria ja serien aqui pero veig que no.

En resum entre 5 i 12 hores de caminar al dia durant 6 dies, i assolint el meu primer pic al Nepal, Pike Peak, 4061 m) . Estic content i ja m'estic pensant quina sera la proxima, encara que tinc moltes ganes d'anar a fer algun pic mes alt, ara que es el bon temps per a fer-ho.

M'he cansat pero em trobo molt be i em sento fort.

Una abrassada a tothom.
Ja us anire exlicant les noticies.

Namaste

Vaig cap a Naur

Sembla que en Genis i la Nuria vindran d'aqui a una setmana.
Pertant deixo esta, per ara, el plan del Langtang, que pot durar uns 16 dies.
El fare quan tingui prous dies per a donar la volta completa.
Anire a fer un tros de l'anitga ruta d'aproximacio al CB Everest, abans hi passava tothom que volia anar a l'Everest pero ara com que es vola fins a Lukla ja no hi ha gaire gent. A mes no he de pagar permis de trek. Anire amb bus fins a Jiri Bazar(unes 8 hores), i desde alla fare la seguent ruta: Jiri Bazar/Shivalaya/Bhandar(Changma)/Gompa/Naur/(cim d'un 4068m). M'estare algun dia al poble de Naur ja que te la pinta de ser un poble molt tranquil, i esta a 3200m aprox., pertant ja m'anira be per anar aclimatant.
Aquests dies hi ha festa grossa a KTM i es mes complicat de moure's d'un canto a l'altre.
Nomes hi han 3 bus que va cap a Jiri, el primer surt a les 6mati i l'ultim a les 8mati, aixi que dema em toca matinar.

Els nens del Nepal es pasen moltes estones jugant amb els seus estels desde les terrases de les cases. Son autentics experts en fer-los volar; si te'ls quedes mirant una estona t'en adones.

Per fi !!!!!!!

Ja soc a KTM.

Aixo es molt caotic pero m'agrada molt. La gent es molt acollidora.
De moment estic descansant del llarg viatge, pero em penso que em recuperare rapidament i tinc moltes ganes d'anar cap a la muntanya.
He mirat una ruta pel Langtang. A mes no s'ha d'agafar avio.
Ahir hi va haver un accident d'avio a Lukla i s'han matat 18 persones, ara l'airoport esta tancat.
A mes el monzo tot just s'esta acabant i d'aqui a uns dies sembla que el temps encara millorara, tot i que ara ja fa bon temps.

Quan pugui ja us anire explicant.
Fins aviat.

Tot empaquetat !

Això ja és una altra cosa, però ha costat lo seu. És com fer un puzle en 3D.
El petate pesa 29Kg i la motxilla "de ma" uns 10-12Kg.
Vaig al límit de pes i de volum tot i que hem intentat minimitzar.
Espero que no hi hagi problemes als aeroports.
En l'escala a Londres(Heathrow) es poden dur 2 maletes de ma, una de dimensions màximes(56x45x25cm), i l'altre de tamany ordinador. Mentre que en el vol Delhi-Kathmandu només es pot dur una maleta de ma, pertant quan sigui a Delhi les hauré de convertir en una, i potser fins i tot posar-me les botes de muntanya per tal de reduir volum.