dimecres, 10 de desembre del 2008

20/nov/08


Caminar: Na(4190m)-Yalung BC(4900m) (3h)
Per fi arriva el dia en que marxem cap al CB, el cel esta cere i tothom en te ganes. Nosaltres (Nuria, Genis,Kim) ens trobem molt be durant la pujada, pero un dels portejadors, en Wongshu, bomita a mitja pujada. Els altres dos riuen molt pero nosaltres no tenim gens clar de poder fer el pas (Tesi Lapcha La) ja que veiem que en Wongshu esta gens acostumat a caminar ni a l'alsada(mai ha fet de portejador). Despres de 3 hores de caminar arrivem a un plato polsegos, prop de 5000m d'alsada. Alla hi montem el campbase i ens disposem a passar-hi uns dies.

19/nov/08


Descans i dia d'aclimatacio a Na (mandra i nuvols).
L'intencio era pujar cap al campbase del Yalung Ri pero la Nuria no s'acavaba de torbar be. Al llevar-nos el cel estava mig enuvolat i feia una mica de fred, de manera que vam dicidir d'estar un dia descansant (i aclimatant) per Na. Vam anar a donar un vol pels voltants del poble i vam preparar les maletes per a sortir el dia seguent.

18/nov/08


Caminar Bening-Na(4100m) (3h)
En aquesta part del cami la vall agafa la forma de les valls glaciars ja que adquireix la tipica forma de U. Les vistes son magnifiques ja que es poden veure un munt de pics d'entre 5000 i 7000m().El poble de Na es molt maco. Esta protegit (del vent i dels yaks) per una infinitat de murs de pedra seca (com tots els pobles de certa alsada del Nepal).
Com cada dia ens vam abansar als portejadors i al arrivar a Na en vam dirigir cap a l'unic lodge obert. Alla vam pactar el preu de dormir. Despres del riguros regateig vam acordar el preu de 150Rs/persona i vam demanar algu per a menjar. La sorpresa va ser quan van arrivar els nostres portejadors i despres de parlar amb els 2 nois propietaris del lodge ens van dir que el preu era de 1000Rs/persona i nit. Nosaltres no enteniem aquest canvi de preu tant sobtat i ens va semblar que els protejadors ens estaven estafant. Els hi vam fer saber que no estavem gens contents i en Dorje va agafar la maleta i va marxar avall. Na es un poble molt petit a mes de 4000m d'alsada, i en la epoca que hi hem anat la gent baixa a pobles on les condicions son menys ostil, pertant aquest era l'unc lodge obert en tot el poble. L'incertesa d'on dormiriem era gran. Vam mirar per unes cuantes cases fins que en vaig trobat una d'oberta, hi vaig entrar i la sorpresa va ser meva quan vaig veure en Dorje al costat de la noia de la casa. Li vaig demanar el preu de dormir i menjar a la dona, pero com que no ens enteniem gaire (nomes t'entenen quan els hi interesa) en Dorje va haver de fer d'interpret. (Ens sembla molt que volien que el seu menjar els hi sortis gratis, a costa nostre. Pero el tracte amb en Nima era que els hi donariem menjar nomes mentre no hi haguessin lodges(fent la travessa cap al Khumbu). Al final no ens va quedar mes remei que acceptar le seves condicions i quedar-nos en aquella casa. La dona ens mirava molt malament i no sabiem pas que li havien dit els portejadors. En fi va ser una arrivada a Na bastant "moguda".

17/nov/08


Caminar: prop de Gyelche-Bening(3690m) (5h)
Aqui el paissatge ja comensa ser mes d'alta muntanya, els arbres ja hi son mes escassos mentre que els matolls hi dominen, i tens unes vistes magnifiques del Gauri Shankar.
Hem dormit al Meluntge View Lodge, on el propietari es en Nawang Tenzing Sherpa, que ha pujat 7 vegades a l'Everest, 7 al ChoOyu, i tambe ha fet el Manaslu i l'Ama d'ablam. En aquest poble sembla que tothom hagi fet l'Everest, el que menys uns quants cops.

16/nov/08


Caminar Shimigaon-Gyleche (7h)
Dia de llarga caminada, en la que ens vam abansar als portejadors i llavors no sabiem si s'havien parat o havien agafat un altre cami pero finalment van arrivar. Despres de sopar vam anar a ballar amb la gent del poble, es curios ja que el vall es "semblant" a la sardana, en cercle i tots en una direccio, anar canviant el sentit de tant en tant i anar cantant de forma improvitzada. Vam dormir en una xabola.

15/nov/08


Caminar Jagat-Simigaon (5h)
El cami no te res a veure amb el del primer dia. Estan construint una carretera a la vall i el cami desapareix per convertir-se en un kaos de rocs, amb gent treballant precariament penjats en pendents inestables fent caure pedres inmenses amb palanques i martells neuatics. Abans de passar per sota millor d'estar segur de que t'han vist ja que els rocs cauen continuament. Mes endavant, quant ens pensem que la cosa es tranquilitza decidim parar a menjar algu en una petita casa de te pero abans de que poguem demanar algu veiem uns militars que venen corrent en la nostra direccio. Quan arriven a on som ens diuen que hem de marxar urgentment perque estan apunt de comensar le explosions i en aquell lloc hi ha perill de caiguda de pedres. Nosaltres agafem les maletes rapidament i continuem la ruta afanyant-nos una estona fins a sentir-nos en lloc segur. Deu ni do quines explosions, allo semblava la guerra. El soroll rebotava dins la vall i semblava que hagues de baixar tot. Els roc, de totes mides, baixaven massa aporp de la casa de te on estavem feia uns minuts. Nosaltres no enteniem com no desallotjaven tota la zona, ja que la gent de la casa de te hi eren dins! Definitivament al Nepal no existerixen les normes de seguretat. Nosaltres ens ho miravem desde l'altre canto de la vall, flipant amb els projectes faraonics que es proposen aqui al Nepal ja que fan una carretera al mig d'una vessant de 1000m, quasi vertical. Les obres poden durar 10 anys o mes o sigui que aixo es converteix en la vida cuotidiana de la gent i d'animals no n'hi deuen quedar gaires per alla aprop.
Tot seguit el cami pujava per la vessant de la dreta de la vall seguint un cami empedrat, que formava una infinitat d'escales dins arrivar a Simigaon. Poble d'etnia sherpa on vam dormir en un lodge on hi havia 2 dones grans, molt simpatiques. Les rastes d'en Genis els hi va fer molta gracia i li deien Yeti. Van estar hores rient i prenent chang (es un alchol fet d'arros, a la muntanya la gent veu mes chang que no menja).

14/nov/08


Caminar de Shigati-Jagat (5h)
1er dia de caminar.
Sortim la Nuria, en Genis i en Kim, amb els 4 portejadors(Dorje, Whongshu, Pasang, Shankar) en direccio a Jagat. El cami es bo i al cap de 5 hores de caminar arribam a Jagat. En Pasang en ensenya a dir "anem,anem" en llengua sherpa, es diu "zom, zom". Durant molts dies, uns 50, no hem parat de repetir aquestes paraules.

13/nov/08


Bus fins a Shigati.
Per a fi arrivem al poble on inicarem el trekking pel Rolwaling.
Dicidim dedicar el dia a preparar les maletes i petates.
El dia de marxar de KTM vam ensenyar els petates als portejadors i els hi vam demanar explicitament si creien que els podien dur i van dir que no hi havia problema pero al arrivar al punt d'inici del trek ja no ho veien tant clar i ens van demanar si podiem llogar un 4rt protejador. Hi vam accedir ja que no teiem gaires mes opcions. El 4rt portejador es un nepali que viu a Shigati i es diu Shankar.
Vam quedar-nos a dormir a Shigati. L'home del lodge anava fent el pallaso pero ens volia treure tants diners com pogues. Ens va dir que mataria un pollastre i ens el menjariem per a sopar pero quan vam tenir el plat a taula vam veure que allo era una sopa d'ossos i la carn te l'havies d'imaginar. Pero despres alhora de pagar la factura pujava massa aixi que vam marxar d'alla forsa descontents. Encara no ho saviem pero aquesta seria la tonica en tot el Rolwaling ja que al no haver-hi carta de menu s'ha de negociar cada cosa que compres ja que si demanes el preu despres de menjar o dormir el preu puja de manera desorbitada.

12/nov/08


Bus KTM-carretera
Primer contacte amb els nostres portejadors: Dorje, Whongshu, Pasang.
El trajecte en bus es agotador, si tot va be son unes 10 hores encabut en una llauna de tonyina, pero sovint hi ha sorpreses...
Haviem d'arrivar a Charikot, des d'on haviem de sortir caminant pero al Nepal les coses van al seu ritme i per pressa que tinguis no aniras mes rapid.
En el cami de Charikot vam trobar la carretera tallada, primerament no saviem per que pero al demanar-ho la gent ens va dir que hi havia hagut un accident entre un bus i motorista local. Pensavem que potser hi hauria hagut mes ferits ja que al cap d'una bona estona encara continuava tallada pero anaven arrivant cotxes plens de policies(amb metralletes, armilles i cascos) aixi que ens vam quedar amb el dubte del que passava. La gent baixava dels busos, anaven a menjar en alguna paradeta de prop de la carretera, o compraven menjar alla mateix, ja que es va organitzar rapidament un mercadet a la carretera (la gent local aprofita per a vendre els seus productes, sobretot fruita. Al cap d'unes hores mes vam tornar a demanar que passava i ens van dir que la gent local estaven molt empipats per la mort del motorista i havien tallat la carretera i que la policia havia vingut a posar pau. M'entrestant nosaltres haviem d'estar al sostre del bus per a vigilar els petates i maletes perque ningu ens els robes(ja que els nostres portejadors no vigilaven res). Al final no vam poder arribar al desti i vam de fer nit a un poble per esperar que se solucionesin els problemes.El dia seguent faltaven coses de les maletes (altaveus, frontal den Pasang i alguns cosa mes), mira que vam vigilar pero no n'hi va haver prou. A dins e bus hi va molta gent, de manera que si portes una maleta grossa l'has de deixar al sostre del bus, juntament amb una multitud de gent que puja i baixa continuament. Pertant es quasi impossible tenir-la controlada. Encara sort que no ens van agafar res esscencial per a poder seguir amb els plans.

dimarts, 4 de novembre del 2008

Langtang-Gosaikund-Helambu




Langtang-Gosaikund-Helambu


22/oct/08


Em vaig llevar a les 5 per estar a les 6 a l'estacio de bus. Alla havia comprar el tiquet per anar fins a Syabrubensi pero resulta que no hi havia lloc en l'autobus que hi anava directe, de manera que vaig haver de comprar el billet per anar a Tirsuli Bazar. Em van dir que un cop alla podria comprar un altre billet per anar fins a Syabrubensi.
L'autocar es va parar en cert poble, al cap d'unes 3 hores de sortir de KTM, i la gent de l'autobus em va dir que havia de baixar en aquest punt, jo no ho vaig veure clar pero de totes maneres vaig baixar.

Vaig comensar a demanar a la gent a on podia comprar un billet per anar a Syabrubensi i uns nanos em van dir que havia d'anar al poble del costat per a comprar el billet.
Tenien una moto i em van dir que m'hi portaven. Jo no les tenia totes pero hi vaig accedir. Vam pujar a la moto els 2 nanos i jo amb la maleta d'almenys 10kg., i vam comensar a anar cap al poble del costat (suposo). Llavors de sobte la moto es va parar a mitja carretera. Jo ja no sabia gaire que pensar (he acabat pansant que va ser una sort).

Vam tornar tots junts al lloc on m'havia deixat el primer bus i li vaig demanar a altre gent on podia comprar el billet cap a Syabru. Llavors un home em va dir que el bus que anava a Syabru estava just darrera meu i que valia 200 Rs. Llavors ja em vaig veure salvat, li vaig pagar i em vaig disposar a entrar al bus pero quan vaig mirar dins l'autobus vaig veure clar que no hi cavia ni una agulla. L'unica opcio era anar sobre el bus.

En principi em va fer gracia pero al cap d'una estona em pensava que no ho podria suportar, m'esperava un viatge sobre cami de carro d'unes 6 hores, en ple sol, i amb el bus cada cop ms carregat. Com que a dins no hi cabia ningu mes, tota la gent que volia pujar (que era molta al llarg del cami) havien d'anar a dalt (sobre el sostre hi havien els equipatgs de la gent lligats amb bagues i la gent havia d'anar a sobre dels equipatges).
Els cables de la llum et passaven rascant el cap (esta calculat que sobri 1 mm, si t'ajups). Era l'unic turista que anava al sostre. Al cap d'una estona jo els hi deia a la gent "We'll die" mig en broma. Pero mes amunt venien les esllavissades i alla vaig agrair d'anar a dalt ja que en mes d'un punt semblava que l'autocar se n'havia d'anar barranc avall, i jo ja tenia pensat com saltar per salvar-me.

Al cap de 6 terribles hores vam arribar a Dunche on hi ha un control de policia. Alla vaig pagar les 1000Rs per entrar el parc natural i vaig tornar a pujar al bus que ens deixava, al cap d'un hora mes a Syabrubensi.

Alla vaig dormir en un lodge, on vaig trobar a un california i a un frances que portaven 1 mes voltant per alla, per la zona Tamang.



23/oct/08
(pujada 1000m)

Vaig comensar la caminada pel Langtang.

Vaig decidir agafar el cami que guanya rapid desnivell, tot i que no es el mes habitual. Aixi que vaig anar cap a Khangjung i Sherpagaon. Unes 5 hores de caminar i uns 1000m de desnivell. La vaig ensertar perque el cami era molt maco i molt mes tranquil que el que puja seguint el riu.



24/oct/08
(pujada 1000m )

Llarga pujada a traves de la vall del Langtang fins a Langtang Gomba, on hi vaig arribar al vespre enmig d'una nuvolada. Vaig dormir al Tibetan Family Lodge, que es den Pema i la seva familia. Jo volia fer algu pic que necessita permis pero no volia dir-ho de bones a primeres pero en Pema m'ho va proposar directament dient-me que si hi anava amb ell no hi havia cap problema. Jo no ho tenia clar i li vaig dir que m'ho havia de pensar. Al vespre hi vaig reflexionar i vaig dicidir que li diria que si, pero que no li diria que volia anar a fer el Yala peak fins al cap de 2 dies.
Quan em vaig posar a dormir vaig comensar a sentir sorolls prop de l'habitacio. Al cap d'una estona vaig veure en Pema que sortia cridant per espantar alguna cosa. Per molt que pensava no s'em acudia quina bestia podia fer aquell soroll, aixi que em vaig quedar una mica intranquil. L'anydema al mati li vaig dir mitj en broma a en Pema a veure si a la nit havia vingut el Yeti. Va riure molt i em va explicar que hi havia 2 yaks baratllant-se al voltant de la petita casa i que ell tenia por que li xafesin algu.


25/oct/08
(pujada 1100m ; baixada 600m)

Vam sortir de Langtang Gomba amb en Pema, al cap de 2 hores erem a Kyanging Gompa(3700m). No li vaig deixar carregar res del meu material, en cap dels dies de caminar, ja que crec que aixi aclimatare millor, i li vaig dir que mentre pugues ho portaria jo i si no podia li passaria algu de pes. Vam agafar una habitacio al Mountain View Lodge, on vaig deixar el material que no feia falta, i vam anar a fer el Kyanjin Ri (4500m), vam trigar prop d'1h i mitja en arribar al cim. Com que era la tarda estava forsa tapat pero de totes maneres el paisatge es impressionant. Llavors vam baixar tranquilament a dormir a Kyanjin Gompa.



26/oct/08
(pujada 1500m ; baixada 1500m)

Pujada al Tsergo Ri (5000m), vam trigar unes 3h i mitja a fer una pujada de 15000m. El panorama des del cim del Tsergo es magnific. Tens pics impressionants a la vista en els 360 graus. Pots veure>Langtang Lirug, Kymjung, Yala Peak, Dorje Lhakpa, Langshisha Ri, Gangchempo i Naya Kanga. Mente erem al cim li vaig dir que l'anydema volia anar a fer el Yala Peak i en Pema em va dir que no hi havia cap problema aixi que vam acordar que descansariem 1 dia a Kyanjin Gompa i llavors aniriem a fer el Yala Peak amb un dia (unes 10 hores de caminar sense parar). En Pema sempre ho havia fet parant a dormir a mig camir pero va dir que ell i jo ho podiem fer d'aquesta manera. Vam estar mes de 3 hores al cim i llavors vam vaixar a dormir a Kyanjin Gompa, amb el pacte que no diriem on anavem a ningu.

A la nit em ve en Pema i em diu que m'ha de dir una cosa. Resulta que un seu amic havia trobat un israelita que pagaba 3500Rs/dia per anar a fer el Yala Peak, mentre que jo en pagava 1000Rs/dia, de manera que van dicidir d'anar els 4 junts. Jo preferia fer-ho a la nostre manera pero com que en Pema hi guanyava mes diners hi vaig accedir. D'aquesta manera no hi havia dia de descans pero jo em sentia fort per a fer-ho. Pero els hi vaig dir molt clar que jo anava amunt segur (perque vaig veure que aquest noi no feia mai muntanya i no estava preparat en absolut per a pujar el Yala peak). En Pema em va dir que OK aixi que vam quedar amb aixo.



27/oct/08 (pujada 1300m; 5h)

Em vaig llevar a les 5 del mati, vaig anar a la cuina per acabar d'agafar el menjar que ens feien per endur-nos a fer el peak. Llavors vam reunir-nos amb l'israelita que no volia dir on anava i es pensava que jo no sabia res ni anava a fer el Yala peak. Vam quedar que ens trobariem passat el riu, i l'israelita ja va estar apunt de caure al riu. Llavors van venir el Pema i el seu amic i vam anar cap a Yala Kharka (4700m) on va dormir. "Kharka vol dir cabanya de cuidadors de yaks". La veritat es que al marxar el sol hi fa molt fred i nomes hi ha merda de yak per a cremar, pero el lloc es maco i les vistes son fenomenals. Vam fer menjar i ens vam disposar a intentar dormir.
El Pema i el seu amic duien nomes un sac i es van ficar dins la tenda, que vam parar dins la cabanya. I l'israelita i jo dormiem dins la cabanya, sobre una petita esterilla.
Jo em vaig ficar tota la roba, llavors em vaig ficar dins el sac i els peus dins la motxilla per intentar minimitzar el fred (en aquest moments m'arrepentia de no portar el sac Galvez, que sempre ens ha anat tant be) i passar les hores intentant descansar.
Al cap d'una estona vaig sentir l'israelita que deia que tenia mal d'alsada. L'hi vaig donar un paracetamol pero el seu maldecap anava a mes i van dicidir baixar. Pero el seu guia volia que baixesim tots 4 cap avall. Jo vaig dir que de cap manera i que si m'explicaven be el cami ja hi aniria sol pero en Pema va dir que es quedava amb mi (vaig estar molt content de que es quedes). Pero havien de baixar per un cami on mes val no caure durant unes 4 o 5 hores, en plena nit, trobant-se malament, i a mes eren 2 i nomes tenien 1 frontal; jo en tenia 2 per si 1 no funciona i li volia deixar amb en Pema per anar cap al cim pero davant aquesta situacio vaig decidir deixar-li a l'amic den Pema per a poder baixar.


28/oct/08 (pujada:700m ; baixada: 2000m)

A les 3:30 de la nit ja no podia aguantar mes el fred i vaig dicidir llevar-me i cremar tot lo que trobes mentre esperava l'hora de sortir. A les 4 es va llevar en Pema i despres de menjar algu vam sortir de la kharka en direccio al Yala peak, pero era plena nit, no hi havia lluna i nomes teniem un frontal. Haviem d'anar de nit ja que hi ha molta gent que puja al Tsergo Ri i des d'alla et poden veure a l'ultima part de la pujada del Yala peak.
Vam caminar una estona cap amunt i no es veia res. No teniem cap mes opcio que esperar alla que comenses a haver-hi llum, pero eren les 4:30 del mati i fins a les 5:30 no comensa a haver-hi una mica de llum, aixi que ens esperava 1 hora d'esperar en plena foscor, a 5000m, i amb un fred que pelava.
Ens vam acorrocar en una petita depressio del terreny i vam esperar una estona que es va fer molt llarga. Quan va comensar a haver-hi una mica de llum vam proseguir el cami, de mica en mica per a no perdre la trassa. Al cap d'un parell d'hores de pujar en Pema em va dir que tenia mal de cap degut al fred i vam quedar que aniria un tros avall i m'esperaria on li toques el sol.
Em sentia prou fort i tenia el gran alicient de veure de costat a costat el ShishaPagma.
En aquest punt el cami fa una baixada d'uns 50 o 100 metres, atrabessar una tertera d'uns 200 de desnivell i pujar una aresta (grimpada facil) durant uns 400m. Em vaig afanyar a pujar ja que no volia que em veiguessin desde el Tergo Ri. En Nima m'havia dit que llogues els grampons a Kyanjin Gompa pero em pensava que no em farien falta i no els vaig llogar, quin fallo!!!. Quan ja veia el cim a tocar el cami facil anava cap a unes repises gelades, jo tenia un piolet pero sense grampons no podia pas fer filigranes aixi que vaig continuar per la roca, fent petites grimpades i petits flanquejos (pensava que encara que no pogues arrivar al cim potser podia arrivar a l'aresta per a poder veure el ShishaPagma). Pero vaig arribar a un punt, a 5400m, en que havia de triar rampa de gel o roca descomposta i vaig pensar que potser podia pujar pero que no veia gens clara la baixada en aquest punt aixi que molt cansat i una forsa desepcionat vaig comensar el descens, tambe amb presa ja que tenia por de que em veigues algun grup.
Finalment vaig arribar on m'esperava en Pema. Estava content de trobar-me be pero molt desepcionat ja que m'havia esforsat molt i per molt poc no havia vist el Shisha, i li vaig dir amb en Pema que l'havia de veure. Ell em va dir que hi havia un lloc alla aprop on es veia i vam dicidir d'anar-hi. Per fi el vaig poder veure, encara que nomes parcialment, pero jo vaig estar molt content i la desepcio inicial va quedar reduida en part.
Ens vam estar una estona descanant, menjant i fent alguna foto i llavors ens vam disposar a tornar a Yala Kharka. Ens esperava una llarga baixada ja que vam anar primer fins a Yala Kharka (4700m), seguidament fins a Kyanjin Gompa (3700m) i despres de menjar i veure una mica fins a Langtang Gompa (3400m), aixi que van ser uns 2000m de baixada. Vam arribar molt cansats pero contents de no haver de passar mes fred, aquell vespre vaig menjar com un llop i vaig dormir com un angel.



29/oct/08

Dia de descans a casa de la familia d'en Pema (Langtang Gompa: Tibetan Family Lodge).

Durant aquests dies tambe he apres algunes paraules en tibeta, cosa que m'ha fet molta il.lusio, i a la gent tibetana tambe:
-Hola = Teisidele
-Yabudu = es molt maco ; Yabu yabudu = es molt molt maco (el paisatge)
-Shimbudu = es molt bo (el menjar)
-Nye ro = nosaltres som amics
-Orche = gracies
I alguna cosa mes( com per exemple:com es va cap a ...., com de lluny es ....., pero no gaire mes.

Aquest dia vaig menjar com 3 o 4 persones, la gana no s'em acabava.
Em van regalar una bufanda tipica del Langtang (Galpande) que van fer per a mi mentre erem a la muntanya, i un collaret tibeta (que em van dir expressament que era per la meva mare), i que consta de 3 peces, 2 "churu" i al mig un "zii" que es molt antic i que ve del tibet. Vaig estar molt content pels regals i pels bons dies que vaig passar alla.
Em vaig endur com a record el ganivet tradicional tibeta (Kapti) ja que en Pema m'el venia pel preu que ell l'havia comprat que es molt mes varat del que jo podia trobar. Tambe vaig comprar 2 Kg de formatge, un per a la familia den Pema i un altre per endur-me en la ruta cap a Gosiakung i Helambu.


30/oct/08

Llarga baixada, a llarg de tota la vall del Langtang, desde Langtang Gompa(3400m) fins a Thulo Syabru(2400m). Em pensava que tot era baixada pero em vaig trobar que havia de baixar fins a 2000m i llavors pujar uns 400m de desnivell. Vaig arribar molt cansat a Thulo Syabru i no sabia a quin Lodge entrar aixi que em vaig dicidir per un cualsevol. L'unic problema era que la dona estva ben constipada i no parava de fer estosecs i estornuts, a mes era molt pesada i no parava de xerrar ni un minut, demanant que li fes un "Sponsor"(600 euos/any) i intentant desacreditar la familia den Pema.


31/oct/08

Em vaig llevar amb la sensacio que estava mig refredat pero no em sentia del tot malament i vaig pensar que si pujava metres em sentiria millor, aixi que vaig dicidir continuar cap a Goisakund.
Larga pujada, d'uns 1500m de desnivell, desde Thulo Syabru(2400m) fins a Laurebina Yak(4000m ).
Vaig dormir al Maya Hotel and Lodge.
No em notava malament pero tampoc del tot be, pero no tenia ni mal de cap ni cap dels altres signes de mal d'alsada, aixi que tenia clar de continuar.



01/nov/08 (pujada 600m ; baixada 200m)

De Laurebian Yak(4000m) fins a Gosiakund(4400m), poc tros pero aqui em sentia molt cansat.
Aqui tenia un problema ja que tenia poques rupies i veia que no en tindria prou per arribar a KTM. Els hi vaig explicar amb la gent que estava alla pensant que algun turista m'en deixaria pero els turistes no van dir res, i en canvia va sortir un nepali que em va canviar un travel de 50 euros (tot i que no tenia clar de poder cobrar-lo). Aixo em va donar la tranquilitat de no haver de correr pels diners. Vaig quedar amb l'home d'alla que l'anydema aniriem junts a fer el Suria peak (5100m). Vaig pujar fins a un petit pic de 4600m, que esta molt aprop de Gosiakund i te unes vistes esplendides, i em vaig esperar unes 2 o 3 hores alla dalt. Llavors vaig baixar cap a Gosiakund altre vegada, i un cop alla vaig menjar algu. Aqui entre l'altura, el fred i el constipat no em trobava gaire be, aixi que em vaig prendre un Parazetamol i al cap d'una estona em vaig sentir mes be. Els ha vaig dir que no em trovaba be per si la cosa empitjorava durant la nit. A la nit no vaig descansar gaire pero tampoc va anar a pitjor aixi que vaig pensar que el millor era deixar estar lo del Suria peak i baixar a cotes inferiors, pero no volia tornar pel mateix cami i em feia molta mandra haver de fer 10 hores d'autobus. Per aixo vaig dicidir passar el coll:Laurebiana La(4600m) i baixar per Helambu, aixi almenys veuria una altre zona. A Gosiakund hi havia un noi d'eslovaquia, anomenat Matei, que anva sol i va dir que podiem anar junts, ell havia de tornar rapid a KTM ja que els seus amics l'esperaven per agafar l'avio cap a Lukla, i com que a mi tambe m'interessava d'anar rapid vam dicidir de compartir el cami.


02/nov/08 (pujada 500m ; baixada 1500m) (5h)

Gosiakund(4400m) - Laurebian La(4600m) - Gopte (3430m)

Unes 5 hores de caminar, molt cansat(notant el constipat), pero el fet d'estar caminant i baixar d'altura, juntament amb les sopes d'all, els tes de gingebre, i els 3,2L de te que ens vam veure per a sopar van ajudar a guanyar el maleit constipat. Vam sopar i dormir el Menda Hotel n Lodge, que es d'uns nois mots simpatics que em van ensenyar a fer pa tibeta i altres variants (ja tinc ganes de provar de fer-ne ja que es molt facil i molt bo).
A la nit em vaig sentir una mica tapat pero al l'anydema mati ja em sentia millor.



03/nov/08 (pujar 500m ; baixar 1650m) (8h)

Gopte(3430m) - Tharepati - Gul Bhanjang(2140m)

Llarga "baixada", acompanyat de'n Matei. El recorregut tota l'estona va fer pujades i baixades i no hi ha manera de perdre desnivell. Pero el cami es molt maco ja que al anar perdent cota el paisatge va canviant, desde terreny "alpi", passant per boscs de rododendre i bambu, fins a selva tropical (amb monos incluits).


04/nov/08 (pujada: 1000m ; baixada: 1600m) (8h)

Gul Bhanjang(2140m) - Sundarijal(1600m)

Aquest recorregut, segons el llibre es fa en 2 dies(6-7h/dia), pero nosaltres (Quim i matei) teniem presa per arribar a KTM i el voliem fer en un. Ens voliem llevar pero no va ser possible, el cansament de tants dies sense parar el comensava a notar i vam sortir una hora mes tard del previst. No teniem clar de poder-hi arribar aixi que vam afanyar-nos durant unes 4 h. i llavors vam veure que haviem abansat forsa i que segur que arribavem be, pertant ens ho vam agafar mes amb calma. Els genolls feia estona que es queixaven, i els tormells, i l'esquena,etc.. Pero per fi haviem arribat a Sundarijal, que esta a 7 Km. de KTM. Al acostar-te a KTM veus un canvi, en general a pitjor en tots els sentits, aixi que nomes arribar vam pactar de pagar 500Rs pel taxi que ens duria a Thamel, vam pujar-hi i al cap d'una hora ja hi erem. Per fi!! Molt cansats pero molt contents. En Matei va trobar els seus amics pel carrer, ens vam despedir i tot seguit vaig anar a trucar a casa. La seguent missio era trobar en Genis i la Nuria aixi que vaig mirar a Internet per a localitzar-los, no va ser possible el mateix dia aixi que vaig buscar un Lodge per a passar-hi la nit.



05/nov/08

dia a KTM
Actualitzar el blog(penjar fotos),
Dia en que ens trobem amb en Genis i la Nuria, i tambe amb en Marti i la Sira.
Ens expliquem les aventures i ens despedim d'ells ja que marxen cap a la India altre vegada.


06,07,08/nov/08

Retrobada, descans i preparacio del nou plan.

Sembla que anirem cap al Khumbu, ja que no volem agafar avio (almenys per ara), i ens sembla que aqui hi podrem fer una mica de tot (trek, pics). En principi intentarem enviar material a Lukla i nosatres hi anirem caminant (uns 7-8 dies). Llavors anirem cap a Gokyo, estarem uns dies per alla fent el que poguem i tornarem prop de Lukla a descansar algun dia. Llavors volem passar cap al Rolwaling per un coll forsa elevat( Tesi Lapche La, 5700m) i intentar escalar alguna de les muntanyes que trobem per alla. Avui hem d'anar a parlar amb en Kami/Nima per a que ens donin les indicacions pertinents i solucionar alguns dubtes que tenim.

Suposem que tota la volta ens pot tenir ocupats durant mes o menys 1 mes.