Caminar Jagat-Simigaon (5h)
El cami no te res a veure amb el del primer dia. Estan construint una carretera a la vall i el cami desapareix per convertir-se en un kaos de rocs, amb gent treballant precariament penjats en pendents inestables fent caure pedres inmenses amb palanques i martells neuatics. Abans de passar per sota millor d'estar segur de que t'han vist ja que els rocs cauen continuament. Mes endavant, quant ens pensem que la cosa es tranquilitza decidim parar a menjar algu en una petita casa de te pero abans de que poguem demanar algu veiem uns militars que venen corrent en la nostra direccio. Quan arriven a on som ens diuen que hem de marxar urgentment perque estan apunt de comensar le explosions i en aquell lloc hi ha perill de caiguda de pedres. Nosaltres agafem les maletes rapidament i continuem la ruta afanyant-nos una estona fins a sentir-nos en lloc segur. Deu ni do quines explosions, allo semblava la guerra. El soroll rebotava dins la vall i semblava que hagues de baixar tot. Els roc, de totes mides, baixaven massa aporp de la casa de te on estavem feia uns minuts. Nosaltres no enteniem com no desallotjaven tota la zona, ja que la gent de la casa de te hi eren dins! Definitivament al Nepal no existerixen les normes de seguretat. Nosaltres ens ho miravem desde l'altre canto de la vall, flipant amb els projectes faraonics que es proposen aqui al Nepal ja que fan una carretera al mig d'una vessant de 1000m, quasi vertical. Les obres poden durar 10 anys o mes o sigui que aixo es converteix en la vida cuotidiana de la gent i d'animals no n'hi deuen quedar gaires per alla aprop.
Tot seguit el cami pujava per la vessant de la dreta de la vall seguint un cami empedrat, que formava una infinitat d'escales dins arrivar a Simigaon. Poble d'etnia sherpa on vam dormir en un lodge on hi havia 2 dones grans, molt simpatiques. Les rastes d'en Genis els hi va fer molta gracia i li deien Yeti. Van estar hores rient i prenent chang (es un alchol fet d'arros, a la muntanya la gent veu mes chang que no menja).
El cami no te res a veure amb el del primer dia. Estan construint una carretera a la vall i el cami desapareix per convertir-se en un kaos de rocs, amb gent treballant precariament penjats en pendents inestables fent caure pedres inmenses amb palanques i martells neuatics. Abans de passar per sota millor d'estar segur de que t'han vist ja que els rocs cauen continuament. Mes endavant, quant ens pensem que la cosa es tranquilitza decidim parar a menjar algu en una petita casa de te pero abans de que poguem demanar algu veiem uns militars que venen corrent en la nostra direccio. Quan arriven a on som ens diuen que hem de marxar urgentment perque estan apunt de comensar le explosions i en aquell lloc hi ha perill de caiguda de pedres. Nosaltres agafem les maletes rapidament i continuem la ruta afanyant-nos una estona fins a sentir-nos en lloc segur. Deu ni do quines explosions, allo semblava la guerra. El soroll rebotava dins la vall i semblava que hagues de baixar tot. Els roc, de totes mides, baixaven massa aporp de la casa de te on estavem feia uns minuts. Nosaltres no enteniem com no desallotjaven tota la zona, ja que la gent de la casa de te hi eren dins! Definitivament al Nepal no existerixen les normes de seguretat. Nosaltres ens ho miravem desde l'altre canto de la vall, flipant amb els projectes faraonics que es proposen aqui al Nepal ja que fan una carretera al mig d'una vessant de 1000m, quasi vertical. Les obres poden durar 10 anys o mes o sigui que aixo es converteix en la vida cuotidiana de la gent i d'animals no n'hi deuen quedar gaires per alla aprop.
Tot seguit el cami pujava per la vessant de la dreta de la vall seguint un cami empedrat, que formava una infinitat d'escales dins arrivar a Simigaon. Poble d'etnia sherpa on vam dormir en un lodge on hi havia 2 dones grans, molt simpatiques. Les rastes d'en Genis els hi va fer molta gracia i li deien Yeti. Van estar hores rient i prenent chang (es un alchol fet d'arros, a la muntanya la gent veu mes chang que no menja).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada