Ascencio al Ramdung (5930m)(pujar 7h, baixar 3h i 1/2).
Ens llevem que encara es de nit. Vevem una mica de te i mengem quatre galetes, en equipem i sorim de la tenda. El cel encara es fosc pero una tenue claror ja s'intueix en l'horitzo, son les 6:30 del mati. Comencem a caminar, tornant a pujar l'aresta per despres fer el caos de roc i la rampa de neu, com que hem deixat el material al coll avancem molt rapid i en nomes 2 hores arrivem al coll (Yalung Ri, 5310m). Alla recollim el mateial i continuem pel glaciar, molt pla en aquesta zona i sense gaires esquerdes. Despres de superar uns zona mes inclinada (uns40graus) durant uns 200 metres de desnivell arrivem a un 2n plato glaciar. I al cap d'una estona mes arrivem C1 del Ramdung, una esplanada de neu situada a 5500m, on hi han unes quantes banderilles plantades. Des d'alla el cami marxa a l'esquerra pujant amb una pendent d'entre 40 i 60 graus fins a un punt alt. Llavors la ruta baixa progressivament fins a un gran plato, el qual s'ha de travessar per arrivar al Ramdung. La veritat es que aqui vam comensar a notar el cansament. Feia fred pero tambe tocava el sol i la crosta de neu cedia al nostre pes aixi que l'avans era penos. Sort en vam tenir d'una petita trassa, en forma de petita aresta de neu, en la que mes o menys hi podies caminar. Ens vam anar rellevant en la feina d'obrir trassa, i en algun moment tant en Genis i jo pensavem si no era millor tornar enrrera pero vam prendre, ja desde el CB, la decisio de que fossim on fossim, a les 2 del migdia tornariem enrrera i encara ens quedava temps aixi que vam continuar amunt. Al cap d'una esgotadora estona arrivem a peu de l'aresta que dona acces al cim, es una aresta ample, que consta de 3 resalts, el primer es el mes llarg(uns 100m) i amb una inclinacio constant d'entre 50 i 60 graus (es impressionant ja que la vessant de l'esquerra cau abruptament uns 1000m fins a la vall), el segon ressalt i el tercer son mes curts, pero en l'ultim la pendent augmenta fins a uns 75 graus en algun moment. En general la neu es compacte, les subjeccions son bones i avancem relativament rapid. Terriblement cansats, a la 1:30 del migdia, i despres de 7 hores de pujar, arribem al cim. L'alegria es inmensa! I les vistes son magnifiques. Podem veure grans pic nevats als 360graus a la rodona, en un canto el Rolwaling i a l'altre el Khumbu. Des d'aqui veiem per primera vegada la punta de l'Everest. Mengem una xocolatina i descansem una estona. Desgrimpem l'aresta i ens disposem a tornar a creuar el ditxos plato. La neu esta cada cop mes tova, i ens enfonsem cada cop mes. Quan ve "baixada"(es mes aviat pla) l'inercia mes o menys t'ajuda pero quan ve pujada, per poca que sigui, notem que hem acabat les forces; abansem a un ritme molt lent i per estona que parem el cansansi no disminueix. Pero no hi ha mes remei o sigui que continuem la baixada. Al cap de 3 hores i 1/2 arrivem al CB on ens retrobem amb la Nuria, que ens te un bon soparet apunt. Ens explica que han aparegut 2 dones suises, que venen del Khumbu per Tesi Lapcha(sense guies ni portejadors!), amb un dels nostres porters i han anat a dormir prop del llag gelat amb l'intencio d'anar al Yalung La. Nosaltres no ho veiem gaire clar ja que al llag gelat hi fa molt fred i no hi ha gaire plans per a parar la tenda. A part alla no hi ha cami per arrivar al Yalung La i quedes ficat dins un gran amfiteatre de parets esparpades, de manera que ja patiem perque no s'hi fecin mal (quan vam haver fet el pas de Tesi Lapcha vam veure lo farrenyes que havien de ser aquelles dones).
Ens llevem que encara es de nit. Vevem una mica de te i mengem quatre galetes, en equipem i sorim de la tenda. El cel encara es fosc pero una tenue claror ja s'intueix en l'horitzo, son les 6:30 del mati. Comencem a caminar, tornant a pujar l'aresta per despres fer el caos de roc i la rampa de neu, com que hem deixat el material al coll avancem molt rapid i en nomes 2 hores arrivem al coll (Yalung Ri, 5310m). Alla recollim el mateial i continuem pel glaciar, molt pla en aquesta zona i sense gaires esquerdes. Despres de superar uns zona mes inclinada (uns40graus) durant uns 200 metres de desnivell arrivem a un 2n plato glaciar. I al cap d'una estona mes arrivem C1 del Ramdung, una esplanada de neu situada a 5500m, on hi han unes quantes banderilles plantades. Des d'alla el cami marxa a l'esquerra pujant amb una pendent d'entre 40 i 60 graus fins a un punt alt. Llavors la ruta baixa progressivament fins a un gran plato, el qual s'ha de travessar per arrivar al Ramdung. La veritat es que aqui vam comensar a notar el cansament. Feia fred pero tambe tocava el sol i la crosta de neu cedia al nostre pes aixi que l'avans era penos. Sort en vam tenir d'una petita trassa, en forma de petita aresta de neu, en la que mes o menys hi podies caminar. Ens vam anar rellevant en la feina d'obrir trassa, i en algun moment tant en Genis i jo pensavem si no era millor tornar enrrera pero vam prendre, ja desde el CB, la decisio de que fossim on fossim, a les 2 del migdia tornariem enrrera i encara ens quedava temps aixi que vam continuar amunt. Al cap d'una esgotadora estona arrivem a peu de l'aresta que dona acces al cim, es una aresta ample, que consta de 3 resalts, el primer es el mes llarg(uns 100m) i amb una inclinacio constant d'entre 50 i 60 graus (es impressionant ja que la vessant de l'esquerra cau abruptament uns 1000m fins a la vall), el segon ressalt i el tercer son mes curts, pero en l'ultim la pendent augmenta fins a uns 75 graus en algun moment. En general la neu es compacte, les subjeccions son bones i avancem relativament rapid. Terriblement cansats, a la 1:30 del migdia, i despres de 7 hores de pujar, arribem al cim. L'alegria es inmensa! I les vistes son magnifiques. Podem veure grans pic nevats als 360graus a la rodona, en un canto el Rolwaling i a l'altre el Khumbu. Des d'aqui veiem per primera vegada la punta de l'Everest. Mengem una xocolatina i descansem una estona. Desgrimpem l'aresta i ens disposem a tornar a creuar el ditxos plato. La neu esta cada cop mes tova, i ens enfonsem cada cop mes. Quan ve "baixada"(es mes aviat pla) l'inercia mes o menys t'ajuda pero quan ve pujada, per poca que sigui, notem que hem acabat les forces; abansem a un ritme molt lent i per estona que parem el cansansi no disminueix. Pero no hi ha mes remei o sigui que continuem la baixada. Al cap de 3 hores i 1/2 arrivem al CB on ens retrobem amb la Nuria, que ens te un bon soparet apunt. Ens explica que han aparegut 2 dones suises, que venen del Khumbu per Tesi Lapcha(sense guies ni portejadors!), amb un dels nostres porters i han anat a dormir prop del llag gelat amb l'intencio d'anar al Yalung La. Nosaltres no ho veiem gaire clar ja que al llag gelat hi fa molt fred i no hi ha gaire plans per a parar la tenda. A part alla no hi ha cami per arrivar al Yalung La i quedes ficat dins un gran amfiteatre de parets esparpades, de manera que ja patiem perque no s'hi fecin mal (quan vam haver fet el pas de Tesi Lapcha vam veure lo farrenyes que havien de ser aquelles dones).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada