Yalung Ri (pujar 3h i quart, baixar 1h), i baixar fins a Na (1h)
Ens llevem de matinada i comencem a fer cami a les 6:30 del mati. Primer pujant fins a ample l'aresta de roca situada a la dreta del plato on hi tenim el CB. D'es d'alla, despres de continuar una estona per l'aresta, el cami flanqueja per anar a parar a una zona de roques. Alla teniem l'intencio de veure i menjar pero ens adonem que ens hem descuidat d'agafar-lo. Per un moment ens pensem si recular pero veiem el pic forsa aprop i les ganes ens fan continuar endavant. Decidim deixar part del material ja que ens sembla que el cami no se dificil. Agafem una corda per a poder-nos ensamblar, els piolets i els grampons). Pugem la rampa de neu/gel (d'uns 40graus), travessem el plato glaciar (hi ha poques esquerdes i podem abansar rapid) i arrivem a la rampa/aresta (d'uns 300m i 40-50graus d'inclinacio)que dona al cim. Alla com que ja no hi ha esquerdes deixem la corda i maletes i continuem aumnt. Al cap de poc ja som dalt. Hem trigat poc mes de 3 hores a pujar. Despres de fer unes fotos i descsansar una estona comencem a baixar i al cap d'una hora arrivem al CB. Poc abans d'arrivar-hi trobem 2 dels nostres portejadors, en Pasang i en Whongshu, que ens ofereixen una mica d'aigua que agraim molt. Han pujat per ajudar-nos a baixar els trastos dins a Na. El tercer portejador, en Dorje, tambe havia de pujar pero resulta que te mal de queixal i s'ha quedat a Na, de manera que ens haurem de repartir la seva carrega(i aixo que pensavem que ja haviem acabat la feina). Mengem algu (lo poc que queda), desmuntem la paradeta i comencem a omplir les maletes (fins que no hi quep res mes). La baixada fins a Na, de casi 1000m, es fa pesada i tant en Genis com jo notem molesties als genolls. Triguem 1h i 1/2 a arrivar a Na. Quan arrivem decidim treure tot el material de les maletes i la sorpresa es nostre al veure que en Whongshu nomes portava unes botes i un parell d'ampolles de plastic buides (atravessades a la maleta per a ocupar mes volum). La veritat que aixo ens va indignar bastant, ja que ells portaven 6 dies de descans a Na(cobrant), mentre nosaltres estavem pujant pics i dormint estrets en una tenda a 5000m. I a mes va veure que veniem de fer un pic aquell mateix dia. Llavors vam entendre perque anava tant lleuger a la baixada. Pel que fa a en Pasang es va carregar com el que mes i ens va ajudar tant com va poguer. Amb els dies ja vas veien de quin palo va cada un i a en Whongshu ja no n'hi vam deixar passar ni una mes, en canvi ens vam anar fent mes amics amb en Pasang. Al arrivar a Na veiem el Dorje amb la galta molt inflada, ens diu que s'ho ha fet menjant un tros de formatge. Li donem un calmant. Molt enganats demanem unes patates bollides pensant que aniran rapid pero triguen unes hores a servir-nos-les. Mentres tant veiem arrivar a la casa on som uns quants nepalis(5 en concret), pero dubtem de si son del pais ja que porten roba de muntanya. Al cap d'una estona puja un dels portejadors a l'habitacio dient que son controladors i que els hi he d'anar a ensenyar el permis. Una mica alarmat (ja que haviem fet el Ramdung i el Yalung Ri sense permis) baixo i entro a la cuina on m'estaven esperant. Estan prenent el te i un d'ells em diu que son controladors i que els hi ensenyi el permis. Nosaltres tenim permis d'ascencio pero del Pachermo i no pas del Ramdung o Yalung Ri aixi que els hi ensenyo el que tenim. Tot seguit ell em diu que saben que hem pujar el Ramdung i el Yalung Ri i que els permisos d'aquests pics valen 700 i 350 dolars repectivament. (A mi casi em queia la gota de suor, i mira que feia fred). Jo no volia negar-ho categoricament pero tampoc li vaig voler dir que si.Vaig dir que estavem alla per aclimatar, que voliem fer el pas Tesi Lapcha La) i el Pachermo i que teniem por de tenir problemes de salut. Li vaig fotre un rotllo dient-li (amb molt d'emfasis) que la gent es pensa que aixo es broma i que encara que fem muntanya al nostre pais no estem acostumats a aquestes alsades. Amb una estona de xerrar la tensio va baixar i finalment en van dir que si un altre dia tornavem al Rolwaling a fer pics paguessim els permisos. Llavors van marxar per on havien vingut. Uff! em sembla que sort que teniem el permis del Pachermo! No sabem pas com se n'han enterat pero pel que es veu les noticies volen. Els protejadors em donen les gracies per a la "xerrada" amb els controladors i aixo em fa pensar que potser ells han xerrat mes del compte (nosaltres no els hi haviem dit res de les nostres ascencions pero ens havien vist baixant del Yalung Ri). Tambe sospitem del guia dels francesos ja que normalment no els hi agrada veure que no vas amb guia i tambe per la seva actitud.(Un cop a KTM li expliquem a en Nima i ens diu que nomes hi ha un controlador al Rolwaling, que regenta l'unic lodge de Na, el mateix lodge del que vam marxar empipats despres de que multipliquessin el preu de dormir per 10 sense cap rao ni argument). En fi, el suso ja ha passat. Nosaltres hem fet el que voliem i ara nomes ens queda fer el Pachermo del que tenim permis.
Ens llevem de matinada i comencem a fer cami a les 6:30 del mati. Primer pujant fins a ample l'aresta de roca situada a la dreta del plato on hi tenim el CB. D'es d'alla, despres de continuar una estona per l'aresta, el cami flanqueja per anar a parar a una zona de roques. Alla teniem l'intencio de veure i menjar pero ens adonem que ens hem descuidat d'agafar-lo. Per un moment ens pensem si recular pero veiem el pic forsa aprop i les ganes ens fan continuar endavant. Decidim deixar part del material ja que ens sembla que el cami no se dificil. Agafem una corda per a poder-nos ensamblar, els piolets i els grampons). Pugem la rampa de neu/gel (d'uns 40graus), travessem el plato glaciar (hi ha poques esquerdes i podem abansar rapid) i arrivem a la rampa/aresta (d'uns 300m i 40-50graus d'inclinacio)que dona al cim. Alla com que ja no hi ha esquerdes deixem la corda i maletes i continuem aumnt. Al cap de poc ja som dalt. Hem trigat poc mes de 3 hores a pujar. Despres de fer unes fotos i descsansar una estona comencem a baixar i al cap d'una hora arrivem al CB. Poc abans d'arrivar-hi trobem 2 dels nostres portejadors, en Pasang i en Whongshu, que ens ofereixen una mica d'aigua que agraim molt. Han pujat per ajudar-nos a baixar els trastos dins a Na. El tercer portejador, en Dorje, tambe havia de pujar pero resulta que te mal de queixal i s'ha quedat a Na, de manera que ens haurem de repartir la seva carrega(i aixo que pensavem que ja haviem acabat la feina). Mengem algu (lo poc que queda), desmuntem la paradeta i comencem a omplir les maletes (fins que no hi quep res mes). La baixada fins a Na, de casi 1000m, es fa pesada i tant en Genis com jo notem molesties als genolls. Triguem 1h i 1/2 a arrivar a Na. Quan arrivem decidim treure tot el material de les maletes i la sorpresa es nostre al veure que en Whongshu nomes portava unes botes i un parell d'ampolles de plastic buides (atravessades a la maleta per a ocupar mes volum). La veritat que aixo ens va indignar bastant, ja que ells portaven 6 dies de descans a Na(cobrant), mentre nosaltres estavem pujant pics i dormint estrets en una tenda a 5000m. I a mes va veure que veniem de fer un pic aquell mateix dia. Llavors vam entendre perque anava tant lleuger a la baixada. Pel que fa a en Pasang es va carregar com el que mes i ens va ajudar tant com va poguer. Amb els dies ja vas veien de quin palo va cada un i a en Whongshu ja no n'hi vam deixar passar ni una mes, en canvi ens vam anar fent mes amics amb en Pasang. Al arrivar a Na veiem el Dorje amb la galta molt inflada, ens diu que s'ho ha fet menjant un tros de formatge. Li donem un calmant. Molt enganats demanem unes patates bollides pensant que aniran rapid pero triguen unes hores a servir-nos-les. Mentres tant veiem arrivar a la casa on som uns quants nepalis(5 en concret), pero dubtem de si son del pais ja que porten roba de muntanya. Al cap d'una estona puja un dels portejadors a l'habitacio dient que son controladors i que els hi he d'anar a ensenyar el permis. Una mica alarmat (ja que haviem fet el Ramdung i el Yalung Ri sense permis) baixo i entro a la cuina on m'estaven esperant. Estan prenent el te i un d'ells em diu que son controladors i que els hi ensenyi el permis. Nosaltres tenim permis d'ascencio pero del Pachermo i no pas del Ramdung o Yalung Ri aixi que els hi ensenyo el que tenim. Tot seguit ell em diu que saben que hem pujar el Ramdung i el Yalung Ri i que els permisos d'aquests pics valen 700 i 350 dolars repectivament. (A mi casi em queia la gota de suor, i mira que feia fred). Jo no volia negar-ho categoricament pero tampoc li vaig voler dir que si.Vaig dir que estavem alla per aclimatar, que voliem fer el pas Tesi Lapcha La) i el Pachermo i que teniem por de tenir problemes de salut. Li vaig fotre un rotllo dient-li (amb molt d'emfasis) que la gent es pensa que aixo es broma i que encara que fem muntanya al nostre pais no estem acostumats a aquestes alsades. Amb una estona de xerrar la tensio va baixar i finalment en van dir que si un altre dia tornavem al Rolwaling a fer pics paguessim els permisos. Llavors van marxar per on havien vingut. Uff! em sembla que sort que teniem el permis del Pachermo! No sabem pas com se n'han enterat pero pel que es veu les noticies volen. Els protejadors em donen les gracies per a la "xerrada" amb els controladors i aixo em fa pensar que potser ells han xerrat mes del compte (nosaltres no els hi haviem dit res de les nostres ascencions pero ens havien vist baixant del Yalung Ri). Tambe sospitem del guia dels francesos ja que normalment no els hi agrada veure que no vas amb guia i tambe per la seva actitud.(Un cop a KTM li expliquem a en Nima i ens diu que nomes hi ha un controlador al Rolwaling, que regenta l'unic lodge de Na, el mateix lodge del que vam marxar empipats despres de que multipliquessin el preu de dormir per 10 sense cap rao ni argument). En fi, el suso ja ha passat. Nosaltres hem fet el que voliem i ara nomes ens queda fer el Pachermo del que tenim permis.
1 comentari:
quina gràcia que em fa llegir aquestes aventures!!!
Al març del 2008 vem estar pel Rolwaling i el khumbu fent una ruta semblant a la vostra, i ens va passar quelcom similar amb el "climbing permit"... jeje
El Dorje també el vem coneixer, quina gràcia veure'l a les fotos!!!
Us va parlar d'uns catalans que a la primavera van fer el Tesi Labcha amb ell?
Ja em llegiré amb més detall els vostres relats.
Nosaltres erem 5 catalans: 2 de manresa, 2 de santpedor i 1 de barcelona.
Va ser una gran aventura per terres nepaleses.
Si voleu compartir informació i aventures, aqui estem.
Bona sort!
guillem.manubens@gmail.com
Publica un comentari a l'entrada