21/nov/08

Descans al Ramdung BC (anar al llag gelat)
Aqui dalt el dia es curt, ens llevem a les 8:30 ja que fins llavors no toca el sol i hi fa forsa fred (a dins la tenda hem arrivat a temperatures de -15graus). A mes som 3 i la tenda es de 2 i 1/2 aixi que no estem gaire amples i durant la nit es forma molta condensacio en forma de gel, que cau sobre nostre a la minima que ens movem. La llum ens toca fins a les 4 de la tarda aixi que aquestes son les hores en que ens movem normalment. A partir de les 4 ens fiquem al cau i soritm nomes per lo indispensable.
No tenim clar el cami per anar als pics de la zona aixi que anem a investigar en la direccio que creiem es la bona per anar al Yalung La(coll de 5400m), recorrem tot el plato de sorra i travessem una zona de rocs per anar a parar a un llac gelat(es al.lucinant els sorolls que fa el gel!). Estem com sota un anfiteatre de roca que ens barra el pas i no veiem el coll per enlloc, en teoria arrivar al pas no ha de ser dificil pero des d'aqui arrivar a qualsevol punt de l'aresta significaria una escalada d'almenys 300m. Despres de fer unes fotos dicidim tornar a la tenda.
Al arrivar-hi tornem a mirar els mapes i veiem que el cami va per una altre banda, pero per fi l'hem trobat. Preparem el sopar i la maleta per a sortir l'anydema cap al Yalung La amb l'intensio de fer el Yalung Ri(5600m).

20/nov/08

Caminar: Na(4190m)-Yalung BC(4900m) (3h)
Per fi arriva el dia en que marxem cap al CB, el cel esta cere i tothom en te ganes. Nosaltres (Nuria, Genis,Kim) ens trobem molt be durant la pujada, pero un dels portejadors, en Wongshu, bomita a mitja pujada. Els altres dos riuen molt pero nosaltres no tenim gens clar de poder fer el pas (Tesi Lapcha La) ja que veiem que en Wongshu esta gens acostumat a caminar ni a l'alsada(mai ha fet de portejador). Despres de 3 hores de caminar arrivem a un plato polsegos, prop de 5000m d'alsada. Alla hi montem el campbase i ens disposem a passar-hi uns dies.

19/nov/08

Descans i dia d'aclimatacio a Na (mandra i nuvols).
L'intencio era pujar cap al campbase del Yalung Ri pero la Nuria no s'acavaba de torbar be. Al llevar-nos el cel estava mig enuvolat i feia una mica de fred, de manera que vam dicidir d'estar un dia descansant (i aclimatant) per Na. Vam anar a donar un vol pels voltants del poble i vam preparar les maletes per a sortir el dia seguent.

18/nov/08

Caminar Bening-Na(4100m) (3h)
En aquesta part del cami la vall agafa la forma de les valls glaciars ja que adquireix la tipica forma de U. Les vistes son magnifiques ja que es poden veure un munt de pics d'entre 5000 i 7000m().El poble de Na es molt maco. Esta protegit (del vent i dels yaks) per una infinitat de murs de pedra seca (com tots els pobles de certa alsada del Nepal).
Com cada dia ens vam abansar als portejadors i al arrivar a Na en vam dirigir cap a l'unic lodge obert. Alla vam pactar el preu de dormir. Despres del riguros regateig vam acordar el preu de 150Rs/persona i vam demanar algu per a menjar. La sorpresa va ser quan van arrivar els nostres portejadors i despres de parlar amb els 2 nois propietaris del lodge ens van dir que el preu era de 1000Rs/persona i nit. Nosaltres no enteniem aquest canvi de preu tant sobtat i ens va semblar que els protejadors ens estaven estafant. Els hi vam fer saber que no estavem gens contents i en Dorje va agafar la maleta i va marxar avall. Na es un poble molt petit a mes de 4000m d'alsada, i en la epoca que hi hem anat la gent baixa a pobles on les condicions son menys ostil, pertant aquest era l'unc lodge obert en tot el poble. L'incertesa d'on dormiriem era gran. Vam mirar per unes cuantes cases fins que en vaig trobat una d'oberta, hi vaig entrar i la sorpresa va ser meva quan vaig veure en Dorje al costat de la noia de la casa. Li vaig demanar el preu de dormir i menjar a la dona, pero com que no ens enteniem gaire (nomes t'entenen quan els hi interesa) en Dorje va haver de fer d'interpret. (Ens sembla molt que volien que el seu menjar els hi sortis gratis, a costa nostre. Pero el tracte amb en Nima era que els hi donariem menjar nomes mentre no hi haguessin lodges(fent la travessa cap al Khumbu). Al final no ens va quedar mes remei que acceptar le seves condicions i quedar-nos en aquella casa. La dona ens mirava molt malament i no sabiem pas que li havien dit els portejadors. En fi va ser una arrivada a Na bastant "moguda".

17/nov/08

Caminar: prop de Gyelche-Bening(3690m) (5h)
Aqui el paissatge ja comensa ser mes d'alta muntanya, els arbres ja hi son mes escassos mentre que els matolls hi dominen, i tens unes vistes magnifiques del Gauri Shankar.
Hem dormit al Meluntge View Lodge, on el propietari es en Nawang Tenzing Sherpa, que ha pujat 7 vegades a l'Everest, 7 al ChoOyu, i tambe ha fet el Manaslu i l'Ama d'ablam. En aquest poble sembla que tothom hagi fet l'Everest, el que menys uns quants cops.

16/nov/08

Caminar Shimigaon-Gyleche (7h)
Dia de llarga caminada, en la que ens vam abansar als portejadors i llavors no sabiem si s'havien parat o havien agafat un altre cami pero finalment van arrivar. Despres de sopar vam anar a ballar amb la gent del poble, es curios ja que el vall es "semblant" a la sardana, en cercle i tots en una direccio, anar canviant el sentit de tant en tant i anar cantant de forma improvitzada. Vam dormir en una xabola.

15/nov/08

Caminar Jagat-Simigaon (5h)
El cami no te res a veure amb el del primer dia. Estan construint una carretera a la vall i el cami desapareix per convertir-se en un kaos de rocs, amb gent treballant precariament penjats en pendents inestables fent caure pedres inmenses amb palanques i martells neuatics. Abans de passar per sota millor d'estar segur de que t'han vist ja que els rocs cauen continuament. Mes endavant, quant ens pensem que la cosa es tranquilitza decidim parar a menjar algu en una petita casa de te pero abans de que poguem demanar algu veiem uns militars que venen corrent en la nostra direccio. Quan arriven a on som ens diuen que hem de marxar urgentment perque estan apunt de comensar le explosions i en aquell lloc hi ha perill de caiguda de pedres. Nosaltres agafem les maletes rapidament i continuem la ruta afanyant-nos una estona fins a sentir-nos en lloc segur. Deu ni do quines explosions, allo semblava la guerra. El soroll rebotava dins la vall i semblava que hagues de baixar tot. Els roc, de totes mides, baixaven massa aporp de la casa de te on estavem feia uns minuts. Nosaltres no enteniem com no desallotjaven tota la zona, ja que la gent de la casa de te hi eren dins! Definitivament al Nepal no existerixen les normes de seguretat. Nosaltres ens ho miravem desde l'altre canto de la vall, flipant amb els projectes faraonics que es proposen aqui al Nepal ja que fan una carretera al mig d'una vessant de 1000m, quasi vertical. Les obres poden durar 10 anys o mes o sigui que aixo es converteix en la vida cuotidiana de la gent i d'animals no n'hi deuen quedar gaires per alla aprop.
Tot seguit el cami pujava per la vessant de la dreta de la vall seguint un cami empedrat, que formava una infinitat d'escales dins arrivar a Simigaon. Poble d'etnia sherpa on vam dormir en un lodge on hi havia 2 dones grans, molt simpatiques. Les rastes d'en Genis els hi va fer molta gracia i li deien Yeti. Van estar hores rient i prenent chang (es un alchol fet d'arros, a la muntanya la gent veu mes chang que no menja).

14/nov/08

Caminar de Shigati-Jagat (5h)
1er dia de caminar.
Sortim la Nuria, en Genis i en Kim, amb els 4 portejadors(Dorje, Whongshu, Pasang, Shankar) en direccio a Jagat. El cami es bo i al cap de 5 hores de caminar arribam a Jagat. En Pasang en ensenya a dir "anem,anem" en llengua sherpa, es diu "zom, zom". Durant molts dies, uns 50, no hem parat de repetir aquestes paraules.

13/nov/08

Bus fins a Shigati.
Per a fi arrivem al poble on inicarem el trekking pel Rolwaling.
Dicidim dedicar el dia a preparar les maletes i petates.
El dia de marxar de KTM vam ensenyar els petates als portejadors i els hi vam demanar explicitament si creien que els podien dur i van dir que no hi havia problema pero al arrivar al punt d'inici del trek ja no ho veien tant clar i ens van demanar si podiem llogar un 4rt protejador. Hi vam accedir ja que no teiem gaires mes opcions. El 4rt portejador es un nepali que viu a Shigati i es diu Shankar.
Vam quedar-nos a dormir a Shigati. L'home del lodge anava fent el pallaso pero ens volia treure tants diners com pogues. Ens va dir que mataria un pollastre i ens el menjariem per a sopar pero quan vam tenir el plat a taula vam veure que allo era una sopa d'ossos i la carn te l'havies d'imaginar. Pero despres alhora de pagar la factura pujava massa aixi que vam marxar d'alla forsa descontents. Encara no ho saviem pero aquesta seria la tonica en tot el Rolwaling ja que al no haver-hi carta de menu s'ha de negociar cada cosa que compres ja que si demanes el preu despres de menjar o dormir el preu puja de manera desorbitada.

12/nov/08

Bus KTM-carretera
Primer contacte amb els nostres portejadors: Dorje, Whongshu, Pasang.
El trajecte en bus es agotador, si tot va be son unes 10 hores encabut en una llauna de tonyina, pero sovint hi ha sorpreses...
Haviem d'arrivar a Charikot, des d'on haviem de sortir caminant pero al Nepal les coses van al seu ritme i per pressa que tinguis no aniras mes rapid.
En el cami de Charikot vam trobar la carretera tallada, primerament no saviem per que pero al demanar-ho la gent ens va dir que hi havia hagut un accident entre un bus i motorista local. Pensavem que potser hi hauria hagut mes ferits ja que al cap d'una bona estona encara continuava tallada pero anaven arrivant cotxes plens de policies(amb metralletes, armilles i cascos) aixi que ens vam quedar amb el dubte del que passava. La gent baixava dels busos, anaven a menjar en alguna paradeta de prop de la carretera, o compraven menjar alla mateix, ja que es va organitzar rapidament un mercadet a la carretera (la gent local aprofita per a vendre els seus productes, sobretot fruita. Al cap d'unes hores mes vam tornar a demanar que passava i ens van dir que la gent local estaven molt empipats per la mort del motorista i havien tallat la carretera i que la policia havia vingut a posar pau. M'entrestant nosaltres haviem d'estar al sostre del bus per a vigilar els petates i maletes perque ningu ens els robes(ja que els nostres portejadors no vigilaven res). Al final no vam poder arribar al desti i vam de fer nit a un poble per esperar que se solucionesin els problemes.El dia seguent faltaven coses de les maletes (altaveus, frontal den Pasang i alguns cosa mes), mira que vam vigilar pero no n'hi va haver prou. A dins e bus hi va molta gent, de manera que si portes una maleta grossa l'has de deixar al sostre del bus, juntament amb una multitud de gent que puja i baixa continuament. Pertant es quasi impossible tenir-la controlada. Encara sort que no ens van agafar res esscencial per a poder seguir amb els plans.