Durant aquest mes no he pogut actualitzar el blog, a Goli Gompa no hi ha ordinador i m'ha sigut impossible.
De tota manera hi ha moltes coses interessants a fer... per exemple..
de mestre a l'escola..
Els nens i nenes son el millor, tenen el cor pur i els ulls ben oberts, aqui son tant esberats i juganers com a qualsevol altre lloc, pero tenen molt assumides les seves tasques i sempre ajuden de la forma mes natural.. sigui netejant, fent el menjar o cuidant els germans petits.. he intentat ensenya-los tot el que he pogut.. i sobretot motivar-los a prendre.. pero em penso que he apres mes jo d'ells que no ells de mi :)
A l'escola, com a tot arreu, n'hi he de tremendus.. i de tranquils, d'esbojerrats.. i de timids, de curiosos.. i de distrets.. pero tots son tant macos! xD han d'aprendre moltes coses pero son tant educats i amables! no exigeixen res i fer classe amb ells es fa facil, tenen pocs recursos (llapisos, llibretes, llibres,etc) pero moltes ganes d'aprendre.
Hi ha 4 classes..
-LKG:Yangu, Mingmang, Dati, Susil, Pasang buti, Nimi, Ngima, Yandu, Pasang, Tendi.
-Classe 1: Dendi, Manju,, Tendugpa, Soman, Kandu, Renji, Nim hanguei.
-Classe 2: Elisa, Lakpa, Sanguei, Chiring.
-Classe 3: Jangmo, Pasang, Sharku, Namdu.
-Classe 4: Bimal, Pemshoti, Yangju.
Els mes petits, sobretot de la classe LKG pero tambe de la classe 1, son molt petits i esbojarrats, de manera que la questio es que s'ho passin be, a mes hi ha molta diferencia d'edats i costa fer activitats adequades a tots. Els de les classes 2, 3 i 4 es porten molt be i son molt aplicats.. sempre volen mes feina i exercicis o demanen que els hi corregtgeixi els que ja tenen fets, alguns han de caminar mes d'una hora per anar a l'escola i ho fan cada dia amb alegria.
de metge..
Molta gent te problemes d'agun tipus, desde pressio alta fins a infeccions, tos, febre, picades de serp, d'insectes, etc, que no es curen ja que no tenen recursos ni hospital, gracies a l'ajuda de la mare, els he pogut donar la medicacio adient i la major part de les vegades han notat millora)..
El menjar es molt bo i saludable pero tenen poca varietat, al poble nomes creixen patates, amb els diners que fan compren les altres coses (principalment flors, arros, algunes verdures, a vegades una mica de car..).
Ells veuen moolt te, van variant entre te amb llet i te sherpa (amb sal i mantega), i alguns l'hi foten fort al chang (un tipus de cerveza que fan a partir del blat de moro o arros), heheh. L'exces de sal i chang fa que normalment les persones grans tinguin la presio alta pero no es tracten fins que hi ha problemes greus, quan arriven els que poden van a metge a Kathmandu, i moltes vegades no els hi solucionen el problema. Per aixo sempre estan contents amb l'ajuda medica.
arreglant la linia d'aigua..
A Goli Gompa, hi ha autentics problemes de subministrament d'aigua. La linia que els proveeix d'aigua prove d'aprop de Naur, un poble que esta a uns 5 km. de distancia, forca mes amunt a la muntanya, te mes de 20 anys, el govern els hi va comprar el material i se la van haver de construir ells mateixos, sense coneixements tecnics ni recursos, tot i aixi ho van fer prou be ja que encara funciona. Molta part de la linia no esta enterrada i a mes es de plastic, pertant es molt facil que hi hagi talls, sigui quan cau un branca i la trenca, o desgraciadament com sol passar sovint quan els nens o els portejadors la tallen amb el cucuri (ganivet nepali) per fer el gamberro o veure una mica d'aigua. Quan passa cualsevol cosa, d'un dia a l'altre tot el poble es queda sense aigua per les necessitats mes basiques.. fer el te, netejar els plats, la roba, dutxar-se, etc.
Llavors, plogui o fagi fred, han de pujar fins a Naur, caminant muntanya amunt per la selva uns 5 Km i 800m de desnivell, seguint la tuberia i arreglant-la (amb mitjans precaris, sovint quan hi ha un forat hi posen un pal entaforat, la perdua d'aigua minva pero el forat es fa mes gros). Apart la gent del poble no colabora gaire a arreglar la linia, sempre ho ha de fer el Lama, moltes vegades sol. Al remenar aigua freda amb les mans te dolors i problemes de salut. Els hi demana a la gent de poble que hi vagi una persona de cada casa a ajudar pero hi van un dia i al proxim quasi ningu ajuda :( Vaig estar content de poder-lo ajudar en quest tema, anant amb ell a arreglar la linia, i buscant maneres mes efectives d'arreglar els talls.. encara que vaig acabar ple de sangoneres, heheh!
ajudant al monesti..
Netejant i arreglant coses, i tambe en la "puja"(cerimonia bustista, la del Dasain va durar 4 dies, en la que van venir lamas de Kathmandu i d'altres llocs. Estaven hores (entre 6 i 10h al dia) recitant mantras, i molta gent (unes 300 persones) de la zona per a rebre la seva benediccio..va ser emocionant poder-ho viure entre ells.
tallant arbres.. per fer lavabo nou a casa del lama ancia, hehe! i en tot el que he pogut.
Vam anar a Salieri a treure el passaport del Lama, i vam pujar el pike peak (4068m).
Tambe mhe fer un fart de menjar, no entenen la paraula "ticpe" (poc, en sherpa) i t'omplen el plat cada cop fins a dalt.. es important aprendre rapid la paraula "Dasung!"(tip, en sherpa) heheh!
L'anada, tant el bus com la caminada desde Shivalaya a Goli Gompa, va ser dura ja que anava molt carregat (uns 20-25Kg), vaig trigar 3 dies. La tornada tambe ja que vaig anar en un dia de Goli a Jiri, va ser unes 12h de caminar seguides, nomes parant 1h a Deurali per a menjar. El bus sempre es dur, son moltes hores, anant 12h(Ktm-Shivalaya) i tornant 8h(Jiri Bazar-Ktm).
Goli es un lloc magnific, la gent en general es molt acollidora, i sobretot el Lama, que sen cuida de tot i de tothom, desde el monesti, fins a l'escola, l'aigua, etc... El poble esta envoltat de selva (el Lama ha vist tigres alguns cops) i muntanyes impressionants, desde el Pike peak fins al Numbur(7000m), els pics del Rolwaling i molts mes a l'horitzo. Aquests dies penjare algunes fotos ;)
Una abrasada!! Namaste!!
