Ha sigut una gran expriencia!!
11/oct/08
Primer de tot l'anada a Jiri amb ''nepali bus'', ple a rebosar, durant unes 11 o 12 hores, per una carretera revirada i pena de bots. Pero be, al final s'arriva.
Vaig fer nit a Jiri Bazar (em sembla que cansen mes els dies de bus que els de caminar).
12/oct/08
Primer dia de caminar. En principi en Nima m'havia aconsellat que anes fins a Shivalaya(1810m), unes 3 o 4 hores, pero al arrivar-hi no em va acabar de fer el pes i al sentir-me amb forces vaig dicidir arrivar a Deurali (2770m), una forta pujada de casi 1000m de desnivell.
Pero va ser una gran pensada, la recompensa va ser gran: Un lloc fenomenal, amb grans vistes , i a una alsada considerable (aixo m'interessa per aclimatar-me). Aixo si les cames ja deien prou als ultims metres de la llarga pujada.
13/oct/08
Despres d'haver dormit i menjat les coses ja es veuen d'un altre color.
Ara em tocava uns llarga baixada, tambe d'uns 1000m, passant per Bhandar i Tharo Khola. No hi va haver problema, tot i que ''no vaig agafar el cami mes curt''(vaig fer una bolta de collons).
Fins aqui el cami esta molt marcat i s'hi troba molta gent(turistes i nepalis), ja que esta dins la antiga ruta d'aproximacio al CB Everest. Pero d'aqui endavant la cosa canvia (a millor), ja que surto d'aquesta ruta i cada vegada, els pobles son mes petits i aillats. Alhora m'endinso en zones habitades per tibetans, cosa que em fa molta il.lusio. Pero per altre banda el cami no es clar(al Nepal no hi ha cartells que indiquin direccions) i la muntanya que he de pujar esta coberta per vegetacio abundant(ells en deien jungle). Aqui ja em vaig perdre una mica, pero llavors la solucio es demanar a la gent. Vaig demanar-li a un home(Shivi) i em va indicar cap a una direccio. Al cap d'una estona, i mirant al mapa, vaig pensar que no podia ser i vaig tornar enderrera. Al tornar-me a veure va flipar. Vaig anar fins a on era per demanar-hi una altre vegada, i em va oferir una fruita que tenen al Nepal(molt refrescant). Despres em va acompanyar un tros del cami, fins a Kaphlechur, i alla em va dur a casa una parents. Mentre el seguia em va dir unes paraules que jo no entenia i em pensava que eres pregaries, pero jo les anava repetint, i resulta que m'estava ensenyant com dir: Com es va cap a Pike: ''Pike dane bato katoho''. Aixi que aquestes son les primeres paraules, despres de ''Dhanebat''que vol dir gracies. A casa den Raju, en Dambar i la seva familia; una gent molt maca que em van acollir mo0lt be. Van flipar perque anava sol (no havien vist mai un turista anant sol), tothom, a tot arreu em deien si volia porter o guia pero jo sempre deia que no). Vaig sopar amb ells i vaig dormir a casa seva.
14/oct/08
Una pujada desde Kaphlechr(2300m) fins a Gompa(2700m), que continua fins a Naur(3200m) seguint una aresta ample a traves de la seva (unes 2 hores). Alla s'em va posar a ploure primer i a pedregar despres pero ja estava tant apunt d'arrivar que no vaig voler tirar enrrera, i vaig arribar ben xop i en plena tempesta. La gent de Naur van flipar. Em van acollir com un fill. Em van fer posar al millor lloc de la sala, al costat del foc perque m'asseques, em van donar menjar i vaig dormir alla amb ells. Tots son tibetants que han marxat del tibets per temor als xinos. QUINA PASSADA DE GENT!!!
15/oct/08
El dia de fer pic. M'espera una pujada d'uns 800m desde Naur fins al cim del Pike Peak. Una caminada molt maca, tambe cansada, pero en cap moment perillosa. Al cap de 2 hores arribo al cim. Missio conseguida. Un lloc molt maco, encara que hi fa forsa fred i els nuvols van rondant per alla. M'hi estic una estona i faig unes fotos.
Llavors m'esperava una llarga baixada, primer cap a Naur. Vaig menjar algu i vaig descansar una mica.
A Naur nomes hi ha 2 cases, i un temple, i en la casa que em van acollir hi viu una familia. En primer lloc l'avia que es una dona molt gran (de cap manera pot marxar de Naur aquella dona, aixi que fa vida alla), al despedirme de ella vaig demanar a un home que es metge tibeta i esta alla per a curar a l'home de la casa que li dones les meves gratituds i que l'hi digues que eren grans persones i em va fer molta il.lusio perque ella va dir que sentia el mateix per a mi. Tambe hi viu l'home de la casa amb la seva dona, molt bona gent i molt riallers. Tambe hi han els fills, en totals 3, un de molt petit que no para de plorar pero es molt maco i els altres 2 que son uns trapelles pero tambe son molt macos i educats. Per ultim hi havia dos homes mes (no se si eren veins o amics) i el metge, que es diu Tsewang J.Tsarong (Ha escrit un llibre de medicina Tibetana que intentare comprar). Gracies a que ell sap una mica d'angles em podia comunicar una mica amb tots ells. El menjar era senzill pero molt bo (patates i bolets bullits amb herbes medicinals recollides per el metge), em van donar molta energia. Tambe em va dir que si volia comprar les seves medicines, potser n'hi comprare algunes abans de tornar.
Llavors vaig continuar baixant fins a Gompa(on pnsava quedar-me a dormir, pero no va poder ser), vaig continuar baixant dins a Kaphlechur, on vaig sopar i dormir a casa en Raju altre vegada. Alla hi va haver una mica de ''lio'' perque hi havia una persona propera a la famila que dominava mes l'angles i pertant jo parlava amb ell pero quan els hi vaig voler pagar per l'allotjament i el menjar es volia quedar una comisio i la familia el va enfadar molt. En principi jo vaig intuir que hi havia cert mal rotllo pero no savia si anava per mi (sempre vaig ser molt respectuos). Vaig parlar tranquilament amb en Raju i les coses es van aclarir, el problema no era jo sino la comisio que es volia quedar en Chhimi, i el va fer fora. Jo soc amic de la familia i aixi m'ho van fer saber.
16/oct/08
Baixada fins a Tharo Khola i altre cop llarga pujada fins a Deurali (mes de 1000m de desnivell). Deurali es molt maco, hi m'he allotjat en un Lodge on m'he sentit molt be.
17/oct/08
Deurali-Shivalaya-Jiri Bazar.
18/oct/08
Bus de Jiri fins a KTM, aquest cop amb un expres bus, que triga unes 6 hores en comptes de 12, pero son 6 hores horroroses, l'autocar va a fondo i allo sembla el dragon kan (reparteixen bosses de plastic per a vomitar). Mes val no menjar res abans de sortir. El noi que seu al meu costat no va parar de vomitar.
Ja torno a ser a KTM, m'he afanyat a tornar pensant que en Genis i la Nuria ja serien aqui pero veig que no.
En resum entre 5 i 12 hores de caminar al dia durant 6 dies, i assolint el meu primer pic al Nepal, Pike Peak, 4061 m) . Estic content i ja m'estic pensant quina sera la proxima, encara que tinc moltes ganes d'anar a fer algun pic mes alt, ara que es el bon temps per a fer-ho.
M'he cansat pero em trobo molt be i em sento fort.
Una abrassada a tothom.
Ja us anire exlicant les noticies.
Namaste
