2n dia descans a Namche Bazar
170 FAMILIES JA TENEN FILTRES D'AIGUA!!
Fa 8 mesos
dimecres, 10 de desembre del 2008
09/des/08
1r dia de descans a Namche Bazar.
Estem uns dies a Namche recuperant forces abans d'iniciar la volta pel Khumbu. Durant aquests dies fem amistat amb la dona del lodge i les persones que treballen per a ella. Entre ells hi ha l'Ang Chowmeen, una nena que nomes te 14 anys pero es molt treballadora i ben educada. Tenim molta gana acomulada despres de tants dies de caminar. No parem de menjar i aixo els hi fa molt gracia. Flipen de la quantitat d'aliment que podem arribar a ingerir en un dia. Aprofitem les hores de sol per a donar alguns volta per Namche i els voltants.
Estem uns dies a Namche recuperant forces abans d'iniciar la volta pel Khumbu. Durant aquests dies fem amistat amb la dona del lodge i les persones que treballen per a ella. Entre ells hi ha l'Ang Chowmeen, una nena que nomes te 14 anys pero es molt treballadora i ben educada. Tenim molta gana acomulada despres de tants dies de caminar. No parem de menjar i aixo els hi fa molt gracia. Flipen de la quantitat d'aliment que podem arribar a ingerir en un dia. Aprofitem les hores de sol per a donar alguns volta per Namche i els voltants.
08/des/08
Caminar Thengpo-Namche bazar (5h)
Despediada dels portejadors( Pasang, Dorje, Whongshu)
Despediada dels portejadors( Pasang, Dorje, Whongshu)
El poble de Thengpo ens ha agradat molt. Es un lloc tranquil, situat als peus de l'inmensa paret del pic Tengkang Poche, de mes de 2000 de caiguda vertical. Les poques casa que hi ha estan envoltades per un laverint de petits murets de pedra (tipics del pobles d'alta muntanya del Nepal). D'aqui ens dirigim cap a Thame seguint vall aball per uns preciosos plans d'herba banyats per petits rius gelats. El cami llavors flanqueja, baixant fins a Thame per la vessant esquerra de la vall. En aquesta zona hi trobem una infinitat de petits temples, estupres i pedres "Om Mane Padme Um". Despres de Thame el cami continua flanquejant, per ara seguint un serie de ziga-zagues. Al cap de 5 hores de sortir de Thame arribem a Namche Bazar, des d'on s'aprecia l'esvelta figura de l'Ama Dablam(6856m), i tambe del Tamserku(6608m) i del Kangtenga(6685m). Un cop aqui busquem un lodge, ens descarreguem i anem a trucar el "jefe"(Nima). Aixi hi vam quedar ja que els hi ha de comprar els billets d'avio per anar de Lukla a KTM. A mes els portejadors tenen pressa per anar a KTM a veure les novies i volen arribar-hi com mes aviat millor. Quan vam comensar el trek, tots 3 volien que ens els emportessim a fer la volta pel Khumbu. Nosaltres amb els dies vam veure clar que quan haguessim fet el pas els enviariem cap a KTM. Pero lo gracios es que ara son ells els que ens demanen d'anar-hi, sobretot en Whongshu, que ha tingut una sobredosis de muntanya per a un quan temps. Despres d'atipar-nos (que ja costa) preparem les maletes del portejadors. No tenim clar de poder fer pics al Khumbu ja que l'hivern esta apunt d'arrivar (a mes amb el susto dels controladors del Rolwaling pernsem que aqui al Khumbu es massa arriesgat) i pertant enviem tot el material d'escalar cap a KTM amb els portejadors. Els hi donem les gracies pr tot, els hi desitgem un bon viatge i ens en despedim. En Pasang ens convida a casa seva i quedem que hi anirem a menjar un bon Dhal Bhat.
07/des/08
Pachermo(6187m) (pujar 3h, baixar 1h) BC-Pachermo(6187m)-BC-Thengpo(4300m) (11h)
Ens llevem quan encara es fosc, prenem una mica de te i mengem unes galetes. Ens equipem i sortim de la tenda quan la primera claror del dia despunta per l'horitzo. Comencem a caminar per la poc inclinada rampa de neu gelada fins al coll i continuem fins al peu del primer ressalt, que te una llargada d'uns 100m. i una inclinacio d'uns 45 graus. Aqui parem un moment per descansar i per caviar els pals pels piolets. Decidim que per ara no utilitzarem les cordes ja que no hi ha esquerdes i la pendent no es molt pronunciada. Pugem el primer ressalt fins a un petit pla inclinat i llavors el segon i el tercer, que en algun punt son una mica mes inclinats (50-60 graus), fins arribar a l'aresta. Primer es mes abiat ample, pero a mesura que t'apropes al cim es va fent mes afilada i la sensacio de pati s'accentua. Un cop superat aquest tram arrivem al cim(6187m), 3 hores despres de sortir del CB. Quina alegria!! Es un mirador exepcional. Pots veure quasi tots els pics del Rolwaling i els 2 glaciars que hem atravessat uns 1000 metres per sota dels peus. I a l'altre banda els gegants Everest, Lhotse, Nupse i Makalu entre molts altes pics. Ens estem una llarga estona al cim intentant que aquells moments quedin molt ben gravats al nostre cap. Mengem unes xocolatines i vevem una mica d'aigua i iniciem el descens. Despres de travessar l'aresta, desgrimpem els 3 ressalts i en nomes 1 hora arribem al CB. Alla ho celebrem tots plegats. Mengem i vevem algu , plaguem els trastos i iniciem la baixada cap a la vall del Khumbu. Primer el cami flanqueja seguint un repisa i sota una gran vessant descomposta. Llavors a la dreta apareix una canal mig gelada que baixa fins a les tarteres que hi ha a la base de la vessant. Des d'aqui creuem el glaciar, el cami esta marcat amb fites. Despres baixem la morrena fins a un bonic cami que porta al petit poble de Thengpo(4350m). No estem gaire segurs de que hi hagi cap lodge obert pero estem molt cansats (en Genis i jo portem 11 hores caminant) pertant anem mirant totes les cases del poble fines que en trobem una d'oberta, pero no hi ha ningu a dins. Ens esperem fins que arriben els portejadors i al cap de poc apareixen dos dones que tornen de buscar merda de yak pels voltants del poble(es l'unic combustible que hi ha en la majoria dels pobles d'alta muntanya). Una d'elles es la propietaria de la casa que hem trobat oberta i ens ofereix per menjar i dormir a casa seu. Quin descans pensar que podem sopar un bon Dhal Bhat i no hem de dormir a la tenda. La casa es petita i esta plena de fum pero ens hi sentim com en un hotel de 5 estrelles despres d'aquest llarg dia d'activitat. Ens atipem de valent i al cap d'una estona anem a dormir.
Ens llevem quan encara es fosc, prenem una mica de te i mengem unes galetes. Ens equipem i sortim de la tenda quan la primera claror del dia despunta per l'horitzo. Comencem a caminar per la poc inclinada rampa de neu gelada fins al coll i continuem fins al peu del primer ressalt, que te una llargada d'uns 100m. i una inclinacio d'uns 45 graus. Aqui parem un moment per descansar i per caviar els pals pels piolets. Decidim que per ara no utilitzarem les cordes ja que no hi ha esquerdes i la pendent no es molt pronunciada. Pugem el primer ressalt fins a un petit pla inclinat i llavors el segon i el tercer, que en algun punt son una mica mes inclinats (50-60 graus), fins arribar a l'aresta. Primer es mes abiat ample, pero a mesura que t'apropes al cim es va fent mes afilada i la sensacio de pati s'accentua. Un cop superat aquest tram arrivem al cim(6187m), 3 hores despres de sortir del CB. Quina alegria!! Es un mirador exepcional. Pots veure quasi tots els pics del Rolwaling i els 2 glaciars que hem atravessat uns 1000 metres per sota dels peus. I a l'altre banda els gegants Everest, Lhotse, Nupse i Makalu entre molts altes pics. Ens estem una llarga estona al cim intentant que aquells moments quedin molt ben gravats al nostre cap. Mengem unes xocolatines i vevem una mica d'aigua i iniciem el descens. Despres de travessar l'aresta, desgrimpem els 3 ressalts i en nomes 1 hora arribem al CB. Alla ho celebrem tots plegats. Mengem i vevem algu , plaguem els trastos i iniciem la baixada cap a la vall del Khumbu. Primer el cami flanqueja seguint un repisa i sota una gran vessant descomposta. Llavors a la dreta apareix una canal mig gelada que baixa fins a les tarteres que hi ha a la base de la vessant. Des d'aqui creuem el glaciar, el cami esta marcat amb fites. Despres baixem la morrena fins a un bonic cami que porta al petit poble de Thengpo(4350m). No estem gaire segurs de que hi hagi cap lodge obert pero estem molt cansats (en Genis i jo portem 11 hores caminant) pertant anem mirant totes les cases del poble fines que en trobem una d'oberta, pero no hi ha ningu a dins. Ens esperem fins que arriben els portejadors i al cap de poc apareixen dos dones que tornen de buscar merda de yak pels voltants del poble(es l'unic combustible que hi ha en la majoria dels pobles d'alta muntanya). Una d'elles es la propietaria de la casa que hem trobat oberta i ens ofereix per menjar i dormir a casa seu. Quin descans pensar que podem sopar un bon Dhal Bhat i no hem de dormir a la tenda. La casa es petita i esta plena de fum pero ens hi sentim com en un hotel de 5 estrelles despres d'aquest llarg dia d'activitat. Ens atipem de valent i al cap d'una estona anem a dormir.
06/des/08
Descans BC Pachermo: Tesi Laptsa La(5755m)
Al mati ens sentim cansats aixi que decidim reposar. Durant la nit hem sentit el rebombori del grup(d'unes 10 persones entre turistes, guies i sherpes) que va a fer el Pachermo. Marxen prop de les 5 de la matinada. A les 10 del mati arriben al cim i al cap de 3 hores de baixar tornen a ser al CB. Els hi demanem com es la ruta (ja que el 2n i 3r ressalts semblen forsa verticals) i ens diuen que l'inclinacio maxima es d'uns 50 graus. Tambe ens diuen que han fet 11 rappels per a baixar. Els passem el dia admirant les magnifiques vistes de la vall del Khumbu. S'hi veuen molts pics impressionants, pero d'entre tots ells destaca el TengKang Poche(6500m) degut als seus 2000m de paret (completament vertical) i plena de "golutes" de gel. Esperem a que els del grup i els seus portejadors acabin de desmontar les tendes per a canviar-nos de lloc, ja que el pla on estan esta molt mes protegit de la caiguda de pedres. Fem el sopar i anem a dormir dora per a intentar sortir l'anydema ben dora cap al Pachermo. A la nit comensa (per primer cop) a fer uns forts cops de vent, cosa que ens fa estar intranquils ja que ens han dit que prop del cim hi ha una aresta forsa afilada i que amb vent pot ser molt perillosa o inclus inpracticable. A part d'aixo ens sentim mes segurs en el nou emplasament de la tenda i aquesta int dormim mes tranquils.
Al mati ens sentim cansats aixi que decidim reposar. Durant la nit hem sentit el rebombori del grup(d'unes 10 persones entre turistes, guies i sherpes) que va a fer el Pachermo. Marxen prop de les 5 de la matinada. A les 10 del mati arriben al cim i al cap de 3 hores de baixar tornen a ser al CB. Els hi demanem com es la ruta (ja que el 2n i 3r ressalts semblen forsa verticals) i ens diuen que l'inclinacio maxima es d'uns 50 graus. Tambe ens diuen que han fet 11 rappels per a baixar. Els passem el dia admirant les magnifiques vistes de la vall del Khumbu. S'hi veuen molts pics impressionants, pero d'entre tots ells destaca el TengKang Poche(6500m) degut als seus 2000m de paret (completament vertical) i plena de "golutes" de gel. Esperem a que els del grup i els seus portejadors acabin de desmontar les tendes per a canviar-nos de lloc, ja que el pla on estan esta molt mes protegit de la caiguda de pedres. Fem el sopar i anem a dormir dora per a intentar sortir l'anydema ben dora cap al Pachermo. A la nit comensa (per primer cop) a fer uns forts cops de vent, cosa que ens fa estar intranquils ja que ens han dit que prop del cim hi ha una aresta forsa afilada i que amb vent pot ser molt perillosa o inclus inpracticable. A part d'aixo ens sentim mes segurs en el nou emplasament de la tenda i aquesta int dormim mes tranquils.
05/des/08
(4rt dia travessa) Desde 2n glaciar(5400m) fins a TesiLaptsa(5755m)(CB Pachermo)
Ens llevem al mati i fa un fred que pela. Estem a -16 graus dins la tenda, aixi que no tenim valor de sortir del sac fins que no ens toca el sol. Es una mica tard pero aquest dia "nomes" hem de pujar fins al coll. Despres d'esmorzar i plegar les coses comencem a caminar. Al cap d'una estona la pendent es fa ms pronunciada i la superficie esta coberta de grans blocs. En aquest punt es perillos passar-hi a la tarda perque el sol fon el gel i es desprenen grans rocs. Quan passavem per sota en va caure un de gros i ja ens veus a tots corrent com bojos per a no prendre mal). Despres de grimpar una mic arribem a una zona mes plana i de superficie nevada/gelada. Fem una parada pe a menjar uns noodles i descansar i continuem amunt. Mentre pugem veiem 3 pesones (com 3 petits punts) fent el Pachermo. Arribem al coll(Tesi Lapcha La, 5755m) forsa cansats pero molt contents ja que per a nosaltres ja es una fita en si, i a mes perque veiem el Pachermo molt aprop. Despres de baixar per una pendent gelada de la vessant del Khumbu durant uns 5 minuts arribam al CB del Pachermo. Esta situada just sota una vessant molt escarpada, d'uns 1000m de denivell i plena de rocs apunt de caure. Per sort a la part baixa hi fa una mica de desplom i el CB queda "relativament protegit". Quan hi arribem hi ha 2 grups, uns son els que hem vist pujar i els altres (que van amb molts guies i portejadors) pensen provar de fer cim l'anydema. No hi ha gaire espai lliure aixi que hem de parar la tenda en un lloc on no ens sentim gaire segurs. Jo passo la nit del lloro sentint com cauen els rocs.
Ens llevem al mati i fa un fred que pela. Estem a -16 graus dins la tenda, aixi que no tenim valor de sortir del sac fins que no ens toca el sol. Es una mica tard pero aquest dia "nomes" hem de pujar fins al coll. Despres d'esmorzar i plegar les coses comencem a caminar. Al cap d'una estona la pendent es fa ms pronunciada i la superficie esta coberta de grans blocs. En aquest punt es perillos passar-hi a la tarda perque el sol fon el gel i es desprenen grans rocs. Quan passavem per sota en va caure un de gros i ja ens veus a tots corrent com bojos per a no prendre mal). Despres de grimpar una mic arribem a una zona mes plana i de superficie nevada/gelada. Fem una parada pe a menjar uns noodles i descansar i continuem amunt. Mentre pugem veiem 3 pesones (com 3 petits punts) fent el Pachermo. Arribem al coll(Tesi Lapcha La, 5755m) forsa cansats pero molt contents ja que per a nosaltres ja es una fita en si, i a mes perque veiem el Pachermo molt aprop. Despres de baixar per una pendent gelada de la vessant del Khumbu durant uns 5 minuts arribam al CB del Pachermo. Esta situada just sota una vessant molt escarpada, d'uns 1000m de denivell i plena de rocs apunt de caure. Per sort a la part baixa hi fa una mica de desplom i el CB queda "relativament protegit". Quan hi arribem hi ha 2 grups, uns son els que hem vist pujar i els altres (que van amb molts guies i portejadors) pensen provar de fer cim l'anydema. No hi ha gaire espai lliure aixi que hem de parar la tenda en un lloc on no ens sentim gaire segurs. Jo passo la nit del lloro sentint com cauen els rocs.
04/des/08
(3r dia travessa) Final 1r glaciar,Grimpada,2n glaciar(gel i neu) fins a sota Tesi Lapcha.
Ens activem abans no toqui el sol a la tenda ja que no hi ha manera de que hi arribi. Al cap d'una hora de caminar pel glaciar, cada cop mes en tendencia a l'esquerra, arribem al seu final. Des d'aqui, a l'esquerra hi ha una serie de ressalts de roca que hem de pujar grimpant (en algun lloc delicat ajudant als portejadors, hi ha algun pito) per arribar al 2n glaciar, uns 5200m d'alsada. En la pujada trobem uns plans de tenda en un lloc relativament segur i que es un esplendit mirador. Aquest lloc es espectacular ja que esta ficat entre glaciars penjants i tens molt bona prespectiva del glaciar Trakarding i de tota la vall. El 2n glaciar(Drolambau Glacier) es quasi pla i en el seu comensament la superfici esmbla la d'un mar gelat, coberta de petites onades. Al anar abansant pel glaciar van apareixent nous pics (quasi tots de mes de 6000m). Despres el cami continua per una zona on els rocs cobreixen la superficie del gel. En Dorje ens va dir que en aquest punt hi ha uns portejadors congelats, en Genis els va a veure (en te alguna foto) pero la Nuria i jo preferim seguir per a veure si trobem un lloc adequat pe a dormir. Mes endavant la superficie torna a ser gelada i, quasi a sota el pas(Tesi Lapcha La) trobem un lloc forsa pla on decidim parar les tendes(5450m). Ho fem a una distancia prudencial d'unes curioses boles de gel (algunes d'1m. de diametre) que deuen haver caigut de la paret del Pachermo. Ens afanyem a fer el sopar abans no marxi el sol. A la que marxa el fred s'intensifica i nosaltres ens fiquem dins els sacs.
Ens activem abans no toqui el sol a la tenda ja que no hi ha manera de que hi arribi. Al cap d'una hora de caminar pel glaciar, cada cop mes en tendencia a l'esquerra, arribem al seu final. Des d'aqui, a l'esquerra hi ha una serie de ressalts de roca que hem de pujar grimpant (en algun lloc delicat ajudant als portejadors, hi ha algun pito) per arribar al 2n glaciar, uns 5200m d'alsada. En la pujada trobem uns plans de tenda en un lloc relativament segur i que es un esplendit mirador. Aquest lloc es espectacular ja que esta ficat entre glaciars penjants i tens molt bona prespectiva del glaciar Trakarding i de tota la vall. El 2n glaciar(Drolambau Glacier) es quasi pla i en el seu comensament la superfici esmbla la d'un mar gelat, coberta de petites onades. Al anar abansant pel glaciar van apareixent nous pics (quasi tots de mes de 6000m). Despres el cami continua per una zona on els rocs cobreixen la superficie del gel. En Dorje ens va dir que en aquest punt hi ha uns portejadors congelats, en Genis els va a veure (en te alguna foto) pero la Nuria i jo preferim seguir per a veure si trobem un lloc adequat pe a dormir. Mes endavant la superficie torna a ser gelada i, quasi a sota el pas(Tesi Lapcha La) trobem un lloc forsa pla on decidim parar les tendes(5450m). Ho fem a una distancia prudencial d'unes curioses boles de gel (algunes d'1m. de diametre) que deuen haver caigut de la paret del Pachermo. Ens afanyem a fer el sopar abans no marxi el sol. A la que marxa el fred s'intensifica i nosaltres ens fiquem dins els sacs.
03/des/08
(2n dia travessa) Desde principi 1r glaciar fins al final
Quan ens toca el sol ens llevem, esmorzem, desmontem les tendes i ens posem en marxa. El "cami" continua pel mig del glaciar per tal d'evitar els desprendiments de pedres que hi ha ambdos cantons. La superficie d'aquest esta totalment coberta de blocs (de totes mides pero predominantment grossos) i esta formada d'una infinitat de petites valls i arestes que t'obliguen a pujar, baixar i fer ziga-zaga continuament fins a la desesperacio. Pero el paisatge es magnific i ens sentim be aixi que estem molt contents.(A la muntanya les coses te les has de guanyar). Despres de tot el dia de "caminar" (pujar,baixar,flanquejar,saltar,grimpar) arribem a uns petits plans de tenda i decidim que frem nit aqui(4800m)
Quan ens toca el sol ens llevem, esmorzem, desmontem les tendes i ens posem en marxa. El "cami" continua pel mig del glaciar per tal d'evitar els desprendiments de pedres que hi ha ambdos cantons. La superficie d'aquest esta totalment coberta de blocs (de totes mides pero predominantment grossos) i esta formada d'una infinitat de petites valls i arestes que t'obliguen a pujar, baixar i fer ziga-zaga continuament fins a la desesperacio. Pero el paisatge es magnific i ens sentim be aixi que estem molt contents.(A la muntanya les coses te les has de guanyar). Despres de tot el dia de "caminar" (pujar,baixar,flanquejar,saltar,grimpar) arribem a uns petits plans de tenda i decidim que frem nit aqui(4800m)
02/des/08
(1dia travessa) Caminada: Na - principi 1r glaciar(Trakarding Glacier)
Per fi marxem cap a Tesi Lapcha. Sortint de Na el cami creua el riu per un petit pont, passa una esplanada herbosa plena de rocs i s'enfila pel final de la morrena fins a la part dreta d'un gran llac que esta a 4500m d'alsada(Tsho Rolpa). Mirant enrrera veiem unes magnifiques vistes al Kang Nachugo, un impresionant pic de 6733m. Continuem continuem pel costat del llac sense guanyar alsada fins a arribar a Kabug (una petita casa de te que trobem tancada). Des d'aqui s'enfila per una tertera guanyant uns 400m de desnivell per a evitar la morrena lateral del glaciar.A l'altre banda del llac podem veure i sentir les frequents allaus que cauen de la impressionant vessant NO del pic Tsoboje(6688m). Llavors baixa uns 200m fins a un petit pla de sorra que hi ha just al costat de la morrena lateral. Ens plantagem muntar el campament, ja que ds d'aqui el cami s'endinsa en el galciar i no sabem si costara molt trobar un lloc pla, pero al veure que no hi ha aigua aprop decidim baixar la morrena fins a al glaciar. Per sort trobem un "bon" lloc just al entrar-hi(4600m). Parem les tendes, fem al sopar i ens posem a dormir.
Per fi marxem cap a Tesi Lapcha. Sortint de Na el cami creua el riu per un petit pont, passa una esplanada herbosa plena de rocs i s'enfila pel final de la morrena fins a la part dreta d'un gran llac que esta a 4500m d'alsada(Tsho Rolpa). Mirant enrrera veiem unes magnifiques vistes al Kang Nachugo, un impresionant pic de 6733m. Continuem continuem pel costat del llac sense guanyar alsada fins a arribar a Kabug (una petita casa de te que trobem tancada). Des d'aqui s'enfila per una tertera guanyant uns 400m de desnivell per a evitar la morrena lateral del glaciar.A l'altre banda del llac podem veure i sentir les frequents allaus que cauen de la impressionant vessant NO del pic Tsoboje(6688m). Llavors baixa uns 200m fins a un petit pla de sorra que hi ha just al costat de la morrena lateral. Ens plantagem muntar el campament, ja que ds d'aqui el cami s'endinsa en el galciar i no sabem si costara molt trobar un lloc pla, pero al veure que no hi ha aigua aprop decidim baixar la morrena fins a al glaciar. Per sort trobem un "bon" lloc just al entrar-hi(4600m). Parem les tendes, fem al sopar i ens posem a dormir.
30/nov/08
Pujar de Beding a Na
A les 10 del mati anem a l'hospital. La metgesa mira el mal den Dorje, diu que no es res greu i li dona alguns medicaments. Tot hi aixi nosaltres no veiem gens clar que pugui pujat carregat fins a 5700m i pensem que alla dalt el problema sera de tots. Li diem que lo mes important es la seva salut i que si no ho veu clar que vagi a veure un metge a KTM pero ell vol continuar. Despres tornem a pujar a Na (els portejadors ens diuen que ens pugem les maletes! En Genis els hi deixa igual i jo els hi dic que me la pujo pero que a Tesi Lapcha ja els hi tocara). Un cop a Na decidim prepara les maletes i perque en Whongshu i en Dorje no s'escaquegin fem 3 pilots exactament iguals(tant de pes com de volum) i els hi diem que en triin un cada un. Els tres comencen a ficar les coses a la maleta. En Pasang acaba el primer i sense queixar-se, en Dorje al cap d'una estona(amb cara d'empipat), i en Whongshu no fa res(nomes es va mirant el pilot amb cara d'incredulitat). Al cap d'una estona s'emporta el seu pilot a l'habitacio on dormen i al cap d'una estona mes entra disparat a la cuina i diu que abandona i s'en torna a KTM. Nosaltres ens ho esperavem i li vam dir que dacord i que ja ens buscariem un altre portejador (ja ens haviem informat per llogar-ne un a Beding). Finalment en Pasang i en Dorje diuen que li duran algu de pes i ell diu que continurar.
A les 10 del mati anem a l'hospital. La metgesa mira el mal den Dorje, diu que no es res greu i li dona alguns medicaments. Tot hi aixi nosaltres no veiem gens clar que pugui pujat carregat fins a 5700m i pensem que alla dalt el problema sera de tots. Li diem que lo mes important es la seva salut i que si no ho veu clar que vagi a veure un metge a KTM pero ell vol continuar. Despres tornem a pujar a Na (els portejadors ens diuen que ens pugem les maletes! En Genis els hi deixa igual i jo els hi dic que me la pujo pero que a Tesi Lapcha ja els hi tocara). Un cop a Na decidim prepara les maletes i perque en Whongshu i en Dorje no s'escaquegin fem 3 pilots exactament iguals(tant de pes com de volum) i els hi diem que en triin un cada un. Els tres comencen a ficar les coses a la maleta. En Pasang acaba el primer i sense queixar-se, en Dorje al cap d'una estona(amb cara d'empipat), i en Whongshu no fa res(nomes es va mirant el pilot amb cara d'incredulitat). Al cap d'una estona s'emporta el seu pilot a l'habitacio on dormen i al cap d'una estona mes entra disparat a la cuina i diu que abandona i s'en torna a KTM. Nosaltres ens ho esperavem i li vam dir que dacord i que ja ens buscariem un altre portejador (ja ens haviem informat per llogar-ne un a Beding). Finalment en Pasang i en Dorje diuen que li duran algu de pes i ell diu que continurar.
29/nov/08
Baixem a Beding per a trucar a casa i per a portar en Dorje a l'hospital, per a que li curin el flamo.Pero amb tant mala sort que es dissabte aixi que el metge es fora i no hi ha manera de poder trucar. En Dorje va a veure el Lama i aquest li diu que ha de resar i ha d'anar a un llac a fer un ritual per a curar-se pero en Dorje no s'el creu i no segueix les seves instruccions. Al cap d'hores d'esperar apareix el senyor del telefon i ens diu que funciona per satelit i que costa 20 euros/minut aixi que dicidim que truqui nomes la Nuria i que els seus pares passin la veu. Ens quedem a dormir a Beding per poder anar a veure el metge l'anydema. Pensavem tornar a pujar el mateix dia i no vam agafar sacs de dormir ni gaire roba aixi que a la nit vam passar una mica de fred.
27/nov/08
Yalung Ri (pujar 3h i quart, baixar 1h), i baixar fins a Na (1h)
Ens llevem de matinada i comencem a fer cami a les 6:30 del mati. Primer pujant fins a ample l'aresta de roca situada a la dreta del plato on hi tenim el CB. D'es d'alla, despres de continuar una estona per l'aresta, el cami flanqueja per anar a parar a una zona de roques. Alla teniem l'intencio de veure i menjar pero ens adonem que ens hem descuidat d'agafar-lo. Per un moment ens pensem si recular pero veiem el pic forsa aprop i les ganes ens fan continuar endavant. Decidim deixar part del material ja que ens sembla que el cami no se dificil. Agafem una corda per a poder-nos ensamblar, els piolets i els grampons). Pugem la rampa de neu/gel (d'uns 40graus), travessem el plato glaciar (hi ha poques esquerdes i podem abansar rapid) i arrivem a la rampa/aresta (d'uns 300m i 40-50graus d'inclinacio)que dona al cim. Alla com que ja no hi ha esquerdes deixem la corda i maletes i continuem aumnt. Al cap de poc ja som dalt. Hem trigat poc mes de 3 hores a pujar. Despres de fer unes fotos i descsansar una estona comencem a baixar i al cap d'una hora arrivem al CB. Poc abans d'arrivar-hi trobem 2 dels nostres portejadors, en Pasang i en Whongshu, que ens ofereixen una mica d'aigua que agraim molt. Han pujat per ajudar-nos a baixar els trastos dins a Na. El tercer portejador, en Dorje, tambe havia de pujar pero resulta que te mal de queixal i s'ha quedat a Na, de manera que ens haurem de repartir la seva carrega(i aixo que pensavem que ja haviem acabat la feina). Mengem algu (lo poc que queda), desmuntem la paradeta i comencem a omplir les maletes (fins que no hi quep res mes). La baixada fins a Na, de casi 1000m, es fa pesada i tant en Genis com jo notem molesties als genolls. Triguem 1h i 1/2 a arrivar a Na. Quan arrivem decidim treure tot el material de les maletes i la sorpresa es nostre al veure que en Whongshu nomes portava unes botes i un parell d'ampolles de plastic buides (atravessades a la maleta per a ocupar mes volum). La veritat que aixo ens va indignar bastant, ja que ells portaven 6 dies de descans a Na(cobrant), mentre nosaltres estavem pujant pics i dormint estrets en una tenda a 5000m. I a mes va veure que veniem de fer un pic aquell mateix dia. Llavors vam entendre perque anava tant lleuger a la baixada. Pel que fa a en Pasang es va carregar com el que mes i ens va ajudar tant com va poguer. Amb els dies ja vas veien de quin palo va cada un i a en Whongshu ja no n'hi vam deixar passar ni una mes, en canvi ens vam anar fent mes amics amb en Pasang. Al arrivar a Na veiem el Dorje amb la galta molt inflada, ens diu que s'ho ha fet menjant un tros de formatge. Li donem un calmant. Molt enganats demanem unes patates bollides pensant que aniran rapid pero triguen unes hores a servir-nos-les. Mentres tant veiem arrivar a la casa on som uns quants nepalis(5 en concret), pero dubtem de si son del pais ja que porten roba de muntanya. Al cap d'una estona puja un dels portejadors a l'habitacio dient que son controladors i que els hi he d'anar a ensenyar el permis. Una mica alarmat (ja que haviem fet el Ramdung i el Yalung Ri sense permis) baixo i entro a la cuina on m'estaven esperant. Estan prenent el te i un d'ells em diu que son controladors i que els hi ensenyi el permis. Nosaltres tenim permis d'ascencio pero del Pachermo i no pas del Ramdung o Yalung Ri aixi que els hi ensenyo el que tenim. Tot seguit ell em diu que saben que hem pujar el Ramdung i el Yalung Ri i que els permisos d'aquests pics valen 700 i 350 dolars repectivament. (A mi casi em queia la gota de suor, i mira que feia fred). Jo no volia negar-ho categoricament pero tampoc li vaig voler dir que si.Vaig dir que estavem alla per aclimatar, que voliem fer el pas Tesi Lapcha La) i el Pachermo i que teniem por de tenir problemes de salut. Li vaig fotre un rotllo dient-li (amb molt d'emfasis) que la gent es pensa que aixo es broma i que encara que fem muntanya al nostre pais no estem acostumats a aquestes alsades. Amb una estona de xerrar la tensio va baixar i finalment en van dir que si un altre dia tornavem al Rolwaling a fer pics paguessim els permisos. Llavors van marxar per on havien vingut. Uff! em sembla que sort que teniem el permis del Pachermo! No sabem pas com se n'han enterat pero pel que es veu les noticies volen. Els protejadors em donen les gracies per a la "xerrada" amb els controladors i aixo em fa pensar que potser ells han xerrat mes del compte (nosaltres no els hi haviem dit res de les nostres ascencions pero ens havien vist baixant del Yalung Ri). Tambe sospitem del guia dels francesos ja que normalment no els hi agrada veure que no vas amb guia i tambe per la seva actitud.(Un cop a KTM li expliquem a en Nima i ens diu que nomes hi ha un controlador al Rolwaling, que regenta l'unic lodge de Na, el mateix lodge del que vam marxar empipats despres de que multipliquessin el preu de dormir per 10 sense cap rao ni argument). En fi, el suso ja ha passat. Nosaltres hem fet el que voliem i ara nomes ens queda fer el Pachermo del que tenim permis.
Ens llevem de matinada i comencem a fer cami a les 6:30 del mati. Primer pujant fins a ample l'aresta de roca situada a la dreta del plato on hi tenim el CB. D'es d'alla, despres de continuar una estona per l'aresta, el cami flanqueja per anar a parar a una zona de roques. Alla teniem l'intencio de veure i menjar pero ens adonem que ens hem descuidat d'agafar-lo. Per un moment ens pensem si recular pero veiem el pic forsa aprop i les ganes ens fan continuar endavant. Decidim deixar part del material ja que ens sembla que el cami no se dificil. Agafem una corda per a poder-nos ensamblar, els piolets i els grampons). Pugem la rampa de neu/gel (d'uns 40graus), travessem el plato glaciar (hi ha poques esquerdes i podem abansar rapid) i arrivem a la rampa/aresta (d'uns 300m i 40-50graus d'inclinacio)que dona al cim. Alla com que ja no hi ha esquerdes deixem la corda i maletes i continuem aumnt. Al cap de poc ja som dalt. Hem trigat poc mes de 3 hores a pujar. Despres de fer unes fotos i descsansar una estona comencem a baixar i al cap d'una hora arrivem al CB. Poc abans d'arrivar-hi trobem 2 dels nostres portejadors, en Pasang i en Whongshu, que ens ofereixen una mica d'aigua que agraim molt. Han pujat per ajudar-nos a baixar els trastos dins a Na. El tercer portejador, en Dorje, tambe havia de pujar pero resulta que te mal de queixal i s'ha quedat a Na, de manera que ens haurem de repartir la seva carrega(i aixo que pensavem que ja haviem acabat la feina). Mengem algu (lo poc que queda), desmuntem la paradeta i comencem a omplir les maletes (fins que no hi quep res mes). La baixada fins a Na, de casi 1000m, es fa pesada i tant en Genis com jo notem molesties als genolls. Triguem 1h i 1/2 a arrivar a Na. Quan arrivem decidim treure tot el material de les maletes i la sorpresa es nostre al veure que en Whongshu nomes portava unes botes i un parell d'ampolles de plastic buides (atravessades a la maleta per a ocupar mes volum). La veritat que aixo ens va indignar bastant, ja que ells portaven 6 dies de descans a Na(cobrant), mentre nosaltres estavem pujant pics i dormint estrets en una tenda a 5000m. I a mes va veure que veniem de fer un pic aquell mateix dia. Llavors vam entendre perque anava tant lleuger a la baixada. Pel que fa a en Pasang es va carregar com el que mes i ens va ajudar tant com va poguer. Amb els dies ja vas veien de quin palo va cada un i a en Whongshu ja no n'hi vam deixar passar ni una mes, en canvi ens vam anar fent mes amics amb en Pasang. Al arrivar a Na veiem el Dorje amb la galta molt inflada, ens diu que s'ho ha fet menjant un tros de formatge. Li donem un calmant. Molt enganats demanem unes patates bollides pensant que aniran rapid pero triguen unes hores a servir-nos-les. Mentres tant veiem arrivar a la casa on som uns quants nepalis(5 en concret), pero dubtem de si son del pais ja que porten roba de muntanya. Al cap d'una estona puja un dels portejadors a l'habitacio dient que son controladors i que els hi he d'anar a ensenyar el permis. Una mica alarmat (ja que haviem fet el Ramdung i el Yalung Ri sense permis) baixo i entro a la cuina on m'estaven esperant. Estan prenent el te i un d'ells em diu que son controladors i que els hi ensenyi el permis. Nosaltres tenim permis d'ascencio pero del Pachermo i no pas del Ramdung o Yalung Ri aixi que els hi ensenyo el que tenim. Tot seguit ell em diu que saben que hem pujar el Ramdung i el Yalung Ri i que els permisos d'aquests pics valen 700 i 350 dolars repectivament. (A mi casi em queia la gota de suor, i mira que feia fred). Jo no volia negar-ho categoricament pero tampoc li vaig voler dir que si.Vaig dir que estavem alla per aclimatar, que voliem fer el pas Tesi Lapcha La) i el Pachermo i que teniem por de tenir problemes de salut. Li vaig fotre un rotllo dient-li (amb molt d'emfasis) que la gent es pensa que aixo es broma i que encara que fem muntanya al nostre pais no estem acostumats a aquestes alsades. Amb una estona de xerrar la tensio va baixar i finalment en van dir que si un altre dia tornavem al Rolwaling a fer pics paguessim els permisos. Llavors van marxar per on havien vingut. Uff! em sembla que sort que teniem el permis del Pachermo! No sabem pas com se n'han enterat pero pel que es veu les noticies volen. Els protejadors em donen les gracies per a la "xerrada" amb els controladors i aixo em fa pensar que potser ells han xerrat mes del compte (nosaltres no els hi haviem dit res de les nostres ascencions pero ens havien vist baixant del Yalung Ri). Tambe sospitem del guia dels francesos ja que normalment no els hi agrada veure que no vas amb guia i tambe per la seva actitud.(Un cop a KTM li expliquem a en Nima i ens diu que nomes hi ha un controlador al Rolwaling, que regenta l'unic lodge de Na, el mateix lodge del que vam marxar empipats despres de que multipliquessin el preu de dormir per 10 sense cap rao ni argument). En fi, el suso ja ha passat. Nosaltres hem fet el que voliem i ara nomes ens queda fer el Pachermo del que tenim permis.
26/nov/08
Descans Ramdung BC(5000m) (ens mengem els sobres de menjar que ens han regalat les 2 suises)
Despres d'estar 7 dies vivint aqui al CB, ja no ens queda menjar(apart d'algunes galetes i noodles). Pero les 2 suises, molt oportunes i esplendides, ens regalen 6 sobres de menjar liofilitzat. Aixo ens permet estar un dia mes al CB i dicidim que l'anydema anirem a pujar el Yalung Ri (5600m) i baixarem fins a Na(4100m).
El menu del dia es:
-2 sobre de patates amb baco
-2 sobres de pasta carbonara
-1 sobre de pure amb beef
- i per postres 1 sobre de vainlla amb gerds.
Ens sentim com al "Bulli" mentre mengem aquestes "delicatesen".
El frances ens ve a veure al mati i ens explica que ha estat tota la nit sense poder dormir, vomitant, i no l'hi han volgut donar ni una espirina. A les 5 del mati ha sortit cap al Yalung Ri i a les 6 ha vist que no podia mes i ha tornat a baixar a la tenda. I aixi i tot tenen l'intencio de baixar el mateix dia a Na i l'anydema ja anar cap al pas i al Pachermo!
Despres d'estar 7 dies vivint aqui al CB, ja no ens queda menjar(apart d'algunes galetes i noodles). Pero les 2 suises, molt oportunes i esplendides, ens regalen 6 sobres de menjar liofilitzat. Aixo ens permet estar un dia mes al CB i dicidim que l'anydema anirem a pujar el Yalung Ri (5600m) i baixarem fins a Na(4100m).
El menu del dia es:
-2 sobre de patates amb baco
-2 sobres de pasta carbonara
-1 sobre de pure amb beef
- i per postres 1 sobre de vainlla amb gerds.
Ens sentim com al "Bulli" mentre mengem aquestes "delicatesen".
El frances ens ve a veure al mati i ens explica que ha estat tota la nit sense poder dormir, vomitant, i no l'hi han volgut donar ni una espirina. A les 5 del mati ha sortit cap al Yalung Ri i a les 6 ha vist que no podia mes i ha tornat a baixar a la tenda. I aixi i tot tenen l'intencio de baixar el mateix dia a Na i l'anydema ja anar cap al pas i al Pachermo!
25/nov/08
Descans Yalung Ri BC.
Despres del llarg dia del Ramdung ens sentim encara cansatas aixi que decidim dedicar el dia a descanasar. Fem foc per tal d'estalviar gas ja que no n'anem pas sobrats. Apareix un grup de francesos amb guia i portejadors. Tenen l'intencio de fer el Yalung Ri l'anydema i baixar a dormir a Na el mateix dia. El grup conts de 2 francesos, 3 o 4 portejadors i 1 guia. Al arrivar un dels francesos ve a saludar-nos i estem una estona xerrant. Ens explica que s'ha trobat malament a partir dels 4000m, pero el seu "amic" l'ha "forsat" a pujar al camp base (a 5000m). Tenen l'intencio(i han pagat permisos) de creuar el pas de Tesi Lapcha(5700m), fer el Pachermo(6200m), el Lobuche i el Imja Tse(o Island Peak) que tambe son 6000. I tot aixo en questio de 10 dies aixi que "l'amic" te molta pressa. Nosaltres li diem que passar el pas no es broma, que ha de creuar 2 glaciars, pujar al coll (prop de 6000m) i dormir alla i que si es troba malament ja a 4000m pot tenir greus problemes. Ell ens escolta amb atencio ja que el seu "amic" no l'havia informat del que significa fer el pas. Li diem que si es pren una aspirina potser dormira millor. Ens diu que ja ho comentara amb el company i s'en torna a la tenda. Tambe ve fins a la nostre tenda el seu guia(nepali), i no ens fa gaire bona pinta ja que apenes saluda i nomes fa que mirar el material que hi ha fora la tenda(piolets, flautes, cascs, cordes). Ens demana quants dies portem al CB, nosaltres li diem que nomes estem aclimatant per a fer el pas i que hi portem 5 dies. No sabem perque pero al vespres tots 3 patim de mala digestio, aixi que decidim agafar-nos un altre di de descans. A mes el fet de que ens vegin pujar al Yalung Ri no ens fa gaire gracia.
Despres del llarg dia del Ramdung ens sentim encara cansatas aixi que decidim dedicar el dia a descanasar. Fem foc per tal d'estalviar gas ja que no n'anem pas sobrats. Apareix un grup de francesos amb guia i portejadors. Tenen l'intencio de fer el Yalung Ri l'anydema i baixar a dormir a Na el mateix dia. El grup conts de 2 francesos, 3 o 4 portejadors i 1 guia. Al arrivar un dels francesos ve a saludar-nos i estem una estona xerrant. Ens explica que s'ha trobat malament a partir dels 4000m, pero el seu "amic" l'ha "forsat" a pujar al camp base (a 5000m). Tenen l'intencio(i han pagat permisos) de creuar el pas de Tesi Lapcha(5700m), fer el Pachermo(6200m), el Lobuche i el Imja Tse(o Island Peak) que tambe son 6000. I tot aixo en questio de 10 dies aixi que "l'amic" te molta pressa. Nosaltres li diem que passar el pas no es broma, que ha de creuar 2 glaciars, pujar al coll (prop de 6000m) i dormir alla i que si es troba malament ja a 4000m pot tenir greus problemes. Ell ens escolta amb atencio ja que el seu "amic" no l'havia informat del que significa fer el pas. Li diem que si es pren una aspirina potser dormira millor. Ens diu que ja ho comentara amb el company i s'en torna a la tenda. Tambe ve fins a la nostre tenda el seu guia(nepali), i no ens fa gaire bona pinta ja que apenes saluda i nomes fa que mirar el material que hi ha fora la tenda(piolets, flautes, cascs, cordes). Ens demana quants dies portem al CB, nosaltres li diem que nomes estem aclimatant per a fer el pas i que hi portem 5 dies. No sabem perque pero al vespres tots 3 patim de mala digestio, aixi que decidim agafar-nos un altre di de descans. A mes el fet de que ens vegin pujar al Yalung Ri no ens fa gaire gracia.
24/nov/08
Ascencio al Ramdung (5930m)(pujar 7h, baixar 3h i 1/2).
Ens llevem que encara es de nit. Vevem una mica de te i mengem quatre galetes, en equipem i sorim de la tenda. El cel encara es fosc pero una tenue claror ja s'intueix en l'horitzo, son les 6:30 del mati. Comencem a caminar, tornant a pujar l'aresta per despres fer el caos de roc i la rampa de neu, com que hem deixat el material al coll avancem molt rapid i en nomes 2 hores arrivem al coll (Yalung Ri, 5310m). Alla recollim el mateial i continuem pel glaciar, molt pla en aquesta zona i sense gaires esquerdes. Despres de superar uns zona mes inclinada (uns40graus) durant uns 200 metres de desnivell arrivem a un 2n plato glaciar. I al cap d'una estona mes arrivem C1 del Ramdung, una esplanada de neu situada a 5500m, on hi han unes quantes banderilles plantades. Des d'alla el cami marxa a l'esquerra pujant amb una pendent d'entre 40 i 60 graus fins a un punt alt. Llavors la ruta baixa progressivament fins a un gran plato, el qual s'ha de travessar per arrivar al Ramdung. La veritat es que aqui vam comensar a notar el cansament. Feia fred pero tambe tocava el sol i la crosta de neu cedia al nostre pes aixi que l'avans era penos. Sort en vam tenir d'una petita trassa, en forma de petita aresta de neu, en la que mes o menys hi podies caminar. Ens vam anar rellevant en la feina d'obrir trassa, i en algun moment tant en Genis i jo pensavem si no era millor tornar enrrera pero vam prendre, ja desde el CB, la decisio de que fossim on fossim, a les 2 del migdia tornariem enrrera i encara ens quedava temps aixi que vam continuar amunt. Al cap d'una esgotadora estona arrivem a peu de l'aresta que dona acces al cim, es una aresta ample, que consta de 3 resalts, el primer es el mes llarg(uns 100m) i amb una inclinacio constant d'entre 50 i 60 graus (es impressionant ja que la vessant de l'esquerra cau abruptament uns 1000m fins a la vall), el segon ressalt i el tercer son mes curts, pero en l'ultim la pendent augmenta fins a uns 75 graus en algun moment. En general la neu es compacte, les subjeccions son bones i avancem relativament rapid. Terriblement cansats, a la 1:30 del migdia, i despres de 7 hores de pujar, arribem al cim. L'alegria es inmensa! I les vistes son magnifiques. Podem veure grans pic nevats als 360graus a la rodona, en un canto el Rolwaling i a l'altre el Khumbu. Des d'aqui veiem per primera vegada la punta de l'Everest. Mengem una xocolatina i descansem una estona. Desgrimpem l'aresta i ens disposem a tornar a creuar el ditxos plato. La neu esta cada cop mes tova, i ens enfonsem cada cop mes. Quan ve "baixada"(es mes aviat pla) l'inercia mes o menys t'ajuda pero quan ve pujada, per poca que sigui, notem que hem acabat les forces; abansem a un ritme molt lent i per estona que parem el cansansi no disminueix. Pero no hi ha mes remei o sigui que continuem la baixada. Al cap de 3 hores i 1/2 arrivem al CB on ens retrobem amb la Nuria, que ens te un bon soparet apunt. Ens explica que han aparegut 2 dones suises, que venen del Khumbu per Tesi Lapcha(sense guies ni portejadors!), amb un dels nostres porters i han anat a dormir prop del llag gelat amb l'intencio d'anar al Yalung La. Nosaltres no ho veiem gaire clar ja que al llag gelat hi fa molt fred i no hi ha gaire plans per a parar la tenda. A part alla no hi ha cami per arrivar al Yalung La i quedes ficat dins un gran amfiteatre de parets esparpades, de manera que ja patiem perque no s'hi fecin mal (quan vam haver fet el pas de Tesi Lapcha vam veure lo farrenyes que havien de ser aquelles dones).
Ens llevem que encara es de nit. Vevem una mica de te i mengem quatre galetes, en equipem i sorim de la tenda. El cel encara es fosc pero una tenue claror ja s'intueix en l'horitzo, son les 6:30 del mati. Comencem a caminar, tornant a pujar l'aresta per despres fer el caos de roc i la rampa de neu, com que hem deixat el material al coll avancem molt rapid i en nomes 2 hores arrivem al coll (Yalung Ri, 5310m). Alla recollim el mateial i continuem pel glaciar, molt pla en aquesta zona i sense gaires esquerdes. Despres de superar uns zona mes inclinada (uns40graus) durant uns 200 metres de desnivell arrivem a un 2n plato glaciar. I al cap d'una estona mes arrivem C1 del Ramdung, una esplanada de neu situada a 5500m, on hi han unes quantes banderilles plantades. Des d'alla el cami marxa a l'esquerra pujant amb una pendent d'entre 40 i 60 graus fins a un punt alt. Llavors la ruta baixa progressivament fins a un gran plato, el qual s'ha de travessar per arrivar al Ramdung. La veritat es que aqui vam comensar a notar el cansament. Feia fred pero tambe tocava el sol i la crosta de neu cedia al nostre pes aixi que l'avans era penos. Sort en vam tenir d'una petita trassa, en forma de petita aresta de neu, en la que mes o menys hi podies caminar. Ens vam anar rellevant en la feina d'obrir trassa, i en algun moment tant en Genis i jo pensavem si no era millor tornar enrrera pero vam prendre, ja desde el CB, la decisio de que fossim on fossim, a les 2 del migdia tornariem enrrera i encara ens quedava temps aixi que vam continuar amunt. Al cap d'una esgotadora estona arrivem a peu de l'aresta que dona acces al cim, es una aresta ample, que consta de 3 resalts, el primer es el mes llarg(uns 100m) i amb una inclinacio constant d'entre 50 i 60 graus (es impressionant ja que la vessant de l'esquerra cau abruptament uns 1000m fins a la vall), el segon ressalt i el tercer son mes curts, pero en l'ultim la pendent augmenta fins a uns 75 graus en algun moment. En general la neu es compacte, les subjeccions son bones i avancem relativament rapid. Terriblement cansats, a la 1:30 del migdia, i despres de 7 hores de pujar, arribem al cim. L'alegria es inmensa! I les vistes son magnifiques. Podem veure grans pic nevats als 360graus a la rodona, en un canto el Rolwaling i a l'altre el Khumbu. Des d'aqui veiem per primera vegada la punta de l'Everest. Mengem una xocolatina i descansem una estona. Desgrimpem l'aresta i ens disposem a tornar a creuar el ditxos plato. La neu esta cada cop mes tova, i ens enfonsem cada cop mes. Quan ve "baixada"(es mes aviat pla) l'inercia mes o menys t'ajuda pero quan ve pujada, per poca que sigui, notem que hem acabat les forces; abansem a un ritme molt lent i per estona que parem el cansansi no disminueix. Pero no hi ha mes remei o sigui que continuem la baixada. Al cap de 3 hores i 1/2 arrivem al CB on ens retrobem amb la Nuria, que ens te un bon soparet apunt. Ens explica que han aparegut 2 dones suises, que venen del Khumbu per Tesi Lapcha(sense guies ni portejadors!), amb un dels nostres porters i han anat a dormir prop del llag gelat amb l'intencio d'anar al Yalung La. Nosaltres no ho veiem gaire clar ja que al llag gelat hi fa molt fred i no hi ha gaire plans per a parar la tenda. A part alla no hi ha cami per arrivar al Yalung La i quedes ficat dins un gran amfiteatre de parets esparpades, de manera que ja patiem perque no s'hi fecin mal (quan vam haver fet el pas de Tesi Lapcha vam veure lo farrenyes que havien de ser aquelles dones).
23/nov/08
Descans Ramdung BC
Des del coll hem vist clarament el Ramdung. Ens ha semblat que tambe veiem la ruta i hem dicidit que l'anydema intentarem de pujar-lo, aixi que preparem les maletes i sopem dora per a intentar llevar-nos de matinada. El dia es curt i passa rapid mentre que la nit es llarga i freda.
Des del coll hem vist clarament el Ramdung. Ens ha semblat que tambe veiem la ruta i hem dicidit que l'anydema intentarem de pujar-lo, aixi que preparem les maletes i sopem dora per a intentar llevar-nos de matinada. El dia es curt i passa rapid mentre que la nit es llarga i freda.
22/nov/08
Pic de 5500m (a la dreta del Yalung La) (pujar 4h., baixar 2h)
Ens llevem de bona mati, creuem els dos rierols gelats que travessen el plato i comensem a pujar cap a l'aresta que separa el plato amb el glacial del Yalung. Quan arrivem al punt mes alt apareix el Yalung La, forsa aprop nostre (sembla). Baixem per a l'altre vessant per anar a parar a una zona caotica de rocs, a l'esquerra hi ha un gran llac gelat i a la dreta una amenassadora penden amb grans pedres apunt de caure, aixi que caminem sense parar gaire fins a trobar una rampa de neu gelada que dona acces al coll. Alla ens equipem amb grampons i piolets i pugem els 200 o 300m de desnivell que ens en separen, a la part baixa amb una inclinacio d'uns 30graus, a la part mitja uns 50graus, i a la part alta la pendent es fa plana. Arrivem al coll, a uns 5400m d'alsada, on descansem i mengem algu. Llavors ens dirigim a la dreta del coll, on hi ha un pic que pensem que es el Yalung Ri(mes endavant descobrim que no ho es). Deixem el grampons ja que veiem que no hi ha mes gel ni neu fins al cim i continuem amunt, primer caminant sobre roca, pero a mesura que ens acostem al cim la pendent es fa dreta i les roques son mes inestables, aixi que grimpant amb precaucio arrivem al cim d'aquest pic sense nom, a 5500m d'alsada. Molt contents per haver fet cim pengem unes banderetes (d'om mane padme um) i fem unes fotos i iniciem la baixada, tambe amb precaucio, fins arrivar altre cop al coll. Alla descansem una estona, mengem algu i deixem part del mateial(8 flautes, 4 cargols de gel, cintes expres, boudriers) pel dia que anem a pujar al Ramdung. Ens equipem amb els grampons i piolets i baixem la rampa de neu fins a la seva base on els amaguem sota uns rocs. Llavors desfem el cami fins a la tenda. En total unes 4 hores de pujar i 2 de baixar. La Nuria ens espera amb el sopar fet i celebrem tots junts el cim, aprofitant els ultims raig de llum.
Ens llevem de bona mati, creuem els dos rierols gelats que travessen el plato i comensem a pujar cap a l'aresta que separa el plato amb el glacial del Yalung. Quan arrivem al punt mes alt apareix el Yalung La, forsa aprop nostre (sembla). Baixem per a l'altre vessant per anar a parar a una zona caotica de rocs, a l'esquerra hi ha un gran llac gelat i a la dreta una amenassadora penden amb grans pedres apunt de caure, aixi que caminem sense parar gaire fins a trobar una rampa de neu gelada que dona acces al coll. Alla ens equipem amb grampons i piolets i pugem els 200 o 300m de desnivell que ens en separen, a la part baixa amb una inclinacio d'uns 30graus, a la part mitja uns 50graus, i a la part alta la pendent es fa plana. Arrivem al coll, a uns 5400m d'alsada, on descansem i mengem algu. Llavors ens dirigim a la dreta del coll, on hi ha un pic que pensem que es el Yalung Ri(mes endavant descobrim que no ho es). Deixem el grampons ja que veiem que no hi ha mes gel ni neu fins al cim i continuem amunt, primer caminant sobre roca, pero a mesura que ens acostem al cim la pendent es fa dreta i les roques son mes inestables, aixi que grimpant amb precaucio arrivem al cim d'aquest pic sense nom, a 5500m d'alsada. Molt contents per haver fet cim pengem unes banderetes (d'om mane padme um) i fem unes fotos i iniciem la baixada, tambe amb precaucio, fins arrivar altre cop al coll. Alla descansem una estona, mengem algu i deixem part del mateial(8 flautes, 4 cargols de gel, cintes expres, boudriers) pel dia que anem a pujar al Ramdung. Ens equipem amb els grampons i piolets i baixem la rampa de neu fins a la seva base on els amaguem sota uns rocs. Llavors desfem el cami fins a la tenda. En total unes 4 hores de pujar i 2 de baixar. La Nuria ens espera amb el sopar fet i celebrem tots junts el cim, aprofitant els ultims raig de llum.
21/nov/08
Descans al Ramdung BC (anar al llag gelat)
Aqui dalt el dia es curt, ens llevem a les 8:30 ja que fins llavors no toca el sol i hi fa forsa fred (a dins la tenda hem arrivat a temperatures de -15graus). A mes som 3 i la tenda es de 2 i 1/2 aixi que no estem gaire amples i durant la nit es forma molta condensacio en forma de gel, que cau sobre nostre a la minima que ens movem. La llum ens toca fins a les 4 de la tarda aixi que aquestes son les hores en que ens movem normalment. A partir de les 4 ens fiquem al cau i soritm nomes per lo indispensable.
No tenim clar el cami per anar als pics de la zona aixi que anem a investigar en la direccio que creiem es la bona per anar al Yalung La(coll de 5400m), recorrem tot el plato de sorra i travessem una zona de rocs per anar a parar a un llac gelat(es al.lucinant els sorolls que fa el gel!). Estem com sota un anfiteatre de roca que ens barra el pas i no veiem el coll per enlloc, en teoria arrivar al pas no ha de ser dificil pero des d'aqui arrivar a qualsevol punt de l'aresta significaria una escalada d'almenys 300m. Despres de fer unes fotos dicidim tornar a la tenda.
Al arrivar-hi tornem a mirar els mapes i veiem que el cami va per una altre banda, pero per fi l'hem trobat. Preparem el sopar i la maleta per a sortir l'anydema cap al Yalung La amb l'intensio de fer el Yalung Ri(5600m).
Aqui dalt el dia es curt, ens llevem a les 8:30 ja que fins llavors no toca el sol i hi fa forsa fred (a dins la tenda hem arrivat a temperatures de -15graus). A mes som 3 i la tenda es de 2 i 1/2 aixi que no estem gaire amples i durant la nit es forma molta condensacio en forma de gel, que cau sobre nostre a la minima que ens movem. La llum ens toca fins a les 4 de la tarda aixi que aquestes son les hores en que ens movem normalment. A partir de les 4 ens fiquem al cau i soritm nomes per lo indispensable.
No tenim clar el cami per anar als pics de la zona aixi que anem a investigar en la direccio que creiem es la bona per anar al Yalung La(coll de 5400m), recorrem tot el plato de sorra i travessem una zona de rocs per anar a parar a un llac gelat(es al.lucinant els sorolls que fa el gel!). Estem com sota un anfiteatre de roca que ens barra el pas i no veiem el coll per enlloc, en teoria arrivar al pas no ha de ser dificil pero des d'aqui arrivar a qualsevol punt de l'aresta significaria una escalada d'almenys 300m. Despres de fer unes fotos dicidim tornar a la tenda.
Al arrivar-hi tornem a mirar els mapes i veiem que el cami va per una altre banda, pero per fi l'hem trobat. Preparem el sopar i la maleta per a sortir l'anydema cap al Yalung La amb l'intensio de fer el Yalung Ri(5600m).
20/nov/08
Caminar: Na(4190m)-Yalung BC(4900m) (3h)
Per fi arriva el dia en que marxem cap al CB, el cel esta cere i tothom en te ganes. Nosaltres (Nuria, Genis,Kim) ens trobem molt be durant la pujada, pero un dels portejadors, en Wongshu, bomita a mitja pujada. Els altres dos riuen molt pero nosaltres no tenim gens clar de poder fer el pas (Tesi Lapcha La) ja que veiem que en Wongshu esta gens acostumat a caminar ni a l'alsada(mai ha fet de portejador). Despres de 3 hores de caminar arrivem a un plato polsegos, prop de 5000m d'alsada. Alla hi montem el campbase i ens disposem a passar-hi uns dies.
Per fi arriva el dia en que marxem cap al CB, el cel esta cere i tothom en te ganes. Nosaltres (Nuria, Genis,Kim) ens trobem molt be durant la pujada, pero un dels portejadors, en Wongshu, bomita a mitja pujada. Els altres dos riuen molt pero nosaltres no tenim gens clar de poder fer el pas (Tesi Lapcha La) ja que veiem que en Wongshu esta gens acostumat a caminar ni a l'alsada(mai ha fet de portejador). Despres de 3 hores de caminar arrivem a un plato polsegos, prop de 5000m d'alsada. Alla hi montem el campbase i ens disposem a passar-hi uns dies.
19/nov/08
Descans i dia d'aclimatacio a Na (mandra i nuvols).
L'intencio era pujar cap al campbase del Yalung Ri pero la Nuria no s'acavaba de torbar be. Al llevar-nos el cel estava mig enuvolat i feia una mica de fred, de manera que vam dicidir d'estar un dia descansant (i aclimatant) per Na. Vam anar a donar un vol pels voltants del poble i vam preparar les maletes per a sortir el dia seguent.
L'intencio era pujar cap al campbase del Yalung Ri pero la Nuria no s'acavaba de torbar be. Al llevar-nos el cel estava mig enuvolat i feia una mica de fred, de manera que vam dicidir d'estar un dia descansant (i aclimatant) per Na. Vam anar a donar un vol pels voltants del poble i vam preparar les maletes per a sortir el dia seguent.
18/nov/08
Caminar Bening-Na(4100m) (3h)
En aquesta part del cami la vall agafa la forma de les valls glaciars ja que adquireix la tipica forma de U. Les vistes son magnifiques ja que es poden veure un munt de pics d'entre 5000 i 7000m().El poble de Na es molt maco. Esta protegit (del vent i dels yaks) per una infinitat de murs de pedra seca (com tots els pobles de certa alsada del Nepal).
Com cada dia ens vam abansar als portejadors i al arrivar a Na en vam dirigir cap a l'unic lodge obert. Alla vam pactar el preu de dormir. Despres del riguros regateig vam acordar el preu de 150Rs/persona i vam demanar algu per a menjar. La sorpresa va ser quan van arrivar els nostres portejadors i despres de parlar amb els 2 nois propietaris del lodge ens van dir que el preu era de 1000Rs/persona i nit. Nosaltres no enteniem aquest canvi de preu tant sobtat i ens va semblar que els protejadors ens estaven estafant. Els hi vam fer saber que no estavem gens contents i en Dorje va agafar la maleta i va marxar avall. Na es un poble molt petit a mes de 4000m d'alsada, i en la epoca que hi hem anat la gent baixa a pobles on les condicions son menys ostil, pertant aquest era l'unc lodge obert en tot el poble. L'incertesa d'on dormiriem era gran. Vam mirar per unes cuantes cases fins que en vaig trobat una d'oberta, hi vaig entrar i la sorpresa va ser meva quan vaig veure en Dorje al costat de la noia de la casa. Li vaig demanar el preu de dormir i menjar a la dona, pero com que no ens enteniem gaire (nomes t'entenen quan els hi interesa) en Dorje va haver de fer d'interpret. (Ens sembla molt que volien que el seu menjar els hi sortis gratis, a costa nostre. Pero el tracte amb en Nima era que els hi donariem menjar nomes mentre no hi haguessin lodges(fent la travessa cap al Khumbu). Al final no ens va quedar mes remei que acceptar le seves condicions i quedar-nos en aquella casa. La dona ens mirava molt malament i no sabiem pas que li havien dit els portejadors. En fi va ser una arrivada a Na bastant "moguda".
En aquesta part del cami la vall agafa la forma de les valls glaciars ja que adquireix la tipica forma de U. Les vistes son magnifiques ja que es poden veure un munt de pics d'entre 5000 i 7000m().El poble de Na es molt maco. Esta protegit (del vent i dels yaks) per una infinitat de murs de pedra seca (com tots els pobles de certa alsada del Nepal).
Com cada dia ens vam abansar als portejadors i al arrivar a Na en vam dirigir cap a l'unic lodge obert. Alla vam pactar el preu de dormir. Despres del riguros regateig vam acordar el preu de 150Rs/persona i vam demanar algu per a menjar. La sorpresa va ser quan van arrivar els nostres portejadors i despres de parlar amb els 2 nois propietaris del lodge ens van dir que el preu era de 1000Rs/persona i nit. Nosaltres no enteniem aquest canvi de preu tant sobtat i ens va semblar que els protejadors ens estaven estafant. Els hi vam fer saber que no estavem gens contents i en Dorje va agafar la maleta i va marxar avall. Na es un poble molt petit a mes de 4000m d'alsada, i en la epoca que hi hem anat la gent baixa a pobles on les condicions son menys ostil, pertant aquest era l'unc lodge obert en tot el poble. L'incertesa d'on dormiriem era gran. Vam mirar per unes cuantes cases fins que en vaig trobat una d'oberta, hi vaig entrar i la sorpresa va ser meva quan vaig veure en Dorje al costat de la noia de la casa. Li vaig demanar el preu de dormir i menjar a la dona, pero com que no ens enteniem gaire (nomes t'entenen quan els hi interesa) en Dorje va haver de fer d'interpret. (Ens sembla molt que volien que el seu menjar els hi sortis gratis, a costa nostre. Pero el tracte amb en Nima era que els hi donariem menjar nomes mentre no hi haguessin lodges(fent la travessa cap al Khumbu). Al final no ens va quedar mes remei que acceptar le seves condicions i quedar-nos en aquella casa. La dona ens mirava molt malament i no sabiem pas que li havien dit els portejadors. En fi va ser una arrivada a Na bastant "moguda".
17/nov/08
Caminar: prop de Gyelche-Bening(3690m) (5h)
Aqui el paissatge ja comensa ser mes d'alta muntanya, els arbres ja hi son mes escassos mentre que els matolls hi dominen, i tens unes vistes magnifiques del Gauri Shankar.
Hem dormit al Meluntge View Lodge, on el propietari es en Nawang Tenzing Sherpa, que ha pujat 7 vegades a l'Everest, 7 al ChoOyu, i tambe ha fet el Manaslu i l'Ama d'ablam. En aquest poble sembla que tothom hagi fet l'Everest, el que menys uns quants cops.
Aqui el paissatge ja comensa ser mes d'alta muntanya, els arbres ja hi son mes escassos mentre que els matolls hi dominen, i tens unes vistes magnifiques del Gauri Shankar.
Hem dormit al Meluntge View Lodge, on el propietari es en Nawang Tenzing Sherpa, que ha pujat 7 vegades a l'Everest, 7 al ChoOyu, i tambe ha fet el Manaslu i l'Ama d'ablam. En aquest poble sembla que tothom hagi fet l'Everest, el que menys uns quants cops.
16/nov/08
Caminar Shimigaon-Gyleche (7h)
Dia de llarga caminada, en la que ens vam abansar als portejadors i llavors no sabiem si s'havien parat o havien agafat un altre cami pero finalment van arrivar. Despres de sopar vam anar a ballar amb la gent del poble, es curios ja que el vall es "semblant" a la sardana, en cercle i tots en una direccio, anar canviant el sentit de tant en tant i anar cantant de forma improvitzada. Vam dormir en una xabola.
Dia de llarga caminada, en la que ens vam abansar als portejadors i llavors no sabiem si s'havien parat o havien agafat un altre cami pero finalment van arrivar. Despres de sopar vam anar a ballar amb la gent del poble, es curios ja que el vall es "semblant" a la sardana, en cercle i tots en una direccio, anar canviant el sentit de tant en tant i anar cantant de forma improvitzada. Vam dormir en una xabola.
15/nov/08
Caminar Jagat-Simigaon (5h)
El cami no te res a veure amb el del primer dia. Estan construint una carretera a la vall i el cami desapareix per convertir-se en un kaos de rocs, amb gent treballant precariament penjats en pendents inestables fent caure pedres inmenses amb palanques i martells neuatics. Abans de passar per sota millor d'estar segur de que t'han vist ja que els rocs cauen continuament. Mes endavant, quant ens pensem que la cosa es tranquilitza decidim parar a menjar algu en una petita casa de te pero abans de que poguem demanar algu veiem uns militars que venen corrent en la nostra direccio. Quan arriven a on som ens diuen que hem de marxar urgentment perque estan apunt de comensar le explosions i en aquell lloc hi ha perill de caiguda de pedres. Nosaltres agafem les maletes rapidament i continuem la ruta afanyant-nos una estona fins a sentir-nos en lloc segur. Deu ni do quines explosions, allo semblava la guerra. El soroll rebotava dins la vall i semblava que hagues de baixar tot. Els roc, de totes mides, baixaven massa aporp de la casa de te on estavem feia uns minuts. Nosaltres no enteniem com no desallotjaven tota la zona, ja que la gent de la casa de te hi eren dins! Definitivament al Nepal no existerixen les normes de seguretat. Nosaltres ens ho miravem desde l'altre canto de la vall, flipant amb els projectes faraonics que es proposen aqui al Nepal ja que fan una carretera al mig d'una vessant de 1000m, quasi vertical. Les obres poden durar 10 anys o mes o sigui que aixo es converteix en la vida cuotidiana de la gent i d'animals no n'hi deuen quedar gaires per alla aprop.
Tot seguit el cami pujava per la vessant de la dreta de la vall seguint un cami empedrat, que formava una infinitat d'escales dins arrivar a Simigaon. Poble d'etnia sherpa on vam dormir en un lodge on hi havia 2 dones grans, molt simpatiques. Les rastes d'en Genis els hi va fer molta gracia i li deien Yeti. Van estar hores rient i prenent chang (es un alchol fet d'arros, a la muntanya la gent veu mes chang que no menja).
El cami no te res a veure amb el del primer dia. Estan construint una carretera a la vall i el cami desapareix per convertir-se en un kaos de rocs, amb gent treballant precariament penjats en pendents inestables fent caure pedres inmenses amb palanques i martells neuatics. Abans de passar per sota millor d'estar segur de que t'han vist ja que els rocs cauen continuament. Mes endavant, quant ens pensem que la cosa es tranquilitza decidim parar a menjar algu en una petita casa de te pero abans de que poguem demanar algu veiem uns militars que venen corrent en la nostra direccio. Quan arriven a on som ens diuen que hem de marxar urgentment perque estan apunt de comensar le explosions i en aquell lloc hi ha perill de caiguda de pedres. Nosaltres agafem les maletes rapidament i continuem la ruta afanyant-nos una estona fins a sentir-nos en lloc segur. Deu ni do quines explosions, allo semblava la guerra. El soroll rebotava dins la vall i semblava que hagues de baixar tot. Els roc, de totes mides, baixaven massa aporp de la casa de te on estavem feia uns minuts. Nosaltres no enteniem com no desallotjaven tota la zona, ja que la gent de la casa de te hi eren dins! Definitivament al Nepal no existerixen les normes de seguretat. Nosaltres ens ho miravem desde l'altre canto de la vall, flipant amb els projectes faraonics que es proposen aqui al Nepal ja que fan una carretera al mig d'una vessant de 1000m, quasi vertical. Les obres poden durar 10 anys o mes o sigui que aixo es converteix en la vida cuotidiana de la gent i d'animals no n'hi deuen quedar gaires per alla aprop.
Tot seguit el cami pujava per la vessant de la dreta de la vall seguint un cami empedrat, que formava una infinitat d'escales dins arrivar a Simigaon. Poble d'etnia sherpa on vam dormir en un lodge on hi havia 2 dones grans, molt simpatiques. Les rastes d'en Genis els hi va fer molta gracia i li deien Yeti. Van estar hores rient i prenent chang (es un alchol fet d'arros, a la muntanya la gent veu mes chang que no menja).
14/nov/08
Caminar de Shigati-Jagat (5h)
1er dia de caminar.
Sortim la Nuria, en Genis i en Kim, amb els 4 portejadors(Dorje, Whongshu, Pasang, Shankar) en direccio a Jagat. El cami es bo i al cap de 5 hores de caminar arribam a Jagat. En Pasang en ensenya a dir "anem,anem" en llengua sherpa, es diu "zom, zom". Durant molts dies, uns 50, no hem parat de repetir aquestes paraules.
1er dia de caminar.
Sortim la Nuria, en Genis i en Kim, amb els 4 portejadors(Dorje, Whongshu, Pasang, Shankar) en direccio a Jagat. El cami es bo i al cap de 5 hores de caminar arribam a Jagat. En Pasang en ensenya a dir "anem,anem" en llengua sherpa, es diu "zom, zom". Durant molts dies, uns 50, no hem parat de repetir aquestes paraules.
13/nov/08
Bus fins a Shigati.
Per a fi arrivem al poble on inicarem el trekking pel Rolwaling.
Dicidim dedicar el dia a preparar les maletes i petates.
El dia de marxar de KTM vam ensenyar els petates als portejadors i els hi vam demanar explicitament si creien que els podien dur i van dir que no hi havia problema pero al arrivar al punt d'inici del trek ja no ho veien tant clar i ens van demanar si podiem llogar un 4rt protejador. Hi vam accedir ja que no teiem gaires mes opcions. El 4rt portejador es un nepali que viu a Shigati i es diu Shankar.
Vam quedar-nos a dormir a Shigati. L'home del lodge anava fent el pallaso pero ens volia treure tants diners com pogues. Ens va dir que mataria un pollastre i ens el menjariem per a sopar pero quan vam tenir el plat a taula vam veure que allo era una sopa d'ossos i la carn te l'havies d'imaginar. Pero despres alhora de pagar la factura pujava massa aixi que vam marxar d'alla forsa descontents. Encara no ho saviem pero aquesta seria la tonica en tot el Rolwaling ja que al no haver-hi carta de menu s'ha de negociar cada cosa que compres ja que si demanes el preu despres de menjar o dormir el preu puja de manera desorbitada.
Per a fi arrivem al poble on inicarem el trekking pel Rolwaling.
Dicidim dedicar el dia a preparar les maletes i petates.
El dia de marxar de KTM vam ensenyar els petates als portejadors i els hi vam demanar explicitament si creien que els podien dur i van dir que no hi havia problema pero al arrivar al punt d'inici del trek ja no ho veien tant clar i ens van demanar si podiem llogar un 4rt protejador. Hi vam accedir ja que no teiem gaires mes opcions. El 4rt portejador es un nepali que viu a Shigati i es diu Shankar.
Vam quedar-nos a dormir a Shigati. L'home del lodge anava fent el pallaso pero ens volia treure tants diners com pogues. Ens va dir que mataria un pollastre i ens el menjariem per a sopar pero quan vam tenir el plat a taula vam veure que allo era una sopa d'ossos i la carn te l'havies d'imaginar. Pero despres alhora de pagar la factura pujava massa aixi que vam marxar d'alla forsa descontents. Encara no ho saviem pero aquesta seria la tonica en tot el Rolwaling ja que al no haver-hi carta de menu s'ha de negociar cada cosa que compres ja que si demanes el preu despres de menjar o dormir el preu puja de manera desorbitada.
12/nov/08
Bus KTM-carretera
Primer contacte amb els nostres portejadors: Dorje, Whongshu, Pasang.
El trajecte en bus es agotador, si tot va be son unes 10 hores encabut en una llauna de tonyina, pero sovint hi ha sorpreses...
Haviem d'arrivar a Charikot, des d'on haviem de sortir caminant pero al Nepal les coses van al seu ritme i per pressa que tinguis no aniras mes rapid.
En el cami de Charikot vam trobar la carretera tallada, primerament no saviem per que pero al demanar-ho la gent ens va dir que hi havia hagut un accident entre un bus i motorista local. Pensavem que potser hi hauria hagut mes ferits ja que al cap d'una bona estona encara continuava tallada pero anaven arrivant cotxes plens de policies(amb metralletes, armilles i cascos) aixi que ens vam quedar amb el dubte del que passava. La gent baixava dels busos, anaven a menjar en alguna paradeta de prop de la carretera, o compraven menjar alla mateix, ja que es va organitzar rapidament un mercadet a la carretera (la gent local aprofita per a vendre els seus productes, sobretot fruita. Al cap d'unes hores mes vam tornar a demanar que passava i ens van dir que la gent local estaven molt empipats per la mort del motorista i havien tallat la carretera i que la policia havia vingut a posar pau. M'entrestant nosaltres haviem d'estar al sostre del bus per a vigilar els petates i maletes perque ningu ens els robes(ja que els nostres portejadors no vigilaven res). Al final no vam poder arribar al desti i vam de fer nit a un poble per esperar que se solucionesin els problemes.El dia seguent faltaven coses de les maletes (altaveus, frontal den Pasang i alguns cosa mes), mira que vam vigilar pero no n'hi va haver prou. A dins e bus hi va molta gent, de manera que si portes una maleta grossa l'has de deixar al sostre del bus, juntament amb una multitud de gent que puja i baixa continuament. Pertant es quasi impossible tenir-la controlada. Encara sort que no ens van agafar res esscencial per a poder seguir amb els plans.
Primer contacte amb els nostres portejadors: Dorje, Whongshu, Pasang.
El trajecte en bus es agotador, si tot va be son unes 10 hores encabut en una llauna de tonyina, pero sovint hi ha sorpreses...
Haviem d'arrivar a Charikot, des d'on haviem de sortir caminant pero al Nepal les coses van al seu ritme i per pressa que tinguis no aniras mes rapid.
En el cami de Charikot vam trobar la carretera tallada, primerament no saviem per que pero al demanar-ho la gent ens va dir que hi havia hagut un accident entre un bus i motorista local. Pensavem que potser hi hauria hagut mes ferits ja que al cap d'una bona estona encara continuava tallada pero anaven arrivant cotxes plens de policies(amb metralletes, armilles i cascos) aixi que ens vam quedar amb el dubte del que passava. La gent baixava dels busos, anaven a menjar en alguna paradeta de prop de la carretera, o compraven menjar alla mateix, ja que es va organitzar rapidament un mercadet a la carretera (la gent local aprofita per a vendre els seus productes, sobretot fruita. Al cap d'unes hores mes vam tornar a demanar que passava i ens van dir que la gent local estaven molt empipats per la mort del motorista i havien tallat la carretera i que la policia havia vingut a posar pau. M'entrestant nosaltres haviem d'estar al sostre del bus per a vigilar els petates i maletes perque ningu ens els robes(ja que els nostres portejadors no vigilaven res). Al final no vam poder arribar al desti i vam de fer nit a un poble per esperar que se solucionesin els problemes.El dia seguent faltaven coses de les maletes (altaveus, frontal den Pasang i alguns cosa mes), mira que vam vigilar pero no n'hi va haver prou. A dins e bus hi va molta gent, de manera que si portes una maleta grossa l'has de deixar al sostre del bus, juntament amb una multitud de gent que puja i baixa continuament. Pertant es quasi impossible tenir-la controlada. Encara sort que no ens van agafar res esscencial per a poder seguir amb els plans.
dimarts, 4 de novembre del 2008
Langtang-Gosaikund-Helambu
Langtang-Gosaikund-Helambu
22/oct/08
Em vaig llevar a les 5 per estar a les 6 a l'estacio de bus. Alla havia comprar el tiquet per anar fins a Syabrubensi pero resulta que no hi havia lloc en l'autobus que hi anava directe, de manera que vaig haver de comprar el billet per anar a Tirsuli Bazar. Em van dir que un cop alla podria comprar un altre billet per anar fins a Syabrubensi.
L'autocar es va parar en cert poble, al cap d'unes 3 hores de sortir de KTM, i la gent de l'autobus em va dir que havia de baixar en aquest punt, jo no ho vaig veure clar pero de totes maneres vaig baixar.
Vaig comensar a demanar a la gent a on podia comprar un billet per anar a Syabrubensi i uns nanos em van dir que havia d'anar al poble del costat per a comprar el billet.
Tenien una moto i em van dir que m'hi portaven. Jo no les tenia totes pero hi vaig accedir. Vam pujar a la moto els 2 nanos i jo amb la maleta d'almenys 10kg., i vam comensar a anar cap al poble del costat (suposo). Llavors de sobte la moto es va parar a mitja carretera. Jo ja no sabia gaire que pensar (he acabat pansant que va ser una sort).
Vam tornar tots junts al lloc on m'havia deixat el primer bus i li vaig demanar a altre gent on podia comprar el billet cap a Syabru. Llavors un home em va dir que el bus que anava a Syabru estava just darrera meu i que valia 200 Rs. Llavors ja em vaig veure salvat, li vaig pagar i em vaig disposar a entrar al bus pero quan vaig mirar dins l'autobus vaig veure clar que no hi cavia ni una agulla. L'unica opcio era anar sobre el bus.
En principi em va fer gracia pero al cap d'una estona em pensava que no ho podria suportar, m'esperava un viatge sobre cami de carro d'unes 6 hores, en ple sol, i amb el bus cada cop ms carregat. Com que a dins no hi cabia ningu mes, tota la gent que volia pujar (que era molta al llarg del cami) havien d'anar a dalt (sobre el sostre hi havien els equipatgs de la gent lligats amb bagues i la gent havia d'anar a sobre dels equipatges).
Els cables de la llum et passaven rascant el cap (esta calculat que sobri 1 mm, si t'ajups). Era l'unic turista que anava al sostre. Al cap d'una estona jo els hi deia a la gent "We'll die" mig en broma. Pero mes amunt venien les esllavissades i alla vaig agrair d'anar a dalt ja que en mes d'un punt semblava que l'autocar se n'havia d'anar barranc avall, i jo ja tenia pensat com saltar per salvar-me.
Al cap de 6 terribles hores vam arribar a Dunche on hi ha un control de policia. Alla vaig pagar les 1000Rs per entrar el parc natural i vaig tornar a pujar al bus que ens deixava, al cap d'un hora mes a Syabrubensi.
Alla vaig dormir en un lodge, on vaig trobar a un california i a un frances que portaven 1 mes voltant per alla, per la zona Tamang.
23/oct/08 (pujada 1000m)
Vaig comensar la caminada pel Langtang.
Vaig decidir agafar el cami que guanya rapid desnivell, tot i que no es el mes habitual. Aixi que vaig anar cap a Khangjung i Sherpagaon. Unes 5 hores de caminar i uns 1000m de desnivell. La vaig ensertar perque el cami era molt maco i molt mes tranquil que el que puja seguint el riu.
24/oct/08 (pujada 1000m )
Llarga pujada a traves de la vall del Langtang fins a Langtang Gomba, on hi vaig arribar al vespre enmig d'una nuvolada. Vaig dormir al Tibetan Family Lodge, que es den Pema i la seva familia. Jo volia fer algu pic que necessita permis pero no volia dir-ho de bones a primeres pero en Pema m'ho va proposar directament dient-me que si hi anava amb ell no hi havia cap problema. Jo no ho tenia clar i li vaig dir que m'ho havia de pensar. Al vespre hi vaig reflexionar i vaig dicidir que li diria que si, pero que no li diria que volia anar a fer el Yala peak fins al cap de 2 dies.
Quan em vaig posar a dormir vaig comensar a sentir sorolls prop de l'habitacio. Al cap d'una estona vaig veure en Pema que sortia cridant per espantar alguna cosa. Per molt que pensava no s'em acudia quina bestia podia fer aquell soroll, aixi que em vaig quedar una mica intranquil. L'anydema al mati li vaig dir mitj en broma a en Pema a veure si a la nit havia vingut el Yeti. Va riure molt i em va explicar que hi havia 2 yaks baratllant-se al voltant de la petita casa i que ell tenia por que li xafesin algu.
25/oct/08 (pujada 1100m ; baixada 600m)
Vam sortir de Langtang Gomba amb en Pema, al cap de 2 hores erem a Kyanging Gompa(3700m). No li vaig deixar carregar res del meu material, en cap dels dies de caminar, ja que crec que aixi aclimatare millor, i li vaig dir que mentre pugues ho portaria jo i si no podia li passaria algu de pes. Vam agafar una habitacio al Mountain View Lodge, on vaig deixar el material que no feia falta, i vam anar a fer el Kyanjin Ri (4500m), vam trigar prop d'1h i mitja en arribar al cim. Com que era la tarda estava forsa tapat pero de totes maneres el paisatge es impressionant. Llavors vam baixar tranquilament a dormir a Kyanjin Gompa.
26/oct/08 (pujada 1500m ; baixada 1500m)
Pujada al Tsergo Ri (5000m), vam trigar unes 3h i mitja a fer una pujada de 15000m. El panorama des del cim del Tsergo es magnific. Tens pics impressionants a la vista en els 360 graus. Pots veure>Langtang Lirug, Kymjung, Yala Peak, Dorje Lhakpa, Langshisha Ri, Gangchempo i Naya Kanga. Mente erem al cim li vaig dir que l'anydema volia anar a fer el Yala Peak i en Pema em va dir que no hi havia cap problema aixi que vam acordar que descansariem 1 dia a Kyanjin Gompa i llavors aniriem a fer el Yala Peak amb un dia (unes 10 hores de caminar sense parar). En Pema sempre ho havia fet parant a dormir a mig camir pero va dir que ell i jo ho podiem fer d'aquesta manera. Vam estar mes de 3 hores al cim i llavors vam vaixar a dormir a Kyanjin Gompa, amb el pacte que no diriem on anavem a ningu.
A la nit em ve en Pema i em diu que m'ha de dir una cosa. Resulta que un seu amic havia trobat un israelita que pagaba 3500Rs/dia per anar a fer el Yala Peak, mentre que jo en pagava 1000Rs/dia, de manera que van dicidir d'anar els 4 junts. Jo preferia fer-ho a la nostre manera pero com que en Pema hi guanyava mes diners hi vaig accedir. D'aquesta manera no hi havia dia de descans pero jo em sentia fort per a fer-ho. Pero els hi vaig dir molt clar que jo anava amunt segur (perque vaig veure que aquest noi no feia mai muntanya i no estava preparat en absolut per a pujar el Yala peak). En Pema em va dir que OK aixi que vam quedar amb aixo.
27/oct/08 (pujada 1300m; 5h)
Em vaig llevar a les 5 del mati, vaig anar a la cuina per acabar d'agafar el menjar que ens feien per endur-nos a fer el peak. Llavors vam reunir-nos amb l'israelita que no volia dir on anava i es pensava que jo no sabia res ni anava a fer el Yala peak. Vam quedar que ens trobariem passat el riu, i l'israelita ja va estar apunt de caure al riu. Llavors van venir el Pema i el seu amic i vam anar cap a Yala Kharka (4700m) on va dormir. "Kharka vol dir cabanya de cuidadors de yaks". La veritat es que al marxar el sol hi fa molt fred i nomes hi ha merda de yak per a cremar, pero el lloc es maco i les vistes son fenomenals. Vam fer menjar i ens vam disposar a intentar dormir.
El Pema i el seu amic duien nomes un sac i es van ficar dins la tenda, que vam parar dins la cabanya. I l'israelita i jo dormiem dins la cabanya, sobre una petita esterilla.
Jo em vaig ficar tota la roba, llavors em vaig ficar dins el sac i els peus dins la motxilla per intentar minimitzar el fred (en aquest moments m'arrepentia de no portar el sac Galvez, que sempre ens ha anat tant be) i passar les hores intentant descansar.
Al cap d'una estona vaig sentir l'israelita que deia que tenia mal d'alsada. L'hi vaig donar un paracetamol pero el seu maldecap anava a mes i van dicidir baixar. Pero el seu guia volia que baixesim tots 4 cap avall. Jo vaig dir que de cap manera i que si m'explicaven be el cami ja hi aniria sol pero en Pema va dir que es quedava amb mi (vaig estar molt content de que es quedes). Pero havien de baixar per un cami on mes val no caure durant unes 4 o 5 hores, en plena nit, trobant-se malament, i a mes eren 2 i nomes tenien 1 frontal; jo en tenia 2 per si 1 no funciona i li volia deixar amb en Pema per anar cap al cim pero davant aquesta situacio vaig decidir deixar-li a l'amic den Pema per a poder baixar.
28/oct/08 (pujada:700m ; baixada: 2000m)
A les 3:30 de la nit ja no podia aguantar mes el fred i vaig dicidir llevar-me i cremar tot lo que trobes mentre esperava l'hora de sortir. A les 4 es va llevar en Pema i despres de menjar algu vam sortir de la kharka en direccio al Yala peak, pero era plena nit, no hi havia lluna i nomes teniem un frontal. Haviem d'anar de nit ja que hi ha molta gent que puja al Tsergo Ri i des d'alla et poden veure a l'ultima part de la pujada del Yala peak.
Vam caminar una estona cap amunt i no es veia res. No teniem cap mes opcio que esperar alla que comenses a haver-hi llum, pero eren les 4:30 del mati i fins a les 5:30 no comensa a haver-hi una mica de llum, aixi que ens esperava 1 hora d'esperar en plena foscor, a 5000m, i amb un fred que pelava.
Ens vam acorrocar en una petita depressio del terreny i vam esperar una estona que es va fer molt llarga. Quan va comensar a haver-hi una mica de llum vam proseguir el cami, de mica en mica per a no perdre la trassa. Al cap d'un parell d'hores de pujar en Pema em va dir que tenia mal de cap degut al fred i vam quedar que aniria un tros avall i m'esperaria on li toques el sol.
Em sentia prou fort i tenia el gran alicient de veure de costat a costat el ShishaPagma.
En aquest punt el cami fa una baixada d'uns 50 o 100 metres, atrabessar una tertera d'uns 200 de desnivell i pujar una aresta (grimpada facil) durant uns 400m. Em vaig afanyar a pujar ja que no volia que em veiguessin desde el Tergo Ri. En Nima m'havia dit que llogues els grampons a Kyanjin Gompa pero em pensava que no em farien falta i no els vaig llogar, quin fallo!!!. Quan ja veia el cim a tocar el cami facil anava cap a unes repises gelades, jo tenia un piolet pero sense grampons no podia pas fer filigranes aixi que vaig continuar per la roca, fent petites grimpades i petits flanquejos (pensava que encara que no pogues arrivar al cim potser podia arrivar a l'aresta per a poder veure el ShishaPagma). Pero vaig arribar a un punt, a 5400m, en que havia de triar rampa de gel o roca descomposta i vaig pensar que potser podia pujar pero que no veia gens clara la baixada en aquest punt aixi que molt cansat i una forsa desepcionat vaig comensar el descens, tambe amb presa ja que tenia por de que em veigues algun grup.
Finalment vaig arribar on m'esperava en Pema. Estava content de trobar-me be pero molt desepcionat ja que m'havia esforsat molt i per molt poc no havia vist el Shisha, i li vaig dir amb en Pema que l'havia de veure. Ell em va dir que hi havia un lloc alla aprop on es veia i vam dicidir d'anar-hi. Per fi el vaig poder veure, encara que nomes parcialment, pero jo vaig estar molt content i la desepcio inicial va quedar reduida en part.
Ens vam estar una estona descanant, menjant i fent alguna foto i llavors ens vam disposar a tornar a Yala Kharka. Ens esperava una llarga baixada ja que vam anar primer fins a Yala Kharka (4700m), seguidament fins a Kyanjin Gompa (3700m) i despres de menjar i veure una mica fins a Langtang Gompa (3400m), aixi que van ser uns 2000m de baixada. Vam arribar molt cansats pero contents de no haver de passar mes fred, aquell vespre vaig menjar com un llop i vaig dormir com un angel.
29/oct/08
Dia de descans a casa de la familia d'en Pema (Langtang Gompa: Tibetan Family Lodge).
Durant aquests dies tambe he apres algunes paraules en tibeta, cosa que m'ha fet molta il.lusio, i a la gent tibetana tambe:
-Hola = Teisidele
-Yabudu = es molt maco ; Yabu yabudu = es molt molt maco (el paisatge)
-Shimbudu = es molt bo (el menjar)
-Nye ro = nosaltres som amics
-Orche = gracies
I alguna cosa mes( com per exemple:com es va cap a ...., com de lluny es ....., pero no gaire mes.
Aquest dia vaig menjar com 3 o 4 persones, la gana no s'em acabava.
Em van regalar una bufanda tipica del Langtang (Galpande) que van fer per a mi mentre erem a la muntanya, i un collaret tibeta (que em van dir expressament que era per la meva mare), i que consta de 3 peces, 2 "churu" i al mig un "zii" que es molt antic i que ve del tibet. Vaig estar molt content pels regals i pels bons dies que vaig passar alla.
Em vaig endur com a record el ganivet tradicional tibeta (Kapti) ja que en Pema m'el venia pel preu que ell l'havia comprat que es molt mes varat del que jo podia trobar. Tambe vaig comprar 2 Kg de formatge, un per a la familia den Pema i un altre per endur-me en la ruta cap a Gosiakung i Helambu.
30/oct/08
Llarga baixada, a llarg de tota la vall del Langtang, desde Langtang Gompa(3400m) fins a Thulo Syabru(2400m). Em pensava que tot era baixada pero em vaig trobar que havia de baixar fins a 2000m i llavors pujar uns 400m de desnivell. Vaig arribar molt cansat a Thulo Syabru i no sabia a quin Lodge entrar aixi que em vaig dicidir per un cualsevol. L'unic problema era que la dona estva ben constipada i no parava de fer estosecs i estornuts, a mes era molt pesada i no parava de xerrar ni un minut, demanant que li fes un "Sponsor"(600 euos/any) i intentant desacreditar la familia den Pema.
31/oct/08
Em vaig llevar amb la sensacio que estava mig refredat pero no em sentia del tot malament i vaig pensar que si pujava metres em sentiria millor, aixi que vaig dicidir continuar cap a Goisakund.
Larga pujada, d'uns 1500m de desnivell, desde Thulo Syabru(2400m) fins a Laurebina Yak(4000m ).
Vaig dormir al Maya Hotel and Lodge.
No em notava malament pero tampoc del tot be, pero no tenia ni mal de cap ni cap dels altres signes de mal d'alsada, aixi que tenia clar de continuar.
01/nov/08 (pujada 600m ; baixada 200m)
De Laurebian Yak(4000m) fins a Gosiakund(4400m), poc tros pero aqui em sentia molt cansat.
Aqui tenia un problema ja que tenia poques rupies i veia que no en tindria prou per arribar a KTM. Els hi vaig explicar amb la gent que estava alla pensant que algun turista m'en deixaria pero els turistes no van dir res, i en canvia va sortir un nepali que em va canviar un travel de 50 euros (tot i que no tenia clar de poder cobrar-lo). Aixo em va donar la tranquilitat de no haver de correr pels diners. Vaig quedar amb l'home d'alla que l'anydema aniriem junts a fer el Suria peak (5100m). Vaig pujar fins a un petit pic de 4600m, que esta molt aprop de Gosiakund i te unes vistes esplendides, i em vaig esperar unes 2 o 3 hores alla dalt. Llavors vaig baixar cap a Gosiakund altre vegada, i un cop alla vaig menjar algu. Aqui entre l'altura, el fred i el constipat no em trobava gaire be, aixi que em vaig prendre un Parazetamol i al cap d'una estona em vaig sentir mes be. Els ha vaig dir que no em trovaba be per si la cosa empitjorava durant la nit. A la nit no vaig descansar gaire pero tampoc va anar a pitjor aixi que vaig pensar que el millor era deixar estar lo del Suria peak i baixar a cotes inferiors, pero no volia tornar pel mateix cami i em feia molta mandra haver de fer 10 hores d'autobus. Per aixo vaig dicidir passar el coll:Laurebiana La(4600m) i baixar per Helambu, aixi almenys veuria una altre zona. A Gosiakund hi havia un noi d'eslovaquia, anomenat Matei, que anva sol i va dir que podiem anar junts, ell havia de tornar rapid a KTM ja que els seus amics l'esperaven per agafar l'avio cap a Lukla, i com que a mi tambe m'interessava d'anar rapid vam dicidir de compartir el cami.
02/nov/08 (pujada 500m ; baixada 1500m) (5h)
Gosiakund(4400m) - Laurebian La(4600m) - Gopte (3430m)
Unes 5 hores de caminar, molt cansat(notant el constipat), pero el fet d'estar caminant i baixar d'altura, juntament amb les sopes d'all, els tes de gingebre, i els 3,2L de te que ens vam veure per a sopar van ajudar a guanyar el maleit constipat. Vam sopar i dormir el Menda Hotel n Lodge, que es d'uns nois mots simpatics que em van ensenyar a fer pa tibeta i altres variants (ja tinc ganes de provar de fer-ne ja que es molt facil i molt bo).
A la nit em vaig sentir una mica tapat pero al l'anydema mati ja em sentia millor.
03/nov/08 (pujar 500m ; baixar 1650m) (8h)
Gopte(3430m) - Tharepati - Gul Bhanjang(2140m)
Llarga "baixada", acompanyat de'n Matei. El recorregut tota l'estona va fer pujades i baixades i no hi ha manera de perdre desnivell. Pero el cami es molt maco ja que al anar perdent cota el paisatge va canviant, desde terreny "alpi", passant per boscs de rododendre i bambu, fins a selva tropical (amb monos incluits).
04/nov/08 (pujada: 1000m ; baixada: 1600m) (8h)
Gul Bhanjang(2140m) - Sundarijal(1600m)
Aquest recorregut, segons el llibre es fa en 2 dies(6-7h/dia), pero nosaltres (Quim i matei) teniem presa per arribar a KTM i el voliem fer en un. Ens voliem llevar pero no va ser possible, el cansament de tants dies sense parar el comensava a notar i vam sortir una hora mes tard del previst. No teniem clar de poder-hi arribar aixi que vam afanyar-nos durant unes 4 h. i llavors vam veure que haviem abansat forsa i que segur que arribavem be, pertant ens ho vam agafar mes amb calma. Els genolls feia estona que es queixaven, i els tormells, i l'esquena,etc.. Pero per fi haviem arribat a Sundarijal, que esta a 7 Km. de KTM. Al acostar-te a KTM veus un canvi, en general a pitjor en tots els sentits, aixi que nomes arribar vam pactar de pagar 500Rs pel taxi que ens duria a Thamel, vam pujar-hi i al cap d'una hora ja hi erem. Per fi!! Molt cansats pero molt contents. En Matei va trobar els seus amics pel carrer, ens vam despedir i tot seguit vaig anar a trucar a casa. La seguent missio era trobar en Genis i la Nuria aixi que vaig mirar a Internet per a localitzar-los, no va ser possible el mateix dia aixi que vaig buscar un Lodge per a passar-hi la nit.
05/nov/08
dia a KTM
Actualitzar el blog(penjar fotos),
Dia en que ens trobem amb en Genis i la Nuria, i tambe amb en Marti i la Sira.
Ens expliquem les aventures i ens despedim d'ells ja que marxen cap a la India altre vegada.
06,07,08/nov/08
Retrobada, descans i preparacio del nou plan.
Sembla que anirem cap al Khumbu, ja que no volem agafar avio (almenys per ara), i ens sembla que aqui hi podrem fer una mica de tot (trek, pics). En principi intentarem enviar material a Lukla i nosatres hi anirem caminant (uns 7-8 dies). Llavors anirem cap a Gokyo, estarem uns dies per alla fent el que poguem i tornarem prop de Lukla a descansar algun dia. Llavors volem passar cap al Rolwaling per un coll forsa elevat( Tesi Lapche La, 5700m) i intentar escalar alguna de les muntanyes que trobem per alla. Avui hem d'anar a parlar amb en Kami/Nima per a que ens donin les indicacions pertinents i solucionar alguns dubtes que tenim.
Suposem que tota la volta ens pot tenir ocupats durant mes o menys 1 mes.
dilluns, 20 d’octubre del 2008
Noves fotos al Picasa
Per a fi he trobat un lloc (CyberCafe) on he aconseguit penjar algunes fotos al picasa.
He hagut de reduit la seva definicio perque ocupen molt pero em penso que es veuen be.
Espero que des d'aquest lloc (a KTM) podre anar penjant les noves fotos.
Hi he afegit comentaris perque em sembla que aixi tenen mes sentit.
Espero que us agradin.
dissabte, 18 d’octubre del 2008
Pike peak
Ha sigut una gran expriencia!!
11/oct/08
Primer de tot l'anada a Jiri amb ''nepali bus'', ple a rebosar, durant unes 11 o 12 hores, per una carretera revirada i pena de bots. Pero be, al final s'arriva.
Vaig fer nit a Jiri Bazar (em sembla que cansen mes els dies de bus que els de caminar).
Vaig fer nit a Jiri Bazar (em sembla que cansen mes els dies de bus que els de caminar).
12/oct/08
Primer dia de caminar. En principi en Nima m'havia aconsellat que anes fins a Shivalaya(1810m), unes 3 o 4 hores, pero al arrivar-hi no em va acabar de fer el pes i al sentir-me amb forces vaig dicidir arrivar a Deurali (2770m), una forta pujada de casi 1000m de desnivell.
Pero va ser una gran pensada, la recompensa va ser gran: Un lloc fenomenal, amb grans vistes , i a una alsada considerable (aixo m'interessa per aclimatar-me). Aixo si les cames ja deien prou als ultims metres de la llarga pujada.
Pero va ser una gran pensada, la recompensa va ser gran: Un lloc fenomenal, amb grans vistes , i a una alsada considerable (aixo m'interessa per aclimatar-me). Aixo si les cames ja deien prou als ultims metres de la llarga pujada.
13/oct/08
Despres d'haver dormit i menjat les coses ja es veuen d'un altre color.
Ara em tocava uns llarga baixada, tambe d'uns 1000m, passant per Bhandar i Tharo Khola. No hi va haver problema, tot i que ''no vaig agafar el cami mes curt''(vaig fer una bolta de collons).
Fins aqui el cami esta molt marcat i s'hi troba molta gent(turistes i nepalis), ja que esta dins la antiga ruta d'aproximacio al CB Everest. Pero d'aqui endavant la cosa canvia (a millor), ja que surto d'aquesta ruta i cada vegada, els pobles son mes petits i aillats. Alhora m'endinso en zones habitades per tibetans, cosa que em fa molta il.lusio. Pero per altre banda el cami no es clar(al Nepal no hi ha cartells que indiquin direccions) i la muntanya que he de pujar esta coberta per vegetacio abundant(ells en deien jungle). Aqui ja em vaig perdre una mica, pero llavors la solucio es demanar a la gent. Vaig demanar-li a un home(Shivi) i em va indicar cap a una direccio. Al cap d'una estona, i mirant al mapa, vaig pensar que no podia ser i vaig tornar enderrera. Al tornar-me a veure va flipar. Vaig anar fins a on era per demanar-hi una altre vegada, i em va oferir una fruita que tenen al Nepal(molt refrescant). Despres em va acompanyar un tros del cami, fins a Kaphlechur, i alla em va dur a casa una parents. Mentre el seguia em va dir unes paraules que jo no entenia i em pensava que eres pregaries, pero jo les anava repetint, i resulta que m'estava ensenyant com dir: Com es va cap a Pike: ''Pike dane bato katoho''. Aixi que aquestes son les primeres paraules, despres de ''Dhanebat''que vol dir gracies. A casa den Raju, en Dambar i la seva familia; una gent molt maca que em van acollir mo0lt be. Van flipar perque anava sol (no havien vist mai un turista anant sol), tothom, a tot arreu em deien si volia porter o guia pero jo sempre deia que no). Vaig sopar amb ells i vaig dormir a casa seva.
Despres d'haver dormit i menjat les coses ja es veuen d'un altre color.
Ara em tocava uns llarga baixada, tambe d'uns 1000m, passant per Bhandar i Tharo Khola. No hi va haver problema, tot i que ''no vaig agafar el cami mes curt''(vaig fer una bolta de collons).
Fins aqui el cami esta molt marcat i s'hi troba molta gent(turistes i nepalis), ja que esta dins la antiga ruta d'aproximacio al CB Everest. Pero d'aqui endavant la cosa canvia (a millor), ja que surto d'aquesta ruta i cada vegada, els pobles son mes petits i aillats. Alhora m'endinso en zones habitades per tibetans, cosa que em fa molta il.lusio. Pero per altre banda el cami no es clar(al Nepal no hi ha cartells que indiquin direccions) i la muntanya que he de pujar esta coberta per vegetacio abundant(ells en deien jungle). Aqui ja em vaig perdre una mica, pero llavors la solucio es demanar a la gent. Vaig demanar-li a un home(Shivi) i em va indicar cap a una direccio. Al cap d'una estona, i mirant al mapa, vaig pensar que no podia ser i vaig tornar enderrera. Al tornar-me a veure va flipar. Vaig anar fins a on era per demanar-hi una altre vegada, i em va oferir una fruita que tenen al Nepal(molt refrescant). Despres em va acompanyar un tros del cami, fins a Kaphlechur, i alla em va dur a casa una parents. Mentre el seguia em va dir unes paraules que jo no entenia i em pensava que eres pregaries, pero jo les anava repetint, i resulta que m'estava ensenyant com dir: Com es va cap a Pike: ''Pike dane bato katoho''. Aixi que aquestes son les primeres paraules, despres de ''Dhanebat''que vol dir gracies. A casa den Raju, en Dambar i la seva familia; una gent molt maca que em van acollir mo0lt be. Van flipar perque anava sol (no havien vist mai un turista anant sol), tothom, a tot arreu em deien si volia porter o guia pero jo sempre deia que no). Vaig sopar amb ells i vaig dormir a casa seva.
14/oct/08
Una pujada desde Kaphlechr(2300m) fins a Gompa(2700m), que continua fins a Naur(3200m) seguint una aresta ample a traves de la seva (unes 2 hores). Alla s'em va posar a ploure primer i a pedregar despres pero ja estava tant apunt d'arrivar que no vaig voler tirar enrrera, i vaig arribar ben xop i en plena tempesta. La gent de Naur van flipar. Em van acollir com un fill. Em van fer posar al millor lloc de la sala, al costat del foc perque m'asseques, em van donar menjar i vaig dormir alla amb ells. Tots son tibetants que han marxat del tibets per temor als xinos. QUINA PASSADA DE GENT!!!
15/oct/08
El dia de fer pic. M'espera una pujada d'uns 800m desde Naur fins al cim del Pike Peak. Una caminada molt maca, tambe cansada, pero en cap moment perillosa. Al cap de 2 hores arribo al cim. Missio conseguida. Un lloc molt maco, encara que hi fa forsa fred i els nuvols van rondant per alla. M'hi estic una estona i faig unes fotos.
El dia de fer pic. M'espera una pujada d'uns 800m desde Naur fins al cim del Pike Peak. Una caminada molt maca, tambe cansada, pero en cap moment perillosa. Al cap de 2 hores arribo al cim. Missio conseguida. Un lloc molt maco, encara que hi fa forsa fred i els nuvols van rondant per alla. M'hi estic una estona i faig unes fotos.
Llavors m'esperava una llarga baixada, primer cap a Naur. Vaig menjar algu i vaig descansar una mica.
A Naur nomes hi ha 2 cases, i un temple, i en la casa que em van acollir hi viu una familia. En primer lloc l'avia que es una dona molt gran (de cap manera pot marxar de Naur aquella dona, aixi que fa vida alla), al despedirme de ella vaig demanar a un home que es metge tibeta i esta alla per a curar a l'home de la casa que li dones les meves gratituds i que l'hi digues que eren grans persones i em va fer molta il.lusio perque ella va dir que sentia el mateix per a mi. Tambe hi viu l'home de la casa amb la seva dona, molt bona gent i molt riallers. Tambe hi han els fills, en totals 3, un de molt petit que no para de plorar pero es molt maco i els altres 2 que son uns trapelles pero tambe son molt macos i educats. Per ultim hi havia dos homes mes (no se si eren veins o amics) i el metge, que es diu Tsewang J.Tsarong (Ha escrit un llibre de medicina Tibetana que intentare comprar). Gracies a que ell sap una mica d'angles em podia comunicar una mica amb tots ells. El menjar era senzill pero molt bo (patates i bolets bullits amb herbes medicinals recollides per el metge), em van donar molta energia. Tambe em va dir que si volia comprar les seves medicines, potser n'hi comprare algunes abans de tornar.
Llavors vaig continuar baixant fins a Gompa(on pnsava quedar-me a dormir, pero no va poder ser), vaig continuar baixant dins a Kaphlechur, on vaig sopar i dormir a casa en Raju altre vegada. Alla hi va haver una mica de ''lio'' perque hi havia una persona propera a la famila que dominava mes l'angles i pertant jo parlava amb ell pero quan els hi vaig voler pagar per l'allotjament i el menjar es volia quedar una comisio i la familia el va enfadar molt. En principi jo vaig intuir que hi havia cert mal rotllo pero no savia si anava per mi (sempre vaig ser molt respectuos). Vaig parlar tranquilament amb en Raju i les coses es van aclarir, el problema no era jo sino la comisio que es volia quedar en Chhimi, i el va fer fora. Jo soc amic de la familia i aixi m'ho van fer saber.
16/oct/08
Baixada fins a Tharo Khola i altre cop llarga pujada fins a Deurali (mes de 1000m de desnivell). Deurali es molt maco, hi m'he allotjat en un Lodge on m'he sentit molt be.
Baixada fins a Tharo Khola i altre cop llarga pujada fins a Deurali (mes de 1000m de desnivell). Deurali es molt maco, hi m'he allotjat en un Lodge on m'he sentit molt be.
17/oct/08
Deurali-Shivalaya-Jiri Bazar.
18/oct/08
Bus de Jiri fins a KTM, aquest cop amb un expres bus, que triga unes 6 hores en comptes de 12, pero son 6 hores horroroses, l'autocar va a fondo i allo sembla el dragon kan (reparteixen bosses de plastic per a vomitar). Mes val no menjar res abans de sortir. El noi que seu al meu costat no va parar de vomitar.
Ja torno a ser a KTM, m'he afanyat a tornar pensant que en Genis i la Nuria ja serien aqui pero veig que no.
En resum entre 5 i 12 hores de caminar al dia durant 6 dies, i assolint el meu primer pic al Nepal, Pike Peak, 4061 m) . Estic content i ja m'estic pensant quina sera la proxima, encara que tinc moltes ganes d'anar a fer algun pic mes alt, ara que es el bon temps per a fer-ho.
Bus de Jiri fins a KTM, aquest cop amb un expres bus, que triga unes 6 hores en comptes de 12, pero son 6 hores horroroses, l'autocar va a fondo i allo sembla el dragon kan (reparteixen bosses de plastic per a vomitar). Mes val no menjar res abans de sortir. El noi que seu al meu costat no va parar de vomitar.
Ja torno a ser a KTM, m'he afanyat a tornar pensant que en Genis i la Nuria ja serien aqui pero veig que no.
En resum entre 5 i 12 hores de caminar al dia durant 6 dies, i assolint el meu primer pic al Nepal, Pike Peak, 4061 m) . Estic content i ja m'estic pensant quina sera la proxima, encara que tinc moltes ganes d'anar a fer algun pic mes alt, ara que es el bon temps per a fer-ho.
M'he cansat pero em trobo molt be i em sento fort.
Una abrassada a tothom.
Ja us anire exlicant les noticies.
Namaste
Ja us anire exlicant les noticies.
Namaste
divendres, 10 d’octubre del 2008
Vaig cap a Naur
Sembla que en Genis i la Nuria vindran d'aqui a una setmana.
Pertant deixo esta, per ara, el plan del Langtang, que pot durar uns 16 dies.
El fare quan tingui prous dies per a donar la volta completa.
Anire a fer un tros de l'anitga ruta d'aproximacio al CB Everest, abans hi passava tothom que volia anar a l'Everest pero ara com que es vola fins a Lukla ja no hi ha gaire gent. A mes no he de pagar permis de trek. Anire amb bus fins a Jiri Bazar(unes 8 hores), i desde alla fare la seguent ruta: Jiri Bazar/Shivalaya/Bhandar(Changma)/Gompa/Naur/(cim d'un 4068m). M'estare algun dia al poble de Naur ja que te la pinta de ser un poble molt tranquil, i esta a 3200m aprox., pertant ja m'anira be per anar aclimatant.
Aquests dies hi ha festa grossa a KTM i es mes complicat de moure's d'un canto a l'altre.
Nomes hi han 3 bus que va cap a Jiri, el primer surt a les 6mati i l'ultim a les 8mati, aixi que dema em toca matinar.
Pertant deixo esta, per ara, el plan del Langtang, que pot durar uns 16 dies.
El fare quan tingui prous dies per a donar la volta completa.
Anire a fer un tros de l'anitga ruta d'aproximacio al CB Everest, abans hi passava tothom que volia anar a l'Everest pero ara com que es vola fins a Lukla ja no hi ha gaire gent. A mes no he de pagar permis de trek. Anire amb bus fins a Jiri Bazar(unes 8 hores), i desde alla fare la seguent ruta: Jiri Bazar/Shivalaya/Bhandar(Changma)/Gompa/Naur/(cim d'un 4068m). M'estare algun dia al poble de Naur ja que te la pinta de ser un poble molt tranquil, i esta a 3200m aprox., pertant ja m'anira be per anar aclimatant.
Aquests dies hi ha festa grossa a KTM i es mes complicat de moure's d'un canto a l'altre.
Nomes hi han 3 bus que va cap a Jiri, el primer surt a les 6mati i l'ultim a les 8mati, aixi que dema em toca matinar.
dimecres, 8 d’octubre del 2008
Per fi !!!!!!!
Ja soc a KTM.
Aixo es molt caotic pero m'agrada molt. La gent es molt acollidora.
De moment estic descansant del llarg viatge, pero em penso que em recuperare rapidament i tinc moltes ganes d'anar cap a la muntanya.
He mirat una ruta pel Langtang. A mes no s'ha d'agafar avio.
Ahir hi va haver un accident d'avio a Lukla i s'han matat 18 persones, ara l'airoport esta tancat.
A mes el monzo tot just s'esta acabant i d'aqui a uns dies sembla que el temps encara millorara, tot i que ara ja fa bon temps.
Quan pugui ja us anire explicant.
Fins aviat.
Aixo es molt caotic pero m'agrada molt. La gent es molt acollidora.
De moment estic descansant del llarg viatge, pero em penso que em recuperare rapidament i tinc moltes ganes d'anar cap a la muntanya.
He mirat una ruta pel Langtang. A mes no s'ha d'agafar avio.
Ahir hi va haver un accident d'avio a Lukla i s'han matat 18 persones, ara l'airoport esta tancat.
A mes el monzo tot just s'esta acabant i d'aqui a uns dies sembla que el temps encara millorara, tot i que ara ja fa bon temps.
Quan pugui ja us anire explicant.
Fins aviat.
divendres, 3 d’octubre del 2008
Tot empaquetat !
El petate pesa 29Kg i la motxilla "de ma" uns 10-12Kg.
Vaig al límit de pes i de volum tot i que hem intentat minimitzar.
Espero que no hi hagi problemes als aeroports.
En l'escala a Londres(Heathrow) es poden dur 2 maletes de ma, una de dimensions màximes(56x45x25cm), i l'altre de tamany ordinador. Mentre que en el vol Delhi-Kathmandu només es pot dur una maleta de ma, pertant quan sigui a Delhi les hauré de convertir en una, i potser fins i tot posar-me les botes de muntanya per tal de reduir volum.
dimarts, 30 de setembre del 2008
dilluns, 29 de setembre del 2008
dissabte, 27 de setembre del 2008
dijous, 25 de setembre del 2008
Namaste
Hola a tothom!
Ja s'acosta el moment de la partida.
La Nuria, en Genis i en Quim marxem cap a l'Himalaya.
En Morfo m'ha ajudat a crear aquest blog per tal de que us poguem anar enviant noticies i fotos mentre estiguem de viatge pel Nepal i el nord de la India.
Ja l'anirem actualitzant quan poguem i tinguem coses interessants per explicar-vos.
Salut i a reveure.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
