Bus KTM-carretera
Primer contacte amb els nostres portejadors: Dorje, Whongshu, Pasang.
El trajecte en bus es agotador, si tot va be son unes 10 hores encabut en una llauna de tonyina, pero sovint hi ha sorpreses...
Haviem d'arrivar a Charikot, des d'on haviem de sortir caminant pero al Nepal les coses van al seu ritme i per pressa que tinguis no aniras mes rapid.
En el cami de Charikot vam trobar la carretera tallada, primerament no saviem per que pero al demanar-ho la gent ens va dir que hi havia hagut un accident entre un bus i motorista local. Pensavem que potser hi hauria hagut mes ferits ja que al cap d'una bona estona encara continuava tallada pero anaven arrivant cotxes plens de policies(amb metralletes, armilles i cascos) aixi que ens vam quedar amb el dubte del que passava. La gent baixava dels busos, anaven a menjar en alguna paradeta de prop de la carretera, o compraven menjar alla mateix, ja que es va organitzar rapidament un mercadet a la carretera (la gent local aprofita per a vendre els seus productes, sobretot fruita. Al cap d'unes hores mes vam tornar a demanar que passava i ens van dir que la gent local estaven molt empipats per la mort del motorista i havien tallat la carretera i que la policia havia vingut a posar pau. M'entrestant nosaltres haviem d'estar al sostre del bus per a vigilar els petates i maletes perque ningu ens els robes(ja que els nostres portejadors no vigilaven res). Al final no vam poder arribar al desti i vam de fer nit a un poble per esperar que se solucionesin els problemes.El dia seguent faltaven coses de les maletes (altaveus, frontal den Pasang i alguns cosa mes), mira que vam vigilar pero no n'hi va haver prou. A dins e bus hi va molta gent, de manera que si portes una maleta grossa l'has de deixar al sostre del bus, juntament amb una multitud de gent que puja i baixa continuament. Pertant es quasi impossible tenir-la controlada. Encara sort que no ens van agafar res esscencial per a poder seguir amb els plans.
Primer contacte amb els nostres portejadors: Dorje, Whongshu, Pasang.
El trajecte en bus es agotador, si tot va be son unes 10 hores encabut en una llauna de tonyina, pero sovint hi ha sorpreses...
Haviem d'arrivar a Charikot, des d'on haviem de sortir caminant pero al Nepal les coses van al seu ritme i per pressa que tinguis no aniras mes rapid.
En el cami de Charikot vam trobar la carretera tallada, primerament no saviem per que pero al demanar-ho la gent ens va dir que hi havia hagut un accident entre un bus i motorista local. Pensavem que potser hi hauria hagut mes ferits ja que al cap d'una bona estona encara continuava tallada pero anaven arrivant cotxes plens de policies(amb metralletes, armilles i cascos) aixi que ens vam quedar amb el dubte del que passava. La gent baixava dels busos, anaven a menjar en alguna paradeta de prop de la carretera, o compraven menjar alla mateix, ja que es va organitzar rapidament un mercadet a la carretera (la gent local aprofita per a vendre els seus productes, sobretot fruita. Al cap d'unes hores mes vam tornar a demanar que passava i ens van dir que la gent local estaven molt empipats per la mort del motorista i havien tallat la carretera i que la policia havia vingut a posar pau. M'entrestant nosaltres haviem d'estar al sostre del bus per a vigilar els petates i maletes perque ningu ens els robes(ja que els nostres portejadors no vigilaven res). Al final no vam poder arribar al desti i vam de fer nit a un poble per esperar que se solucionesin els problemes.El dia seguent faltaven coses de les maletes (altaveus, frontal den Pasang i alguns cosa mes), mira que vam vigilar pero no n'hi va haver prou. A dins e bus hi va molta gent, de manera que si portes una maleta grossa l'has de deixar al sostre del bus, juntament amb una multitud de gent que puja i baixa continuament. Pertant es quasi impossible tenir-la controlada. Encara sort que no ens van agafar res esscencial per a poder seguir amb els plans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada