dilluns, 9 de novembre del 2009

25/Juliol/09 (Dissabte)

A les 6 del mati en ens lleven pel walkie. Parlo amb en Xavier i em prenc un Paracetamol. Sortim del C2(6200m) cap al C3(7000m). El primer tram, sortint del C2, el terreny és més vertical però avancem a bon ritme. A partir de 6500m la cosa canvia, tot i que el terreny perd verticalitat em sento molt cansat i avanço molt lentament. Em costa molt arrivar al C3. En Pep encanvi hi arriva a bon ritme. Quam per fi hi arrivo sento que no puc ni beure ni menjar res (no hem menjar res en tot el dia), i per acabar-ho de rematar al cap d'una estona vomito. Llavors parlo amb en Xavier i m'aconsella que em prengui un Edemox. Em sap molt greu però crec que lo més assenyat és que passi la nit com pugui i l'anydemà al mati vagi cap avall. Suposo que tinc mal d'alçada però he de passar la nit al C3 perquè baixar de nit seria una bogeria. La temperatura és "bona"(lo bona que pot ser als 7000m) i el cel està ceré. Sembla que demà serà un dia ideal per a provar de fer cim. M'hagués fet molta il.lusió de poder acompanyar en Pep en l'última part de l'ascenció i poder-lo ajudar a obrir traça però la vida val més que qualsevol pic o escalada. Mentres tot va bé només penses en anar amunt però a la que alguna cosa falla l'instinit de supervivència t'indica molt bé el camí, cap avall. En les condicions que estic seria impossible que pogués aguantar 20h. caminant entre 7000 i 8000m. A més encara queda la baixada. Almenys dins la tenda i estem bé. Estavem pensant si muntar un C4 a 7400m però com que jo abandono en Pep haurà de l'intent desde el C3.